... es tracta d'una pregunta que em va plantejar una bona amiga. La resposta està donada des d'una prespectiva personalíssima i masculina, puix soc jo qui la dona.

Jo crec que el problema rau en voler analitzar un sentiment. L'amor que mostra el relat és, crec jo, un amor Platònic, idealitzat. Es tracta d'un amor "del moment" no d'un amor "amb convivència".

Salutacions i gràcies pel comentari.
Alex

Hi ha vegades en que no se si ser "racional" és bo o no tan bo. No se si a Deu se li'n va anar la mar a l'hora de repartir llibertats.

Crec que, potser, els borratxos son els que tenen més seny -en alguns moments i romanticament parlant- ja que han trovat una via per alliberar-se de tanta llibertat/consciència.

Salutacions,
alex

Gràcies pel comentari.

Si hi ha una cosa certa en el meu univers -petit, humil-, és que aquesta "adoració" no tindrà darrer dia.

Vaig escriure aquest petir relat per una pregunta que em va fer una persona, però a l'hora de buscar les paraules era a una altra a qui les hi escrivia. Crec que "quasi adoració" és, potser, l'expressió més encertada.

Salutacions i gràcies de nou.

Alex

Hola.

Em demanes si crec en aquest tipus d'amor? La veritat és que no puc dir que hi cregui o que no hi cregui, jo "sento" així.

Salutacions.
Alger.