Aquests relats sobre l'amor si són reals no tenen preu i si són inventats tampoc perquè és la màxima expressió dels sentiments en unes quantes línies.
A més aquesta paraula és màgica: t'estimo. Sobretot en català jo la trobo increïblement bonica de veritat són afortunats els que els hi diuen això de veritat.

I tant si ho és!!! i un gran amor. I persones així poques a la vida i molt difícils d'oblidar, quasi bé impossible

també penso que sempre hi ha una persona a la nostra vida que ens guia i ens protegeix, potser inconscientment però ho fa. Relat molt treballat i d'un tema molt emocionant, segueix així!!

Crec que això que escrius és un problema molt fotut, i més si hi ha amor entremig, però molt ben tractat el tema. Llàstima que s'acabi tan aviat, però continuu dient que molt bé, has trobat l'essència del que volies parlar.
Merihann crec que això és impossible, al menys molt en el fons del cor t'estimaras aquella persona encara que vulguis dir que no i frenis aquest sentiment. Si el frenes acabarà explotant i sortint de la manera pitjor possible.

Ostres quina casualitat haver trobar aquest relat. Ja dic m'has tret les paraules de la boca perquè això mateix és el que em passa a mi, però el que no se és el que s'hi pot fer. Jo trobo que no hi ha solució.
Però és ben cert que com menys pots, més vols i més ganes tens, però espero que el que has posat aquí d'haver-te precipitat a declarar-li l'amor no em passi a mi d'haver-li dit abans d'hora.
No se si aquesta història és real o no però si ho és et dono ànims per poder superar-ho. De tota manera jo també intentaré escriure alguna cosa a veure que em surt.