L'inventor

Un relat de: rnbonet

En Jaume Cunill i Milà -dels Cunills de la Selva i dels Milans del Bosc Cendrellós- és inventor. Inventor d'andròmines estrambòtiques i supèrflues, inversemblants: tinta invisible per enamorats, que apareix apropant la missiva al cor; detectors d' intensitats i olors d'aires personals extraviats... ( Per informació estricta del lector, direm que aquest invent va tenir una gran acceptació al darrer Congrés de Portadors de Flatulències Vàries i Catipens Homologats).

Això sí; de tant en tant, quan plou sobretot, fa un invent interessant per la indústria.

Anem a pams, però. En Jaume marià amb una pubilla, Na Sensviolada Moneial i Masnou -dels Moneials del Camp i dels Masnous d'Arrimatela-. La senyoreta Moneial, una mica molla, càndida i cridanera en certes nocturnitats amatòries, havia aportat al matrimoni, per part de mare, una grandiosa heretat a la Tinença, la qual havia comprat el besavi matern, una mica torracollons però espavilat, allà per la desamortització de Mendizàbal.

I va ser precisament la nit de noces, fent ús del matrimoni, i mentre escoltava la pluja als vidres de l'habitació i els ais de la senyora al llit, que tingué un il·luminació grandiosa,com la claror exagerada d'un llamp que caigué prop de la casa: inventaria el paraigües multivalent! I a l'instant se li quedà flonjo el membre amb que enllustrava la parenta. Emperò, inventà "Perquanplou", durant dos dies de tronada. Un utensili tan exageradament gran i estèticament repel·lent que no tingué cap èxit, però. Sí que n'ha tingut, la seua darrera patent, el ‘tap imperdible'. Una revolució mundial, des que la coneguda empresa fabricant de begudes refrescants CC&C l'ha adoptat en totes les variants d'ampolles. Òbviament, l'anomenada indústria ha aprofitat l'avinentesa per duplicar el preu dels seus productes.
L'artefacte és simplement un tap normal, però unit a l'ampolla per un fil resistent. A més a més, cada ampolla, i a l'engrossiment superior després del coll, té un receptacle on poder encaixar-lo, cas de tenir-la oberta i no voler deixar penjant el tap. "És, més que tot, per no ferir la sensibilitat de certes persones a les quals el penjoll del tap pot fer nosa", declara l'autor.

A hores d'ara, el nostre amic Cunill, inventor, després d'un munt de nits inquietes, sense dormir, se li va ocórrer inventar l'INVENT SUPREM. Decidí, per fer-ho, aprofitar una setmana contínua de pluja i tempesta i, per inspirar-se, eixia en pilota picada al pati descobert de casa, cada vegada que el xàfec era més intens, els llamps més amargs i els trons més esgarrifadors. Així, durant tres dies seguits, amb les corresponents nits. La seua senyora Moneial ja l'avisava, ja: "Et refredaràs, segur! No veus que ja no ets jove? Una malaltia greu, agafaràs si segueixes!"
Ell, impertèrrit, feia orelles sueques. Les conseqüències no es feren esperar: al cap d'una setmana del primer intent, el nostre amic Cunill morí d'una pulmonia galopant.


Comentaris

  • M'agrada llegir-te....[Ofensiu]
    copernic | 16-12-2007

    perquè em fas riure i somriure una bona estona. Aquest relat és absolutament desternillant, caòtic i fresc i no per aixo està exempt de qualitat. Només d'imaginar-me el pobre inventor en pilota picada aguantant la pluja ja em foto un fart de riure.
    Es nota que et diverteixes quan escrius i aquesta riallada franca la transmets molt bé al lector.
    Salut i rebolica des del nord, company!

  • Bon humor del bo[Ofensiu]
    Anna Naïve | 15-12-2007 | Valoració: 10

    Per mesurar, de forma natural i fiable, la qualitat d'un relat, utilitzo una reflexió senzilla, sense necessitat de cap aparell sofisticat: si després de començar el ulls es queden enganxats fins el final sense esforç, el relat és bo. Sí, a més, una s'adona que els llavis dibuixen un somriure ampli, és l'hòstia. Ha aconseguit una excel·lent combinació d'humor i fantasia, enhorabona. També m'he fixat en el teu vocabulari... vaig a llegir mes relats teus.

  • Quins invents! i quin final![Ofensiu]
    Unaquimera | 13-12-2007

    Oooh, pobre Cunill! De fet, ja ho deien les àvies: que les sueques, ja fossin d'aquelles o d'orelles, no portarien cap cosa bona!

    Disculpa l'acudit ximple, però és que el teu relat m'ha fet riure i se m'ha afluixat alguna cosa... potser la tensió de tot el dia que portava a sobre! Saps què? Ho recomanaré a les companyes com a teràpia!

    Ei, recupera't ràpid, ramon, que encara hem de rebolicar força i convé estar a punt per al que mésconvingui!

    Et desitjo molta salut i t'envio una abraçada calenteta ( quin fred que fa, tinc els dits gelats!!! ),
    Unaquimera

  • La mort per pulmonia doble del protagonista[Ofensiu]
    T. Cargol | 11-12-2007

    ens deixa sense saber que podia estar projectant en el seu cap quan s'estava sota la pluja. El tall de gelat de dos colors? La migdiada?
    No podries fer-li fer una autòpsia per part d'uns extraterrestres per tal de detectar quin era el seu pensament en aquell instant? O fer que algú busques entre les seves pertinences per tal de trobar algun esquema, atesos els seus antecedents?

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!