Torrer etern

Un relat de: Nurithy

El sol s'alçava majestuós contemplant el seu regne. Ell, que mai havia aprés el llenguatge de la comunicació humana, percebia amb tots i cada un dels sentits existents la presència de les paraules confoses en cops d'imatges. D'aquesta manera, podia notar com el mar banyava la terra de laments i tristesa. Submergia l'escorça de vida materialitzada als confins dels somnis del batec continu. Rodejant les seves meditacions l'acompanyaven milers d'animalons que sorgien de la vida on aquesta nasqué milers d'anys abans. No pronunciaven sons intel·ligibles. Tot i així, el seu silenci parlava on els mots es trencaven la gola de tan cridar en va.

S'atançaven a poc a poc els gats, olorant la seva bona fe, i ell els abraçava convidant-los amb menges salines. Algunes gavines es van amuntegar i es preparaven per usurpar aquells peixos saborosos acabats de pescar, amorosament, per l'home torrer que immaculava el mar amb la vigilància eterna al seu tros de cel. Enmig de la salabror cristal·lina de les roques, homenatjava els seus records.

Callaven els miols, acabaven les baralles pel menjar i, en definitiva, per la subsistència de la vida sense matissos d'esperances girades cap al futur. No es veien mans intentant atrapar l'horitzó.

El seu prec esberlava el silenci i acompanyava les roses al seu naufragi profund. Pètals per materialitzar les llàgrimes vessades per la seva família, roges per la sang que s'havia vessat en el líquid salat de les esgarrinxades causades pels seus laments més immediats, espines representant la metralla que va punxar els seus pulmons omplint-los d'aigua...

Surant damunt l'extrema tristesa i melangia d'aquell home que es volia transformar en sorra, els miols confortadors van omplir el silenci. Apareixent com precs del destí.
- Susana, Clàudia... No patiu, gatetes meves. Jo no us abandonaré. Mai ho he fet. Desde aquell dia en que el coche us va empressonar sota l'aigua. El vostre cos es manté allí, però sé que em vigileu. Cuidaré el vostre repós viu, homenatjant les restes de la ferralla en què es convertí el nostre dia de passeig. En el qual, jo, vaig sortir viu per guarnir la vostra memòria.


Núria Badia Sanabra

Comentaris

  • Un bon començament...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-12-2007

    ... és present a l'escrit que ens mostres.
    Combines elegantment els conceptes, furgues al vocabulari i apliques una adjectivació que, en principi, és difícil.
    Ortogràficament caldria una repassada: sobretot, les errades que assenyala 'Arbequina' són essencials.
    La resta, molt bé! Segueix!
    I salut i rebolica!

  • conceptes diversos[Ofensiu]
    Anna Naïve | 17-12-2007

    Moltes gràcies pel teu comentari. Quan una comença a voler publicar les seves coses en un espai desconegut, penso que els comentaris donen una mena de suport que encoratja a seguir.
    No sé pas com comentar el teu relat, és massa complex per a mi.
    El que sí que vull comentar són les crítiques que ha rebut. Estic d'acord en que hem de ser curosos amb l'ortografia i estic d'acord que és lícit que en el comentari es puguin fer correccions ortogràfiques (i de qualsevol mena). El que he vist, en els comentaris al teu relat, és que aquesta crítica es pot fer de maneres diferents i la que utilitza Arbequina em sembla la més efectiva. Quan escrius ¿utilitzes el Word amb el corrector d'ortografia activat? A mi m'ajuda molt. En tot cas, llegint-te, fixant-me en la sintaxis, en la composició de conjunt, en la puntuació i en el vocabulari, és evident que no ets una desconeixedora de la llengua.

  • holes[Ofensiu]
    faldudeta_8 | 16-12-2007

    no ho dic per ofendre. Respecto molt aquest conte, i narra una mica aquesta paradoxa de voler i doler que és creixer.


    peter pan?




    no entenc el teu comentari xD
    ets de tarragona?
    jo de un poblet ^^
    besets!

  • Des del cotxe[Ofensiu]
    Reivindica | 14-12-2007 | Valoració: 2

    En l'introducció dius:'Espero crítiques!'

    Jo et faré una.Tu l'has demanada.

    Mirem la frase:‘Desde aquell dia en que el coche us va empressonar sota l'aigua.'
    No em queda clar en quin idioma has escrit el relat.Sembla català,però has comet tantes faltes,tants cops li has donat a la llengua,que no la puc reconèixer.Fixa't:
    Desde,no existeix
    En que,falta un accent
    Coche,no és català
    Empressonar,s'escriu amb una s

    Mira que he triat una frase curta!
    Jo m'estime la llengua i em fa mal veure aquesta mala jugada en casa,aquest gol en pròpia porta.
    Reflexiona,Núria Badia.

  • Arbequina | 18-09-2007

    Buf! un gran relat ple d'un talent que desborda per tots costats. Sempre he pensat que tens el do dels mots i, pel que he pogut xerrar amb tu, m'has semblat molt intel·ligent. Això sumat a la teva joventut em fa augurar una meravellosa escriptora.
    Sobre aquest relat, farcit de paraules exactes, descripcions envoltades d'una aura de fantasia deliciosa, repleta d'adjectivacions a dojo, sense escatimar-les, dir que m'ha agradat molt. El seu missatge misteriós el tinta d'una mena de melangia... no sé com dir-ho... una melangia "d'anime" futurista.

    Només un parell de coses relacionades amb l'ortografia: Cotxe i des de (separat).

    Una forta abraçada. Segueix escrivint i publicant!

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!