Primer i únic?

Un relat de: nuriagau
      Va cap a la feina amb metro; avui, però, més contenta que altres dilluns. L’Enric li havia organitzat una festa sorpresa pels seus cinquanta anys, amb una bona colla d’amics i familiars. Malgrat que intuïa que el marit li preparava una sorpresa, la vetllada va superar totes les expectatives. Li van regalar un entranyable àlbum de fotos, fruit d’un laboriós treball d’equip. El duu per mostrar-lo als companys del despatx.

      Quantes fotografies van recopilar! N’hi ha des que va néixer i, a partir dels quinze anys, a moltes d’elles apareix acompanyada de l’Enric. És lògic, dels cinquanta anys que té, trenta-cinc els ha compartit amb ell. Algunes de les amigues, les que van tenir parella estable més tard o les que ja han patit algun fracàs matrimonial, afirmen: ”Que bonic això de tenir un primer i únic amor!”. Algun cop s’ho ha plantejat, però no sempre en el sentit positiu. A vegades ha dubtat si hagués estat més feliç amb un altre home, però que com no s’ha enamorat de ningú més...

      En una de les fotos de l’institut apareix l’Albert. Recorda que li va començar a agradar al mateix temps que l’Enric, però ell es va avançar i l’Albert va deixar els estudis. Com si els pensaments haguessin actuat de premonició, s’obren les portes del metro i entra un home que és, sens dubte, l’Albert. Dissimula contemplant l’àlbum, mentre percep tot de papallones esvalotades dins del cos de cinquanta anys, com quan en tenia quinze.

Comentaris

  • L'art d'escriure[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 10-11-2011 | Valoració: 10

    L'art d'escriure és una de les millorss teràpies per l'ànima. Jo animo a tothom a fer-ho, en la llengua que pugui, i que no s'amoïni si fa alguna falta. Ja aprendrà més, i cal que segueixi els consells d'amics i correctors que els hi agrada ajudar-nos . Tu, Nuria, ets una bona prova d'això. Vull dir, d'escriure bé i ajudar en les correccions. El relat que acabo de llegir, com la majoria de tots els teus m'ha agradat molt,
    Una abraçada

  • La unitat i eel sentiment[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-08-2011 | Valoració: 10

    ens fa lliures
    la companyia i la complicitat
    ens fa gaudir de la realitat.

    Lèvingir

  • Marteta | 03-08-2011 | Valoració: 10

    Encara som jove i sé perfectament com és aquesta seensació que apareix just quan menys t'ho esperes, just quan penses que ho has onlidat. Però dins teu quan estimes a una persona, mai la deixes d'estimar.
    Una besaada!

  • Mai és prou tard per l'amor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-07-2011 | Valoració: 10

    Però una parella que s'ha mantingut unida i enamorada tota la vida és un bé de Déu. El que també és un bé de Déu és la manera com ens expliques les històries fruit de la teva prodigiosa inventiva. Sempre és un goig llegir-te; no afegeixes mai palla, tot és gra i del bo.

    Petons

  • Moments desconcertants[Ofensiu]
    elenam | 11-07-2011 | Valoració: 10


    Tots tenim moments on els nostres sentiments són contradictoris, moments en que ens tremolen les cames i sentim papallones dintre l'estomac.
    M'ha agradat molt el teu relat, com sempre tan ben explicat i gaudint de cada paraula, sempre els llegeixo i rellegeixo donçs trobo que toques temes molt reals i a mi m'arriben.
    Gràcies

  • Peace and love[Ofensiu]
    Berta.M | 08-07-2011 | Valoració: 10

    Quina bona sensació aquesta de les papallones...quina incongruència és la de tenir-ho que viure com menys vegades millor per ser una persona que respecta
    les normes de bona conducta,. la vida conjugal i familiar,si més no.
    No s'hauria de tancar mai la porta de l'enamorament!!...jo sempre he estat molt enamoradissa...;-)))..."Peace and love"...hahahahaha

  • No ho diguis a ningú...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 05-07-2011 | Valoració: 10

    ... però jo... en sortir del metro... hauria seguit les papallones. Molt bona la narració. Ara bé, sóc molt mal pensat i, en aquest cas, la inspiració...?
    Gràcies pel teu comentari, descriptiu, concret i sentit. Vaig a tafanejar alguns més dels teus 66.
    Una abraçada.
    Jaume

  • Curiós o Positivament curiós[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-07-2011 | Valoració: 10

    Sensible Relat i molt carregat de sinceritat. Ens costa expressar el que sentim...i en canvi és tant enriquidor. Expressar sentiments té l'efecte "boomerang". Visca !
    Jo, el 19 d'aquest mes, celebro anys, 70 !!! I he demanat als meus fills... un regal... un album de fotos actual d'ells, de les netes, etc.
    M'he sentit molt identificat amb el que expliques en el Relat sobre l'album de fotos.
    I per mi un Album de Fotos no és passat, és PRESENT.

  • boníssim i real com...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-07-2011 | Valoració: 10

    la vida mateixa, els sentiments no es poden reprimir a la llarga han de ser lliberats

    gràcies pel teu contacte i fins ben aviat
    no treballis massa
    joan

  • Què hauria passat si.....?[Ofensiu]
    Englantina | 03-07-2011


    Un desavantatge de no poder viatjar en el temps és que mai podem saber “què hauria sigut de la nostra vida si...” O potser és un avantatge, perquè si fos possible, aniríem endavant i endarrere com bojos intentant trobar el camí definitivament més planer...
    Desenes de persones es creuen en les nostres vides sense parar, i l’atzar, o el destí, la nostra voluntat o la voluntat divina (sigui el que sigui) fa que aquestes persones es quedin al nostre costat o no. És bastant clar que la protagonista del teu relat te una vida plena al costat del seu marit, però el record d’un altre primer amor, reviscut a través d’una fotografia, trasbalsa el seu pensament. I l’atzar (o el que sigui, un altre cop) fa que aquest “altre” primer amor entri per la porta quan ella hi està pensant.
    I això em fa preguntar-me: “és possible tenir dos primers amors?” És més fort el primer amor que resta amb tu la resta de la teva vida o ho és aquell que, malgrat la separació, et segueix provocant “papallones a l’estómac”?
    Un relat magnífic que m’ha fet reflexionar sobre “el perquè de tot plegat”...
    Les circumstàncies que donen forma a la nostra vida son ben curioses...

    PS: No us ha passat mai, això de pensar en algú que fa temps que no veieu i ensopegar-hi al cap d’unes hores? Aquestes casualitats fan por i tot....

  • Intrigant[Ofensiu]
    Naiade | 03-07-2011 | Valoració: 10

    Segons diuen les casualitats no existeixen, que voldrà dir que l’Albert apareix-hi en el moment que ella el rememora??? Com seguirà aquesta historia??
    Espero llegir la continuació....

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: