Cercador
Glop a glop, raig a raig, a poc a poc
Un relat de: Anna Naïve- Compartir:
S'acaba la nit
minven els sospirs
ja no gemega el llit
la passió es rendeix
i neix
una nova calma
Estirada, tremolosa, et suplico:
"diga'm que em desitges"
Tu em cobreixes amb l'alè
et mous en el silenci
i jo sento l'onada
que m'estripa els sentits
Passen els dies
i ressona, pertorbadora
la petjada de tot allò que no vas dir
Ressona en els llavis
en el coll
en els ulls
en la pell
i sento el pes
del teu cos
Glop a glop
apures les llàgrimes
apagues les penes
Raig a raig
reomples el vas
i a poc a poc
torno a tenir set
de tu
Comentaris
-
La sensibilitat...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 09-01-2008 | Valoració: 10
a voltes es barreja amb la necessitat que sentim de sentir-nos estimats, desitjats, més enllà de les paraules, inclús dels fets. És com tenir sed constantment sabent que només s'apaivagarà durant uns moments. Després, tot torna a començar.
Ho has descrit meravellosament bé en aquest poema.
Una abraçada -
És com l'etern...[Ofensiu]Vicent Llémena i Jambet | 05-01-2008 | Valoració: 10
...nodriment de l'amor o de qualsevol instint bàsic, bevem, fem l'amor, mengem i sempre uns moments després de fer-ho ens adonem de quina bajanada era allò de satisfer els nostres instints però abans d'haver-los satisfet tenim l'irrefrenable o millor l'impuls plaent de satisfer els instints.
És així d'estrany, quan hem perdut l'home o la dona és quan el necessitem, quan la tenim no li donem gaire importància.
Una forta abraçada de Vicent, i feliç any 2008.
l´Autor
4 Relats
22 Comentaris
5434 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Escric per impulsescric el que em passa pel cap
d'allò que es mou per dins
Escric sense censura
sense vergonya
sense saber-ne
Escric impunement
I ara ho ensenyo
amb una mica de vergonya
sense pretensions
Sigueu benvolents
annaive@gmail.com