Foto de perfil de pereneri

pereneri

18 Relats, 82 Comentaris
18565 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
[La meva biografia coincideix substancialment amb la de l'usuari que fins fa no gaire es feia dir peres.]

O sigui, vaig néixer fa moooolts anys... Està bé, no tants. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat (excepte els Reis i el patge Faruk) és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
setembre 2007
pereneri@yahoo.com

Últims relats de pereneri

  • L'últim dia

    pereneri - 10-11-2009 - 849 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Aquesta nit passada he sabut en un somni que avui seria l'últim dia de la meva vida. més

  • Necessito

    pereneri - 17-07-2009 - 766 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Coses que necessito més

  • Connectar els caps

    pereneri - 19-04-2009 - 835 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Enllaça amb el relat Pare i filla més

  • Et vas proposar ser feliç

    pereneri - 19-04-2009 - 846 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La recerca de la felicitat d'una persona que estimo. més

  • La benedicció de l'estat

    pereneri - 28-03-2009 - 853 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha gent que necessita, sembla, la benedicció de l'estat per anar a fer un riu més

  • En estat

    pereneri - 23-02-2009 - 799 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Una mena d'assaig filosòfic sentimental familiar còsmic, dedicat a... ella ja ho sap. més

  • Em fa por que em diguin que no

    pereneri - 23-11-2008 - 998 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Reprodueixo una explicació que he sentit, il·lustrada amb un cas pràctic i tot, sobre una mena de neurosi que no sé si és molt o poc comuna més

  • La galeta

    pereneri - 04-08-2008 - 1096 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    No sé si cal considerar aquest relat com si fos un conte i prou. Potser és la descripció pròxima, detallada, poc convencional però intencionalment objectiva que hauria fet la premsa sobre aquests fets, si haguessin passat. Com un "reportatge literari", en podríem dir. En qualsevol cas, és un relat que m'ha agradat i alhora m'ha costat molt (mesos) escriure. més

  • Un mini

    pereneri - 11-06-2008 - 1041 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un altre minut musical més

  • L'espill de l'ànima

    pereneri - 11-06-2008 - 1344 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Abans, a la tele, quan s'interrompia un programa per motius imprevistos, posaven uns "minutos musicales". Això és un minut musical, el tenia per aquí i no sabia què fer-ne. més

  • L'Enginyer del Cau Principal

    pereneri - 20-05-2008 - 1149 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Un conte sense més transcendència. O amb una mica de transcendència. més

  • El mitjó perdut

    pereneri - 14-04-2008 - 981 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Recreació lliure d'una anècdota casolana. És del mateix estil que Les almoines de l'avi. més

  • Noli me tangere

    pereneri - 26-03-2008 - 1136 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Vaig escriure aquest text d'una tirada (en unes dues hores) el dia de Pasqua del 2008, diumenge 23 de març. Després l'he deixat reposar uns dies, l'he rellegit, he corregit alguna cosa de l'estil i, si bé no m'acaba de fer el pes, no sé exactament què en podria treure o què hi hauria d'afegir i, per tant, el publico tal com està. Normalment m'estimo més suggerir que no mostrar, i en canvi aquest text és massa explícit. Però ara no el sé arreglar com m'agradaria. Si hi feu crítiques seran benvingudes. més

  • Una noia estranya

    pereneri - 19-01-2008 - 1730 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    De com els fills de vegades pugen torts. més

  • Com una criatura un instant perduda

    pereneri - 04-01-2008 - 1183 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Paràbola de la vida. més

Últims comentaris de l'autor

  • pereneri | 29-12-2009

    que no hagis pensat a fer les "S" amb el n. "5". Hauria quedat encara més bé. ;-)

    I fins i tot la T amb el 7... però llavors potser no es llegiria: P45547 No, no funciona.

    B0N 4NY 9!

  • pereneri | 27-08-2009 | Valoració: 10

    Aquesta conversa m'ha fet venir al cap els diàlegs divertidíssims i absurds de la gran actriu i cantant (per mi, ja sé que no és una opinió unànime) Barbra Streisand, en concret en els de la pel·lícula "What's up, doc?" (si no l'has vista, te la recomano vivament... si la trobes en algun videoclub, que no serà fàcil perquè és de fa 30 anys, o més).

    Aquest estiu he llegit una obra de Ramon Folch i Camarasa, "Estrictament confidencial", que m'ha fet pensar molt també en la teva manera de narrar.

    Et felicito, perquè saps despertar en els lectors (almenys en un) aquesta mena de referències gairebé mítiques.

  • pereneri | 30-07-2009 | Valoració: 10

    i torno aquí per deixar-t'hi el comentari, ja que aquí no n'hi tenies cap.

    Un cop més, una història de gent bona. Molt ben portada, el que comença amb aires de novel·la negra amb un detectiu més que cregut que sembla que esperi el cas de la seva vida, es desenvolupa amb un seguit de girs que no deixen veure la cosa per on va... i es clou, com sempre, amb la sorpresa final.

    Això de Roca-feler està molt ben trobat.

  • pereneri | 29-07-2009

    està molt bé que et treguis importància, Mercè, és molt bonic, però el fet és que la teva puntuació és ara com ara de 9,87 i, per tant, et correspondria estar entre els cinc més valorats.

    Per això et demanava si és que "tenies poders" per evitar-ho ;-)

  • pereneri | 29-07-2009

    una cosa, Mercè, que ja m'hi vaig fixar fa dies. Com és que no surts entre els autors més valorats?

    (Potser és que tu pots controlar-ho? Que tens poders? ;-))

  • pereneri | 08-07-2009 | Valoració: 10

    ...però la disposició dels comentaris me l'ha fet malbé!, perquè no m'he pogut estar de llegir el d'en rnbonet, que apareixia el primer aquí a la dreta, i ja he sabut el final.

    Si us plau, comentaristes (i jo també m'ho aplico), podeu dir que el final us ha sorprès, que no us l'esperàveu i tot el que vulgueu, però no l'heu d'explicar! Perquè encara que no vulguis els ulls se te'n van cap a la dreta i en un cas com aquest ja has begut oli, perquè la sorpresa és bàsica.

    De tota manera, Mercè, hi torno, tot i saber el final, m'ha agradat!

  • pereneri | 30-05-2009 | Valoració: 10

    i el llibre? Jo vull llegir el llibre promès! ;-)

    No, seriosament, no sé si traslladaràs el llibre de la interpell a aquesta mena de bòtil antic que en diuen RC, però si ho fas el llegiré. M'encanten les històries d'abans del Desastre Còsmic.

    Encara més seriosament: felicitats per la introducció.

  • pereneri | 09-05-2009 | Valoració: 10

    a on ens porta aquest relat? A on ens porta en Joan aquest cop? I quan ja et sembla que allò no porta enlloc, més ben dit, que no porta enlloc més que al lloc assenyalat pel rètol del començament... salta la sorpresa.

    Ets un mestre de les sorpreses simpàtiques.

  • pereneri | 20-04-2009 | Valoració: 9

    aquest relat senzill. Senzill i potent. Has descrit molt bé els sentiments de la protagonista. Els personatges secundaris (mare, germana, autoritats, i fins i tot la cala, encara que li dediquis tantes ratlles) queden una mica desdibuixats, potser, no del tot ben descrits. Però com que m'ha semblat clar que eren secundaris, no passa res perquè els vegem només en esbós.

    Sobretot m'ha agradat aquesta frase, que suposo que és la clau de volta de tot: "sabia que aquell seria un dels molts comiats que hauria de superar i deixar enrere a la vida".

  • pereneri | 20-04-2009 | Valoració: 10

    per explicar el que són les supersticions. T'ha eixit rodó! Molt ben escrit, fa que el lector senti dins seu el neguit d'aquella família. La narradora, és clar, no se'n fa càrrec, perquè era molt joveneta i tot plegat va ser per a ella com una aventura, però per als pares devia ser una tragèdia de ca l'ample.

    Ja ho dic, has explicat breument una història molt rica de detalls i de vivències. Felicitats.

  • pereneri | 20-04-2009 | Valoració: 10

    que has encertat força el punt de vista d'un d'aquests criminals domèstics.

    Per mi, hi sobra el "O no?" final. Potser l'has volgut incloure perquè ningú no pensés ni de lluny que l'autor "comprenia" els plantejaments aberrants del protagonista, però crec que no feia falta. Queda més rodó sense el "O no?", pel meu gust.

    Si has inclòs aquest "O no?" per fer veure que el protagonista no està del tot segur del que diu, llavors li veig més el sentit, però potser caldria, si fos així, que hi hagués alguna altra expressió de dubte (dubte cínic, cal dir-ho, perquè si dubtes i ho fas...) al llarg del relat. Que quedés clar que el protagonista és perfectament conscient que tot el que diu és pura excusa.

    Bé, això és el que em suggereix, en l'aspecte formal, el teu relat. Del contingut, el que deia al començament: cal anomenar-los criminals i tractar-los com a tals des del primer dia que alcen la mà.

  • pereneri | 18-04-2009

    aquest recull de solucions teves, pràcticament calcades, en un article de la revista Llengua Nacional (n. 66, 1r trimestre 2009, article "El jovent i la llengua", signat per Pere Ortís). T'ho dic per si no ho sabies, que suposo que et farà gràcia... o no, perquè l'Ortís, si no ets tu mateix, t'hauria d'haver citat... si no és que tots dos heu begut de la mateixa font.

    Bé, sigui com sigui m'ha semblat que t'ho havia de dir per si no coneixies la revista.

  • pereneri | 18-04-2009 | Valoració: 10

    que acaba bé, perquè ja em temia que es compliria el que ens passa tan sovint ara als adults: que tenim tanta por ("necessita que la cosa vagi de fàbula per demà seguir endavant") que som incapaços d'arriscar-nos, i llavors en comptes d'anar pel millor, ens conformem amb el fàcil, amb la seguretat de l'èxit comprovat i garantit i reassegurat.

    M'ha agradat molt aquest doble canvi de trajectòria, tan ben descrit (i breu!, jo hauria necessitat fulls i més fulls per intentar expressar uns sentiments complexos com aquests que retrates tu). Felicitats.

  • pereneri | 18-04-2009 | Valoració: 10

    i més que bo, boníssim. M'ha agradat molt descobrir-te aquí, Lluís (sé qui ets per les pistes que dónes tu mateix a la bio), i encara m'ha agradat més trobar-t'hi amb aquest exercici d'habilitat lingüística per a mi impossible d'imitar.

  • pereneri | 18-04-2009

    això que em dius que la dècima és un poema no li ho diguis a ningú, però no ho sabia. Quina vergonya. I jo pensant en loteries: materialista!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: