Lloança de la memòria

Un relat de: Carles Canals

Infame, infame,
Bèstia que t'exhibeixes
Avergonyida!

La cendra a la taula crida el pedaç,
El gel sempre demana un sour,
L‘exhibicionista exigeix
Espectadors: És honest.

Ja no canten les espurnes
Que podien cremar mobles
A la teva llar. Ja no ets
Immòbil ni estable ni fidel.

Cendres? Prou tens amb no gelar-te.

Si volies ser fred -i això
Era una tasca respectable-
Espenyares el bon Cardhu
Que trobaves

A cada aixella
A cada orella
A cada dia
A cada dia més.

Gel? Prou tens amb no cremar-te
I obrir el teu cau als ulls que no et veuen:

No penses que,
Molt abans que tu,
Altres fruïrem ja
El teu delit?

Infame, infame,
Bèstia que t'exhibeixes
Avergonyida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Canals

Carles Canals

4 Relats

4 Comentaris

3461 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00