Àngel

Un relat de: dragaroja

Aquell dia feia exactament setanta-vuit hores que no sabia res d'ell. Sempre m'enviava missatges o em trucava. Només ens havíem vist un cop però tenia moltes ganes d'abraçar-lo. Ens havíem conget per internet. El trobava a faltar, no podia més, necessitava parlar amb ell o com a mínim saber què li passava. Em passava el dia mirant el mòbil a veure si m'arribava algun missatge. Era un tortura jo me'l estimava molt. Aquella nit me la vaig passar plorant, recordava tota la nostra relació. Encara que no estiguéssim junts, m'havia ajudat, era l'únic que confiava plenament en mi. Quan me'n vaig anar dues setmanes de vacances ell m'enviava missatges cada dia i el em cor bategava molt fort cada cop que sentia el mòbil vibrar. Era molt...encantador. Per mi era el meu conseller, el meu àngel que es preocupava per mi.
Estava plorant com mai ho havia fet, abraçava el coixí ben fort i m'imaginava que venia per darrere meu i em feia un petó a la galta i m'abraçava acariciant-me dolçament. El necessitava, era una obsessió.
Vaig provar d'enviar-li missatges a veure si me'ls contestava, però res. Segurament s'havia enfadat.
Podria agafar el tren i anar-lo a veure i li preguntaria què li passava. En aquell moment, el meu mòbil va vibrar, vaig llegir el missatge, hi deia: " Ho sento, però hem de deixar córrer això nostre". Estava destrossada, era un subnormal, un imbècil...havia passat d'estimar-lo amb bogeria a odiar-lo profundament. Bé, de fet, encara l'estimava, era...per mi sempre seria el millor.
Va passar el temps i em vaig casar, amb un home que em comprenia i que m'estimava, però no sempre es pot ser feliç del tot i al cap d'uns anys d'estar casada, la meva àvia es va morir. Em va saber molt greu, tot i que ja era bastant gran. Vam anar a l'enterrament, el primer des de feia molts anys. Però hi va haver una cosa que em va estranyar, en una tomba hi ficava un nom, conegut amb dues dates: 26- 9-89 i 10-2-03, era ell! El meu amor, el meu àngel. Vaig regirar papers que tenia per casa i hi vaig trobar la seva direcció. Era de nit, però això no m'importava gaire, vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir fins a casa seva, no parava de donar voltes a tot, no entenia res. Quan vaig ser just a davant d'aquella casa, vaig respirar profundament i vaig tocar el timbre. Em va sortir una dona gran, amb un davantal, no semblava que es cuidés gaire. Ella em convidà a passar després que jo li preguntés pel seu fill, llavors em preguntà si jo em deia Clara i vaig assentir tímidament amb el cap. I em va donar una nota que va dir que el seu fill li havia deixat per mi, en aquesta hi posava:
Ho sento, per tot, jo sempre t'estimaré, em queden pocs dies de vida, li donaré aquesta carta a la meva mare, per si algun dia véns a casa meva te la pugui entregar. Et vigilar des de dalt i mai et passarà res dolent. No et preocupis, aquests últims dies no té dit res perquè he estat a l'hospital, i he pensat que seria millor que no sabessis res de la meva enfermetat. He demanat que m'empadronessin al teu poble, perquè m'hi poguessin enterrar, així podré estar sempre al teu costat. Fes la teva vida i oblida'm. Adéu, t'estimo"
Pensava que els sentiments poden canviar, però vaig comprovar que no, les llàgrimes em regalimaven per la cara, el meu primer amor, el meu àngel de la guarda

Comentaris

  • ufff!![Ofensiu]
    montseballus | 11-05-2007 | Valoració: 10

    Wnu pos la vritat es k ma enkantat...i no se si es real o no, pero et juro k...es prexios!!apa ya llegire els altres aviam k tal!!jejeje apa petons kuidat!!

  • molt bé[Ofensiu]
    Avril | 09-04-2005 | Valoració: 10

    aquest relat m'ha arribat al cor. Crec que li pot passar a qualsevol persona. EL PRIMER AMOR SEMPRE SERÀ EL PRIMER AMOR ;)

    inga dwwwlal
    SY

  • àngel[Ofensiu]
    donablanca | 31-03-2005 | Valoració: 10

    hola dragaroja, ets la meva veina d'abaix.
    el relat és molt bo.

  • Jo també penso com tu[Ofensiu]
    caiussseti | 08-03-2005 | Valoració: 10

    també penso que sempre hi ha una persona a la nostra vida que ens guia i ens protegeix, potser inconscientment però ho fa. Relat molt treballat i d'un tema molt emocionant, segueix així!!

  • Em recorda a alguna cosa[Ofensiu]
    Tiamat | 08-07-2004

    Hi ha un mail d'aquests que corren per internet, que explica la història d'un noi que té una greu malaltia que si no envies 10 mails es morirà (fins que no es va inventar internet, no es va descobrir la cura per aquesta malaltia..), doncs bé, el noi malalt no tenia amics, i per passar l'estona, anava a comprar cds. La venedora de cds era una noia suposadament encantadora, i el noi se'n va enamorar a l'instant. Així doncs, cada dia (o un cop per setmana, suposo que depenia del pressupost), passava per la botiga de música a comprar un cd. Un dia però, es va morir (algun traidor no va enviar suficients mails!). La mare, que s'aborria, va remenar-li l'armari, i hi va trobar munts de cds sense obrir. No sé per quin motiu, va obrir-ne un, i a dins hi havia una nota de la noia de la botiga dient que ell li havia agradat, i li deixava el seu número de telèfon. En va obrir més, i a tots hi havia notes de la noia, dient que cada cop li agradava més, que començava a sentir alguna cosa per ell, que n'estava enamorada...
    La "moraleja" de tot plegat me's ben igual en aquest moment. Només era dir que el teu conte m'hi ha fet pensar. Persones que es moren i no saben la veritat fins anys després o no la saben mai, contes que semblen fets per tocar la part sensible de les persones, ... però bé, tots n'hem fet d'aquests, no me n'excloc pas. Au doncs, que visqui aquest amor etern que dura tants d'anys! (3, aproximadament)
    Per cert, sempre em va tenir molt encuriosida el fet que la noia pugués posar notes dins al cds, embolicats com van tots amb aquell plàstic impossible de trencar.

  • Perdó[Ofensiu]
    pèrdix | 06-05-2004

    No parlava del relat, parlava de la seva actitud, amb les plurivotacions d'un punt per una rabieta.
    En cap moment, ni se m'ha passat pel cap ni se'm passarà mai, estava menyspreant el seu esforç. Prou se la feina que costa escriure una sola ratlla.
    Ara me n'adono que podia ser malinterpretat i em disculpo si te/us he ofès dragaroja i els/les altres.
    Però ara que ho dieu teniu rao, no se perquè em foto en sidrals que ni em van ni em venen.

    Apa, no us emprenyeu.


  • bdjer | 05-05-2004 | Valoració: 9

    jo també estic d'acord amb kolliny4 i moher. És un relat bastant treballat i els que diuen que és de nen....home això depèn del punt de vista que es miri...perque aquest relat jo el veig enfocat des de una protagonista adolescent i per tant amb pensaments propis de l'edat...

  • d'acord amb kolliny4[Ofensiu]
    moher | 05-05-2004 | Valoració: 6

    Pel sol fet d'escriure un relat i tenir el valor de deixar-lo llegir, ningú d'aquesta pàgina es mereix un comentari com el de perdix...crec que Àngel està prou bé i que la idea és bona...

  • kolliny4 | 05-05-2004

    perdix no creus que t'has passat una mica molt? LES COSES NO ES PAGUEN AIXI i a més si a tu no t'ha fet res i ni tan sols la coneixes, aixi que estalviat alguns comentaris ee

  • k fort![Ofensiu]
    pèrdix | 05-05-2004 | Valoració: 10

    Ets una criatura dragaroja.

    T, 10 puntets xq bacilis amb ls cumpanyes de linsti

  • kolliny4 | 18-04-2004 | Valoració: 10

    Hola Dragaroja!
    Et felicito per la teva història, és maquíssima! Transmet molt els sentiments i arriba molt al cor. Espero que segueixis fent històries com aquestes.Adéu

  • Preciós![Ofensiu]
    bdjer | 15-03-2004 | Valoració: 10

    Bé, ja saps que jo llegeixo totes les teves obres i el que opino d'elles no? Que són maquíssimes! Però crec que aquesta té un missatge i un sentiment que no tenen les altres. Felicitats i segueix escrivint!!!

Valoració mitja: 8.82

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

35488 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.