El preu del silenci

Un relat de: nuriagau

      —Avui m’he trobat la sogra de la carnissera on compra la mare de la professora del nen. I parlant, parlant..., m’ha preguntat com ens va ara que estàs sense feina. Es pot saber per què no m’havies dit que t’havien acomiadat?

      —No volia que patissis, dona.

      —La germana de la perruquera sí que pateix, la pobra... Però, què ha passat?

      —Res especial, els temps han canviat. A la gent ja no li interessa saber si el marit li fa el salt. Les despeses del divorci i haver de mantenir dues cases és quelcom impensable en temps de crisi. Prefereixen fer els ulls grossos i anar tirant. Els detectius privats som un col·lectiu més dels que engrandim la xifra dels aturats.

      —Sí, la filla de la dependenta de la fruiteria on compra la veïna sospita que el marit l’enganya. Diu que tant li fa, que deuen tants diners, que val que segueixin junts. Però ara, quan dius que vas a treballar, on vas?

      —Faig feines extres. Cobro el subsidi d’atur, però com que és més baix que els honoraris d’abans...

      —Ara sí que m’estàs espantant... Mira que m’han explicat que la jove de la caixera del supermercat té molts problemes amb la justícia perquè es dedicava a la venda il·legal de no-sé-què.

      —Estigues tranquil·la. Investigo secrets de persones solvents, especialment dels polítics, a qui no els han retallat els sous. Aprofito les tècniques criminològiques per cercar primícies que no s’hagin d’esbombar.

      —No t’entenc. I qui t’encarrega la feina?

      —Ningú. Busco històries que les persones volen que es mantinguin secretes i, quan ja tinc suficient material, els faig arribar la informació de què disposo i la meva targeta personal.

      —I llavors?

      —Ràpidament, es posen en contacte amb mi i acordem una quantitat de diners per pagar el meu silenci.

      —I et va bé?

      —No gaire. Jo només sé treballar per encàrrec. Em costa escollir els subjectes per investigar.

      —I si treballéssim junts? Jo busco els rumors i tu investigues.

      —Bona idea! Comencem demà?

      —No corris tant! Quant em pagaries a mi per guardar els secrets?

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • el relat de la "realitat"[Ofensiu]
    liudmila | 07-09-2011 | Valoració: 10

    i vida moderna...

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Enhorabona![Ofensiu]



    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de juny de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • bon relat,[Ofensiu]
    Lavínia | 27-06-2011

    Núria. D'això se'n diu saber fer negocis, oi? És un relat ben construït on l'última frase deixa el lector amb el somriure a la boca. No m'estranya que hagi estat elegit per fer una lectura.

    Gràcies pel teu comentari al meu relat sUn safareig particular

  • Primer: Molt bo...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 22-06-2011 | Valoració: 10

    ... Segon: Ostres tú! Quin negoci!!! I si ens his poséssim? La meva cunyada té una amiga que té una perruquera que té com a clienta una joiera que li fa els "arreglos" a la dona de...
    Saps què? Doncs que, el més trist del cas, és que això que acabo d´escriure és veritat.
    Una abraçada.

  • Un bon parell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-06-2011 | Valoració: 10

    Amb la quantitat de relacions que té ella, tot tafanejant, pot complementar la feina de la parella, que, degut a la coi de cris que ens envolta, ha de sobreviure com pot. I de passada, una bona crítica als polítics, que són els únics que campen i que no han de patir les conseqüències dels desencerts que has comés.
    Molt ben escrit, amè, interessant, imaginatiu.
    Una abraçada

  • Simbiosi[Ofensiu]
    franz appa | 05-06-2011

    Sense entrades ni comentaris ni acotacions, un diàleg servit cru i directe que ens retrata, amb tafanera diversió, d'una sola tacada la crisi social i econòmica, la situació de campi qui pugui que genera, i els punts forts i els punts febles d'un projecte d'autoocupació.
    Res com l'associació de forces complementàries per afrontar amb èxit un projecte empresarials. En altres mots, res com la simbiosi.

    franz

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    bruNa | 05-06-2011 | Valoració: 10

    ...el teu relat perquè és dinàmic i fàcil d'entendre. Està escrit a partir de diàlegs, i això el fa innovador. A part, el tema del text està molt ben trobat i m'ha semblat molt divertit.

    Gràcies per comentar-me. El cert és que quan dic "bala", em refereixo a que està traumatitzat pel seu passat (és un noi del Nepal que va vindre aqui amb 11 anys i que abans de venir vivia en la misèria), i la cosa que li està espatllant la vida és el mal comportament i els porros.

    Felicitats pel text, és un manera molt divertida de parlar sobre la crisi!

    Bruna.

  • crohnic | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Després de llegir el teu comentari he vist el teu últim relat i no he pogut estar de llegir-lo... Realment tens raó quan dius que pot ser hauríem de traslladar aquestes idees a la realitat, perquè sembla que tots plegats tenim facilitat per trobar idees que ens farien rics de forma ràpida, encara que a vegades de forma poc legal.
    Un relat ben divertit , amb un diàleg fluid i proper, que ens explica un bon secret...
    Gràcies pel comentari 101!! Veig que tu en tens uns quants més...
    Et segueixo llegint!!

  • Xerrant, xerrant...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Passes l'estona i sempre aprens quelcom de nou. I si a més, en pots treure un benefici, doncs millor. Dos protagonistes xerraires, que saben treure profit de la seva curiositat. Si s'associen segur que faran furor. Feina, n'hi ha. aquest, és un sector sense crisi; cal explotar-lo! Mira, m'has donat una idea! Una abraçada. Ah, i per cert, saps la darrera que ha fet la filla de l'estanquera?

    aleix

  • Original[Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Un bon retrat, molt característic d'un tipus de personatge popular, del barri, d'aquells que poden treure't de polleguera o fer-te passar una estona divertida, com el teu relat.
    M'he divertit força, té molta "xispa", entre descripció i diàleg hi ha, com és diu col•loquialment molta molla .

    Un bon relat , atractiu per la forma i divertit per la temàtica.

    Una abraçada,








  • Safareig[Ofensiu]
    Englantina | 04-06-2011

    Al meu carrer i ha una dona que està assabentada de tot, igual que la protagonista de la teva història. Et pot fer una reflexió sobre l'estat anímic i econòmic de mig veïnat: només cal que li preguntis com està el seu gosset, que ella et passa d'un tema a l'altre i t'acaba explicant el que tú mateixa tens a la nevera...
    Aquest tipus de persones solen treure't de polleguera, però tal i com tu ho has relatat, el personatge se't fa simpàtic.
    És un relat divertit, on es posa de relleu les mentides que algú és capaç de dir per no confessar una delicada situació laboral, i també els recursos pràctics que et pots empencar per tal de sortir de la crisi.
    Un relat ben graciós, nuriagau.

  • Hehehe![Ofensiu]
    copernic | 04-06-2011

    Ocurrent manera de lluitar contra la crisi. Un relat amè, divertit, fluid, que converteix el safareig en una possibilitat lucrativa. La forma de diàleg que li has donat li dona vivesa al text mentre es van desvetllant poc a poc els particulars secrets dels dos protagonistes. La proposta d'associació final és la cirereta del pastís, una aportació de "capital" de diferent espècie per formar una original societat limitada.
    Seguim llegint-nos.

  • Puc comentar un secret ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-06-2011 | Valoració: 10

    Els secrets també donen molt de joc. Cercar els secrets també. I compartir els secrets encara més. És curiós, la gent diu: t'explico quelcom però no expliques doncs és un secret. Enhorabona pel text !!!

  • un relat divertit i ...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-06-2011 | Valoració: 10

    original, on tractes el tema de la crisi des d'una vessant desenfadada
    et felicito
    abraçades mataronines
    fins aviat
    joan

  • COMPETÈNCIA DESLLEIAL?[Ofensiu]
    NUNU | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Molt divertit, i bwn portat.
    Bon ritme.
    Ens presentes dues vessants de la investigació: una de secreta; l'altra, de secrets. La professional i l'amateur.
    La ciència i el safareig.
    L'ambició, però, és la mateixa: obtenir el millor preu.

Valoració mitja: 10