Bona idea ben executada |I m'he fixat que damunt del meu poble hi has posat "cor"

però |'equilibri entre sensualitat i poesia és perfecte.

Està vist que, sense un mínim de marketing, auna joia pot passar gairebé desapercebuda.

        Que per molts anys puguis gaudir d'aquest plaer de regalar.
        Que per molt anys puguem fruir de la joia de llegir els sentiments que transmeten les teves paraules.

I no podries suprimir l'últim paràgraf?... i deixar l'assaig com un desig. Perquè desitjar, jos monts, predisposa a obtenir, creume.

Per mi, que ja veus que faig una poesia simple i merament intuïtiva, és difícil explicar per què m'agrada tant aquest poema teu, ric en les formes i profund en el contingut. Volia deixar constància de l'admiració i així ho faig.

Estic segura que quan et fan una anàlisi de sang surten més versos que glòbuls vermells. La teva capacitat de fer poesia sembla il·limitada. Et tinc enveja. Sana, però enveja.

M'has fet recordar que, una nit, algú em va dir que l'amor té gust dolç i gust salat. Que qui vulgui gaudir del gust dolç ha d'estar disposat a patir el gust salat.

Fas una poesia esplèndida que jo definiria com la descripció que fas de l'enamorament en el primer paràgraf: al marge de les nocions i dels convenis. Les teves paraules, plenes de sentit, s'encadenen amb una cadència fluïda i, alhora, dibuixes unes imatges que inviten a aturar-s'hi per a gaudir.

I a més dóna la sensació que està escrit sense esforç!. I potser és així. Generalment em costa llegir poesia de veritat, no hi simptonitzo, o no sé entendre-la. Però aquesta teva es molt sensorial, cromàtica, carnal... i accessible, té aquest do (ja imagino que fas col·lecció d'adjectius). T'he llegit perquè t'he vist primera a la llista dels més valorats i ara hi estic d'acord.

Moltes gràcies pel teu comentari. Quan una comença a voler publicar les seves coses en un espai desconegut, penso que els comentaris donen una mena de suport que encoratja a seguir.
No sé pas com comentar el teu relat, és massa complex per a mi.
El que sí que vull comentar són les crítiques que ha rebut. Estic d'acord en que hem de ser curosos amb l'ortografia i estic d'acord que és lícit que en el comentari es puguin fer correccions ortogràfiques (i de qualsevol mena). El que he vist, en els comentaris al teu relat, és que aquesta crítica es pot fer de maneres diferents i la que utilitza Arbequina em sembla la més efectiva. Quan escrius ¿utilitzes el Word amb el corrector d'ortografia activat? A mi m'ajuda molt. En tot cas, llegint-te, fixant-me en la sintaxis, en la composició de conjunt, en la puntuació i en el vocabulari, és evident que no ets una desconeixedora de la llengua.

Per mesurar, de forma natural i fiable, la qualitat d'un relat, utilitzo una reflexió senzilla, sense necessitat de cap aparell sofisticat: si després de començar el ulls es queden enganxats fins el final sense esforç, el relat és bo. Sí, a més, una s'adona que els llavis dibuixen un somriure ampli, és l'hòstia. Ha aconseguit una excel·lent combinació d'humor i fantasia, enhorabona. També m'he fixat en el teu vocabulari... vaig a llegir mes relats teus.

Un minimalisme tan concret només pot mostrar uns resultats tan bells si la mà que ho escriu la mou una ànima... no sé trobar l'adjectiu. Però se m'entén, oi?

Què bé que condenses la magnitud d'aquesta mena d'absències! És un esquitx poètic deliciós.

M'ha captivat la sensibilitat que emana dels teus relats... He escollit aquest per comentar-te per primera vegada perquè és especial i molt ben escrit, amb una maduresa literària realment envejable. Espero els que vindran.