Cercador
Ghimel
Un relat de: Carles CanalsSed et lamie nudaverunt mamam,
Lacraverunt catulos suos.
Shemà Isroel, em pregues
Cada dia en despertar.
Vols tornar a l'arrel
I no saps que ets branca.
També les gorgones
Oferien els pits
Per alletar els infants.
Adonài Elohenu, dius;
M'has nomenat Amor o
Qualque insult semblant.
Adonài Elohenu. Adonài ehod.
"Escolta'm, Israel:
Déu és el nostre Senyor,
Just hi ha un déu."
Ets irreverent
Quan cantes "La Al·là Al·là"
I m'interrogues amb la fantasia
I m'estimes amb el record.
També les làmies
Despullaven els pits
I alletaven els nadons.
Has esdevingut la fulla nova,
El verd que nodrirà les arrels
Podrides d'un arbre que es mor:
Un moment que es perllonga
I et sembla que és ver
I et sembla que és ver.
Comentaris
-
de totes maneres ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 28-04-2006
no he acabat d'entendre el contingut, però la menció del Shema Israel m'ha emocionat ...
-
el Shema Israel ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 28-04-2006
és el cant més emotiu del Shabat, entre els cripto-jueus era un dels únics que sempre varen perdurar ... m'ha arribat endins el teu poema ...