Baldufa

Ets dels que creuen que "una imatge val més que mil paraules"?
Suposo que no.Els i les que estimem les paraules i ens esforcem per trobar sempre les més adequades dificilment hi podem estar d'acord. Tu saps jugar amb el paral·lelisme.

Ingràvida figura, vels, ales, muses... tot un món de suau moviment de dansa que expresses amb el teu llenguatge sempre adient al tema que ens regales.

La vida és sempre moviment, passes de ball que evolucionen per una sala emmirallada, i que es repeteixen una vegada i una altra en reflectir-se en les parets.

La mort també és moviment. Sobrevé després del vertígen de rodolar i rodolar per la sala o per la roda d'un vehicle.
Muses, ales, vels... tot un món de poesia

de nou pels teus comentaris, el tema deles sinalfes no el sabia veus...

pel que fa al teu poema... despèn molt de moviment...
com sempre et felicito
una abraçada
fins ben aviat
joan

Bon relat que he llegit ara.
M'agrada molt la baldufa.... i també les aturades.

M'ha sobtat, de moment, el títol; jo tan sols pensava amb contorns i figures... però en captar el moviment, l'agilitat dels teus versos, he comprès de seguida la similitud que hi havies cercat.

La teva inspiració ha sabut atorgar a les paraules moviment i música, aspectes que no són gens fàcils d'expressar. Ens has recordat, amb delicadesa, una ballarina subtil i excepcional que es va caracteritzar per la passió i l'infortuni.

Felicitats!

Pilar

Tres haiku entre dues tanka, l'una comença, l'altra acaba el poema
de cinc estrofes, dinou versos inspirats en un dibuix d'una noia que balla alliberada de faixa, de cotilla i sabatilles que premen indomables.
Peu nu, gràcil dansa i àgil es desplaça de l'eix concret on la baldufa corrent es clava. Vol ser lliure i gira! Crea el mite que no cal rompre cadenes per deixar de ser esclava. Cal alleugerir-se, sense del tot despullar-se.

M'ha agradat molt el teu poema.
Fins aviat, Maite
Una abraçada subtil com el vel de la noia que balla
Joanalvol

preciós homenatge a una musa.
Les teves metàfores sempre tant encertades.
M´ha encantat els teus versos juntament
amb el dibuixet del bonet, preciós.

" Roda que roda,
l'àngel adorat gira!
Vels i aigües mudes
li ofegaran les passes:
el mite la reclama"

recordo veure una pel·lícula quan era petita i sabia què es va ofegar amb el seu propi vel, però no recordava la mort dels seus fills, què tràgic.
Un poema suau, encisador

T´envio una abraçada sense perill, sense vel que ens pugui ofegar, però amb un llaç màgic

Quan hom balla..... és una sensació vers dins i vers fora. Quan hom roda és vers fora.
Una apreciació ple de matisos.
Viure és ballar i rodar. Sol o en companyia.

M'agrada la sensació de moviment que transmet.
Me fa veure la ballarina dansa que dansa, balla que balla, roda que roda, girant cap a la mort que l'espera.

A mi no m'ha agradat. I no sabria dir ben bé per què.

Amb paraules vives has dotat de moviment el poema que serveix d'homenatge a la musa.

Deixa ballar la inspiració, que no pari!
Ens veiem, SB

Un s'identifica amb lo que escriu admirant la vellesa i traient-li el nèctar del protagonista.
Et felicito fantastic.
- josmonts -

Amb aquest treball has donat vida al dibuix de la ballarina de Clara, Amb aquesta simple frase vull dir que el teu poema, i títol inclòs, "BALDUFA" es digna d'un mestre. Em sembla molt difícil plasmar amb lletres el musical i volàtil moviment d'una ballarina i tu ho has lograt.

Felicitats !!!

Lluís

Bellíssima síntesi poètica d'una vida apassionada i trista com la d'Isadora.

"Vels i aigües mudes li ofegaran les passes", una imatge potent i expressiva com la dansa d'aquella dona extraordinària.

Bon any nou i molts petons,

Joan

Estic segura que quan et fan una anàlisi de sang surten més versos que glòbuls vermells. La teva capacitat de fer poesia sembla il·limitada. Et tinc enveja. Sana, però enveja.

Genial poesia de tan preuada artista
Sembla una cançó, que va descrivint els passos de la seva vida
tan avançada al seu temps, tan lliure. Sense dubte mussa per excel·lència, i per acabar d'arrodonir-ho un final tràgic com a colofó.

Una forta abraçada escoltant encara la fressa dels vels giravoltant
Bones festes

eis Uqui! sóc la kispar! com van les Festes?

(quin montatge més maco!).

Escolta, et podria demanar un petit favor? és que l'altre dia, voltant pels poemes del repte, vaig veure que el que vas proposar de les Muses havia perdut la imatge!
Suposo que la deus haver tret del teu àlbum de Photobucket (o li has canviat el nom...).

I ara la imatge no surt... podries tornar a penjar-la amb el mateix nom perquè torni a llegir-la?

mira...!
per si t'ajuda, es deia: MuralGran
(i l'enllaç on la tenies: http://i93.photobucket.com/albums/l50/unaquimera/MuralGran.jpg)


No córre pressa, eh!
Gràcies i Bon NadaL!

Gemma

com ho fan els teus versos, en els que ens encomanes aquesta visió única de la ballarina genial que va gaudir de l'èxit del seu art però va tenir una vida personal envoltada de desgràcies. Com sempre que llegeixo els teus poemes, i més aquests darrers que plasmen la interpretació d'algun dibuix, d'alguna pintura... quedo meravellada per la teva capacitat per crear tanta bellesa amb poques paraules.
Una abraçada

Amb quatre paraules encertadíssimes m'has fet girar el cervell com una baldufa.
Amb quatre idees escollidíssimes m'has desconcertat el cervell un xic dogmàtic.
Amb quatre pincellades d'artista plàstic m'has retratat tota una sessió sublim de dança.
Amb quatre paraules, que no em surten, m'has fet sentir-me impotent com a lector i projecte d'escriptor.

Gràcies Unaquimera, BON NADAL

JOANPG.

Balla que balla, dansa que dansa, calla que calla, roda que roda...
Quins versos més bells!!!

Una abraçada!
... I molt Bon Nadal!

FRANCESC

...et diga, xicona?
M'agrada, la rima assonant en "a..a", repetida a bona part del poema -trencada (i no del tot) a la primera i la darrera estrofa-; m'agrada l'acumulació -i repetició- de verbs/acció, que li donen moviment... I m'agrada que el dibuixet t'haja motivat per escriure aquest poema.
Bones festes! I salut i rebolica!

has fet un verset que em dona ganes de ballar, de giravoltar, desar amb els peus nus....
pro després m'agafa com una tristor, de pensar en el preu que va pagar per ser un mite.

Llepadetes dolces de festa de Nadal,
Tina

Suposo que t'han inspirats les muses -també podria ser que no- i el dibuix t'ha provocat un torrent poètic desde la memòria.
Endavant la poesia!

Bones festes, et desitjo el mateix,
Valentí Valent

Una dona imspirada, fins al punt de ser un àngel, una musa!
La mala sort va fer que la mort s'enamorés d'ella i la perseguís, incansable!
Sort per a tu,
Pell

Baldufa,
balla , dansa, calla , roda
pero lliure , en silenci, com el vent.
Baldufa,
no paris, moute, canta, salta
pero lliure, amb la musica del cor content.

No sé què t'ha inspirat més, si la vida certament tràgica d'Isadora Duncan, o el dibuix de Clarà. Tot plegat, però, i com sempre, t'ha sortit un poema rodó, d'aquells a què ens tens acostumats. Especialment atractiva m'ha semblat l'últimam estrofa:

Roda que roda,
l'àngel adorat gira!
Vels i aigües mudes
li ofegaran les passes:
el mite la reclama...

Així ens és pòssible veure-ho, a posteriori: un mite al qual segurament Isadora hauria renunciat en benefici d'una vida llarga i d'una família reolzant-li la vellesa.

Amb tota la meva admiració de llegidor fidel.

O danses molt bé, o fas dansar molt bé els versos, perquè no és el primer poema sobre la dansa que et llegeixo.
Molt bonic el dibuix i molt bona descripció poètica. Té el to just de llibertat i drama que requereix el personatge.
Per cert, un personantge que comparteix destí tràgic amb moltes altres dones trencadores de la seva generació, aquella brillant i malaurada generació de dones que van entrar com un cicló en el món de l'art, en el món en general, en l'encavalcament dels segles XIX i XX.
Una abraçada ben forta, extensiva al "bonet".

franz

Hola!! M´ha fet molta gràcia trobar aquest poema dedicat a Isadora Duncan. He llegit sobre ella i m´encanta. És d´admirar... i de seguir i resseguir. El poema és prou maco... tot i que imaginar la Isadora com una baldufa, no em fa prou el pes...li falta elegància a la baldufa. Jo també ballo, suposo que per això la coneixo. Balles, quimera??

Una abraçada

Temps sense entrar per aqui, sense llegir-vos... avui he sentit la necessitat!

És una joia en moviment!
Vull dir-te que el poema dansa, balla, roda, gira!
Molt bones pinzellades!

Estimat Vicent: Evidentment, la Isadora va ser dansaire. Que jo sàpiga, no va cantar, al menys públicament i professional.

Al primer comentari, que figura a peu de pàgina, ja vaig oferir uns detalls sobre la seva figura, que completo ara mateix:
Isadora Duncan va ser una cèlebre ballarina estatunidenca que va rebel·lar-se contra la dansa acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del segle XIX.
Les seues danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes en les quals, el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.
Defensava la llibertat total de moviments i l'adaptació a la inspiració directa de la música. Va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. Els seus passos amb els peus nus, van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seva sensibilitat musical va influir sobre tot tipus d'artistes.

Aprofito per oferir una altra abraçada, aquesta plena d'un sol tímid que encara no escalfa però ho intenta,
Unaquimera

Preciós...

...encanta

Una vida de mussa no sempre és feliç.
Ella va trencar moltes coses, la mort la va trencar definitivament.
La mort va ser el final de la mussa i el començament del mite.
M'agrada que facis un aclariment. Ajuda a entendre. Jo comprenc millor ara les paraules. Abans no l'havia llegit.
He de llegir més. Opinar després. Aprendre.
Gràcies
m

M'agrada el nou poema. Balla com la baldufa. Vola com la mussa. Ella es lliure fins al final. Acaba la peça i more, però no la oblidem, vosaltres la recordeu. Se nota que l'admires.

Jo he participat en el Repte Visual de les mans. He intentat mostrar el meu costat romàntic. Crec que m'ha quedat cursi.
Els teus poemes eròtics no ho són.
Aprendre més.
m

Em sembla que per a facilitar la lectura, pot servir d'aclariment aquest comentari, que no preten en cap moment resultar exhaustiu.

Isadora Duncan arribà a ser per a molts una mussa en vida i un mite després de morta.
De nom es deia Àngela, concretament Dora Àngel. Va ser, realment, un/a-àngel-a-dorat per multituds...
Sempre ballava amb els peus nus i amb una toga per tota vestimenta, fugint dels tutús clàssics i les sabatilles de puntes torturadores, inqüestionades fins llavors.
També va trencar altres tipus de convencionalismes en la seva vida personal, criticada àmpliament per una part de la societat d'aquella època.
La mort semblava perseguir-la: El seu marit es va suïcidar; els seus fills van morir ofegats dins d'un cotxe caigut a les aigües del Sena; ella va morir estrangulada per un vel que portava al coll, que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil.
Un final tràgic com a epíleg d'una cursa personal espectacular contra el temps i la norma!

Aprofito l'oportunitat d'oferir una abraçada a cadascun dels lectors que passi per aquí, ben càlida,
Unaquimera