Ghimel

Un relat de: Carles Canals

Sed et lamie nudaverunt mamam,
Lacraverunt catulos suos.




Shemà Isroel, em pregues
Cada dia en despertar.
Vols tornar a l'arrel
I no saps que ets branca.

També les gorgones
Oferien els pits
Per alletar els infants.

Adonài Elohenu, dius;
M'has nomenat Amor o
Qualque insult semblant.
Adonài Elohenu. Adonài ehod.

"Escolta'm, Israel:
Déu és el nostre Senyor,
Just hi ha un déu."

Ets irreverent
Quan cantes "La Al·là Al·là"
I m'interrogues amb la fantasia
I m'estimes amb el record.

També les làmies
Despullaven els pits
I alletaven els nadons.

Has esdevingut la fulla nova,
El verd que nodrirà les arrels
Podrides d'un arbre que es mor:

Un moment que es perllonga
I et sembla que és ver
I et sembla que és ver.

Comentaris

  • de totes maneres ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-04-2006

    no he acabat d'entendre el contingut, però la menció del Shema Israel m'ha emocionat ...

  • el Shema Israel ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-04-2006

    és el cant més emotiu del Shabat, entre els cripto-jueus era un dels únics que sempre varen perdurar ... m'ha arribat endins el teu poema ...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Canals

Carles Canals

4 Relats

4 Comentaris

3459 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00