A Catalunya

Un relat de: Emelkin

Què és el que passa quan es desfullen les roses del temps
I cauen els pètals pansits sobre la pell morta d'una terra oprimida.
Què és el que passa quan es silencïen els crits del poble
A cops de les grises porres de les tropes falangistes.
Què és el que passa quan la pluja de sang ens mulla la terra
I broten records entre el fang,
I broten crits entre mans que arrenquen les arrels de la nostra nació.

Catalunya, que per tu els miralls son de por i d'oblit
I que portes la mirada esquerdada,
Catalunya, que els teus ulls sols són per plorar
I les teves llàgrimes generen venjança,
Catalunya, que la teva imatge és feta amb la lluita de tots
I el teu batec és el nostre,
Resistim, fins que no quedin pètals de roses del temps,
Resistim, fins que no quedi temps per les porres dels opressors,
Resistim, fins que no quedin opressors amb les porres del temps,
Resistim, fins que no quedi temps, sols l'etern crit de llibertat.

Comentaris

  • Adient[Ofensiu]
    Carles Canals | 03-05-2006 | Valoració: 7

    Adient, però exhaustiu (paradoxalment) a la web, ad nauseam. En tot cas, enriquidor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: