Una mona fugaç (conte infantil)

Un relat de: nuriagau

*

Dedicat als nens i nenes d'RC


      En Roger tenia nou anys i aquell dia se sentia especialment feliç. Els pares havien decidit que marxarien a sopar, per veure la pluja d'estels, a un romàntic restaurant-mirador. Ell i la seva germana Laia es quedarien a casa sopant una pizza i mirant la tele. Malgrat es barallaven sovint, en el fons, s'estimaven. Ella, amb setze anys, es considerava molt superior i, gairebé sempre, l'anomenava Mico-filós per tal d'empipar-lo.
      Aquell vespre, però, es disposaren a gaudir d'una nit d'independència. Els pares ja havien marxat ben mudats, el pare duia corbata i la mare s'havia posat l'abric nou de color cru. Ells prepararen les pizzes i, un cop enllestides, es llançaren sobre el sofà per iniciar el seu saborosíssim àpat. La Laia, com sempre, s'apoderà del comandament i connectà el televisor.
      -Mira, Mico-filós, aquest documental sobre simis t'interessa molt, oi? -rigué.
      En Roger anava endrapant la pizza mentre remugava fins que sonà el telèfon. Veient el posat mandrós de la Laia, despenjà ell l'aparell.
      -Diguim?
      -Roger, sóc la mama. M'he oblidat de recollir la roba estesa del balcó. Comença a refrescar. Oi que la recolliràs?
      -Sí, mama. Adéu.
      Malgrat sabés que la resposta seria negativa, decidí intentar-ho:
      -Laia, reculls la roba del balcó?
      -No. No has dit a la mama que ho faries tu? Doncs..., apa, Mico-filós!
      Es dirigí, resignadament, cap al balcó. Despenjà la roba, mirà al cel i desitjà, amb totes les seves forces, que la seva germana es convertís en una mona peluda.
      Un cop enllestida la missió encomanada, entrà al menjador i tingué una gran sorpresa. L'esmentada sorpresa anava vestida com la Laia, estava asseguda al sofà, era peluda i s'havia menjat tota la pizza.
      - Mico-filoooós, vull dir,... Rogeeer! -digué la mona del sofà-. Mira què m'ha passat! Segurament tu hi tens molt a veure, oi?
      -Jo... només he desitjat que et convertissis en una mona, però..., com podia imaginar-me que...? -en Roger es quedà encallat, no sabia què més dir.
      -Segurament, has tingut el desig quan hi ha hagut la pluja d'estels i s'ha fet realitat.
      En Roger reconegué que la Laia tenia sempre respostes, malgrat fossin desgavellades. Tots dos restaren callats rumiant com solucionar la situació. No se'ls acudia cap idea brillant, fins que...
      -Tinc una idea! -cridà la mona..., la Laia, vaja-. Surt al balcó i, quan vegis un estel fugaç, demana el desig que em converteixi de nou en una noia.
      Novament ella havia trobat una resposta. En Roger decidí provar-ho. No podia perdre res, només podia guanyar un refredat. S'hi passà molta estona, al balcó. No podia deixar les coses així. Se sentia neguitós i culpable. L'estimava molt. No albirava cap estel fugaç ni res que se li assemblés. De sobte, en detectà un que venia per l'est i... Va, va! concentrem-nos!...
      En Roger es tombà amb els ulls clucs. No tenia valor per obrir-los... Però..., veié l'estimada germana de nou.
      -Vull ser sempre el teu Mico-filós preferit! -exclamà mentre s'abraçaven.
      Ara sí que la veia "mona"!

Comentaris

  • molt bé![Ofensiu]
    liudmila | 04-07-2011 | Valoració: 10

    Sóc la mare del Marc i Àlex, i ens ha agradat el teu conte!

  • Un molt bon conte.[Ofensiu]
    Arnau | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Una història dedicada als més petits, fas servir un llenguatge senzill, utilitzant frases gens rebuscades i això és d'agrair. M'agrada aquest punt de vista màgic de la pluja d'estrelles, capaç de convertir en realitat els nostres desitjos. Desitjos que de vegades porten conseqüències desagradables fins i tot als seus propis autors.

  • Conte que provoca somriures[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Un conte infantil, ben agradable de llegir per a una lectora adulta, que no pot per menys que somriure davant els diàlegs entre infants ( entre germans que es barallen però que s'estimen, sense cap mena de dubtes ) i el missatge, tendre i simpàtic, que transmet el text: ben fet, Núria!

    Espero que la Diada fos un dia ben bo per a tu i els teus.

    T'envio una abraçada plena d'estima,
    Unaquimera

  • He trigat, però he arribat.[Ofensiu]
    angie | 20-04-2009

    Darrerament no tinc massa temps per llegir, i hi ha tants relataires coneguts!.
    Bé, anem al relat. El títol és potser millorable, tot i que hi trobo una picada d'ullet en la seva elecció.
    La frase encantadora és la de "Vull ser sempre el teu Mico-filós preferit! -exclamà mentre s'abraçaven", rebla el clau final de la història.
    La relació entre germans és tractada amb l'aparent senzillesa d'un diàleg infantil, però va una mica més enllà, li dóna el matís just per no quedar-se en la "crosta" del fet en sí. De grans, acostumem a enyorar aquelles baralles, perquè eren fruit del contacte diari, ara ja, impossible i llunyà. Canviem molt, però queden sempre perennes, aquells dies d'infantesa, tatuats a foc en cada còdol de la memòria.
    No és dels relats que acostumo a llegir, m'encanten els nens (potser massa) però em costa escriure per a ells, és quelcom una mica contradictori.
    No he entés mai què té de màgica una pluja d'estels, potser per això no hi vaig participar. Sóc una romàntica sel.lectiva, jejeje

    Petons!!!

    angie

  • Ai què perillós és expressar un desig...![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-04-2009 | Valoració: 10

    Si quan algú ens fa enrabiar molt, pugués llegir en el nostre pensament allò que li desitgem, en aquest món encara seria més difícil viure del que ja és. Sortosament, la nostra mala intenció és tan fugaç com la mona que descrius. Per
    cert, em pensaves que parlaries de la mona de Pasqua!
    Molts petons, bonica

  • Una història "mona" de mones[Ofensiu]
    uanra | 19-04-2009

    A mi m'agradaria veure un estel fugaç i demanaria dos desitjos: poder volar i ser molt fort.

    Arnau

  • Nanorelats...[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-04-2009 | Valoració: 10

    relats amb missatge... contes infantils...
    I el cas és que m'encanta tot el que escrius.
    Diuen que "amores reñidos són los más queridos" i aquest és el cas dels dos germans del teu conte.
    Gràcies per haver entrat a RC.
    Nonna

  • Hola sóc la Laura Julian.....[Ofensiu]
    Calderer | 17-04-2009


    .....i tinc sis anys. M'ha agradat molt el teu conte.
    M'agradaria que la meva germana Alba es convertís una estona en un poni per poder muntar-la.

    Petons

    Laura

  • Un conte rodonet...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-04-2009

    ...com un bunyol, però sense cap forat. Tovet i mengívol per menuts i grans.
    Salut i rebolica!

    PS. Jo ho vaig intentar dues vegades: els resultats foren "Rosegamuntanyes" i "Alfanumèric". El primer va funcionar a mitges) Excessivament adults, poc infantils.

  • el que més m'agrada[Ofensiu]
    pereneri | 17-04-2009 | Valoració: 10

    del relat és això: "Tots dos restaren callats rumiant com solucionar la situació." O sigui, m'agrada com tots dos senten com a propi el problema creat, no només ella, i ni tan sols més ella que ell (podia haver sortit ella a mirar els estels la segona vegada, per desitjar tornar a ser normal).

    O sigui, un gran conte sobre l'estimació de dos germans.

    Ets una bona contista ;-)

  • UN RELAT MOLT REAL![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-04-2009 | Valoració: 10

    Quantes vegades em desitjat mal a alguna persona propera sense ni tan sols pensar en les conseqüencies! De vegades diem: -Així et morissis, apa, i que et bombin, veste'n a la merda, ojala t'atropelli un tren... etc. etc. Ben bé una manera de desfogar-se que no porta enlloc, però si passés quelcom del que desitgen, moltes vegades ens faria rumiar i callariem. Sobretot amb els germans aquestes coses es diuen, els hi pots maleir els osos, però que ningú ho faci davant teu, això també et pot passar amb la teva parella o fins hi tot amb els fills o pares. Has trobat un bon relat per donar una classe de ètica. Felicitats Núria.

  • Molt bonic...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 10

    aquest conte ple de tendresa i fantasia. M'ha agradat moltíssim!

  • Per a petits i grans.[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un conte del qual ja en saps la meva opinió: ben estructurat, divertit, àgil, amb un toc d'humor que m'encanta. El diàleg entre els germans és tan versemblant que sembla que els estàs veient i, fins i tot, tocant.
    Bàsicament molt ben escrit ens has portat cap a un final que et fa somriure de valent.
    Per gaudir, grans i petits. Està molt bé la idea que has tingut de dedicar-lo als petits relataires que corren per aquí, haha! Ja m'imagino què deu pensar l'Arnau i ja no et dic l'entranyable avi Joan. Tots encantats, doncs!
    T'envio molts petonets, Núria.
    Mercè

  • Llegit per tots.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-04-2009

    Ja l'havia llegit al fòrum, i ja m'havia agradat. És un conte infantil molt tendre, i sí, és curiós, que en aquest repte tots els relats tenien una tirada infantil i juvenil, no sé perquè serà!
    Un relat fantàstic en els dos sentits, digne ser plantat en qualsevol d'aquestes col·leccions infantils, amb els seus dibuixos adients a la història.
    El Roger se l'ha llegit, però avui tenia el dia bromista i no ens ha volgut donar la seva valoració ( o la que donava no era vinculant, és una mica trapella el noi! no sé d'on deu haber tret aquesta faceta.) En un altre moment li faré fer un comentari.

    Bé, insisteixo Núria, ho fas molt bé, i tens un gran domini del lèxic i de la gramàtica catalana, no com altres... que escriuen a raig, sense fer correcció, ni passar-ho per un corrector, en fi.

    Un cop més et felicito.

    Ferran

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: