La importància d’anomenar-se Arnau

Un relat de: nuriagau
                                                                                                                       Al meu fill Arnau



      Em té preocupat el meu germà Bernat. El pobre és tan petit i poruc. No sé si serà capaç d’enfrontar-se al nom que té com ho he fet jo. Em dic Arnau. Allà on vaig: al parc, a l’escola, al cinema..., només se senten udols de mares esverades que renyen els fills que, molt sovint, es diuen...
      —Arnaaaau! No t’enfilis!
      —Arnaaaau! Vigila amb els petards, que són perillosos!
      —Arnaaaau! No llancis crispetes a la senyora del davant!
      Abans em preguntava: les mares dels Arnaus són unes histèriques? Som tots els Arnaus uns petits trapelles? Per què aquest nom està de moda? A mi ja m’agrada, ja. Però és esgotador anar pel món sentint aquests crits, sempre penso que s’adrecen a mi.
      L’avi diu que els Arnaus som inquiets, intel·ligents, enèrgics, decidits, un xic temeraris, amb una gran capacitat per estimar i les idees molt clares. No acabo de saber ben bé què vol dir.
      Aquest cap de setmana, però, he començat a entendre moltes coses. El meu germà i jo hem anat d’excursió amb l’esplai. Acampàrem prop de Sant Joan de les Abadesses. Dissabte vam fer jocs per la muntanya i, havent sopat, els monitors ens explicaren la llegenda del comte Arnau i la del cavall Bernat. Les vaig escoltar amb atenció mentre em preguntava com els meus pares havien estat capaços de posar-me el nom d’aquest senyor tan malvat.
      A la nit, vaig sortir de la tenda per... poder satisfer una urgent necessitat fisiològica. Mentre, feia..., vaig repetir unes paraules de la llegenda:

Correràs, correràs, i mai t'aturaràs...

      De sobte, un udol de les entranyes de la terra em va tallar la pixera al mateix temps que se sentia el galop d’un cavall veloç, cada cop més proper, fins que va cessar. Vaig alçar la vista i..., no us creureu el que vaig veure, tenia al davant el mateix comte Arnau en persona. Era un home alt i fort, duia els cabells llargs i tenia unes celles espesses que mig amagaven uns grans ulls de color avellana.
      —M’has cridat, Arnau? —em preguntà.
      —Jo... només... Ets... el... com... te Arnau?
      —Sí. I quan algun Arnau repeteix les paraules màgiques: “Correràs, correràs i mai t’aturaràs”, hi acudeixo.
      —Paraules màgiques?
      —Dia rere dia, al punt de la mitjanit, prenc el corn i el cavall i inicio el meu galop esperitat. Si tinc la sort que algun noi pronunciï les paraules màgiques, m’hi apropo ràpidament i li ofereixo la possibilitat d’acompanyar-me en el passeig. Tu, voldries venir amb mi?
      Em vaig pessigar per tal de comprovar que no somniava. La proposta que estava escoltant era real. Sense dubtar ni un segon, vaig muntar a cavall i vam començar a cavalcar com bojos. Em sentia més emocionat que els corredors de Fórmula 1. Era apassionant travessar aquells boscos i muntanyes del Ripollès a aquella velocitat.
      Vam arribar al monestir de Sant Joan de les Abadesses i em va proposar que tots dos escaléssim el mur, com molts anys enrere havia fet ell per visitar la seva estimada Adelaissa.
      —Oi que és divertit? Segurament deus havers vist que més d’un Arnau és un especialista enfilant parets amunt —m’assegurà el comte—. Normalment, després de venir amb mi, milloreu molt la tècnica.
      Tornàrem a muntar a cavall i seguírem el camí a més velocitat encara. Aleshores férem cap a una clariana on ens esperaven un munt d’escuts recolzats a les branques dels matolls.
      —Un altre dia t’ensenyaré a caçar. De moment, fem exercicis de punteria i intentem tombar els escuts llançant pedres.
      Em va explicar estratègies molt útils. Vaig gaudir d’allò més mentre recordava aquell noiet que al cine llançava les crispetes. També, una nit, havia acompanyat el comte?
      —T’agrada el foc? —em proposà.
      —M’encanta!
      —Amunteguem rostolls, posem-hi una traca a dins i ho farem cremar. Què et sembla?
      —Fantàstic!
      Semblàvem un parell de piròmans embogits mentre gaudíem d’un fantàstic espectacle de llums i espetecs!
      —És tard. Haurem de tornar cap al campament, Arnau. Si vols venir amb mi, només cal que repeteixis les paraules màgiques.
      —Ho faré.
      —Ah! Però perquè funcioni, cal que sigui un secret. Veuràs com tots els Arnaus, mentre practiquen allò que els he ensenyat, fan l’ullet, però mai expliquen les nostres aventures nocturnes.
      —D’acord —vaig prometre pensant que era una llàstima no poder-ho compartir amb ningú.



      Ja hem arribat a casa, a Sant Boi. Som al llit i acabo d’escoltar el meu germà pronunciar aquestes paraules:

Cavall Bernat,
porta aquesta llenya
a baix al Llobregat.

      Voldria mantenir-me despert, però tinc molta son. Vindrà el cavall Bernat i se l’endurà a passeig pel Baix Llobregat?

Comentaris

  • Quina sorpresa![Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 06-02-2014 | Valoració: 10

    Hola, Núria, quin conte més bonic i acertat. tinc un nét i un nebot que es diuen Arnau i un altre Bernat. No et sap greu que els hi envii, oi'.
    Ja parlarem.
    Angelina Vilella ros

  • ET DEIXO AQUEST PETIT VÍDEO COM A REGAL DE REIS[Ofensiu]
    patgereial | 07-01-2012

  • Preciós![Ofensiu]
    Materile | 09-12-2011 | Valoració: 10


    Enhorabona, Núria!! Ets una "tot terreny", tens la virtut de fer entrar la gent en aquest món oníric, i en tots els personatges que et proposes.

    M'ha encantat aquesta versió del Comte Arnau i de l'Arnau.

    Fa poc, he llegit el conte guanyador del teu fill i he quedat bocabadada; ara, tu, quina enveja que em feu!

    Com que ja t'ho han dit tot i jo no sé què puc repetir, vaig a llegir el del teu pare, que sempre em fan riure i també és un gran mestre de la narrativa.

    Ja ens veurem dissabte.

    Una abraçada,

    Materile

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • De mestre (jubilat) a mestra (en actiu)[Ofensiu]
    rnbonet | 11-06-2011

    T'ho creuràs o no, però és el primer conte del concurs que llegeix. (N'he vist un de la 'Llibre' que vaig a xafardejar tot seguit per 'fotre-li' una mica de canya. Què no és la 'representant oficial' de la lletra impresa d'RC? Doncs...)
    I anem al teu: realitat i ficció s'assemblen. O almenys, poden "'ensamblar-se"' en un conte fresc, ben emballestat, amb tocs d'humor i d'amor matern i ....
    Com el present, amb un munt de comentaris. Fins i tot hi ha -o he esbrinat- un cert 'distanciament', com allò que defenia l'autor de "Tot esperant Godot".

    PS. T'agraeix molt el comentari. No me l'esperava, perquè el meu és un conte de 'circumstàncies mig obligades', gràcies a tu a l'Alícia. Refer el mig emballestat, lligar-lo amb més caragols, posar-li un donyet pel mig... escriure'l en l'Open, guardar-lo en 'Onosécom', passar-lo a Officei 95 i editar-lo en 2003... tot això mentre s'assecava un color per posar-li'n un altre a sobre! En rellegir-lo, segur que trobe erros i faltes!

  • mares histèriques[Ofensiu]

    M'ha encantat, el teu conte!

    I em fa l'efecte que les mares dels Arnaus són tan histèriques com les dels Jordis, Ferrans, Martins... Montserrats...

    Veig que el teu conte ha agradat tothom. Et felicito!

  • Jo continuo sense saber...[Ofensiu]

    Jo continuo sense saber l’autèntica llegenda del comte Arnau. La que ens va intentar explicat TV3, ja fa uns quants anys, diuen que diferia molt de la “real”. No sé pas si serà amor de pare, però aquesta teva m’ha agradat més... què vols que et digui?
    Un dia he de provar de dir la frase “Correràs, correràs, i mai t'aturaràs...”
    —Joan—

  • No sé si ja t´havia comentat...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 31-05-2011 | Valoració: 10

    ... alguna vegada. Sigui com sigui ha estat una gran troballa. M´ha agradat el conte i allò de: "filla i mare de relataires" T´aniré llegint... i et prometo que no és un tòpic.
    Una abraçada màgica
    Jaume

  • M’encanta! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat ple de màgia! La dissertació del nom, molt divertida, la trama de llegenda molt adient per als nens i un llenguatge senzill i clar però acurat. En el desenllaç deixes una porta oberta a la lliure imaginació del lector, que si és jovenet pot gaudir tot inventant una continuació.

    M’ha agradat moltíssim, Núria!

    Gracies pels teus comentaris, m’agrada saber que em tens present.

    Una gran abraçada,
    Núria

  • Fantàstic![Ofensiu]
    En Marc | 28-05-2011

    Genial aquest conte: molt imaginatiu i enginyós. És gratificant llegir històries com aquesta, tant ben fetes.
    Publica'n més, o aniré llegint les altes què has fet. Bona feina!

  • He trigat a llegir-lo[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-05-2011 | Valoració: 10

    perquè primer ho faig amb els relats més curts i els poemes.
    També et dic el que li deia a l'Englantina : sembla que, per a tu, esciure sigui com bufar i fer ampolles. Jo sí que t'envejo!
    Per cert : Aquesta nit , quan vagi a dormir, diré les paraules màgiques a veure si tinc alguna visita inesperada. Clar que com que no em dic Bernat...
    Un petonet, estimada Núria.

  • Originalíssim[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-05-2011 | Valoració: 10

    Un conte originalíssim, de fet la idea de que tots tenim un secret a crits que mai no podem dir-lo és molt romàntica, els secrets ho són i si no mira amb allò del Julian Asange!
    Però el que diferència una persona íntegra d'una que no ho és és precísament la capacitat de guardar un secret, i aquests Arnaus ho han fet.

    Una forta abraçada de Vicent des de València, desitjant que seguisques escrivint aquests contes per a xiquets i no tan xiquets, que valen per a tots els públics. Un petó carinyós.

  • LO COMTE ARNAU [Ofensiu]
    panxample | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Lo comte de Mataplana
    ne tenia dos cavalls:
    l'un era blanc com la gebre,
    l'altre fosc com lo pecat.

    Malhaja lo cavall negre,
    benhaja lo cavall blanc .


    I la màgia de contar contes et fa més savi/a. Un conte preciós, sense fi


    En Bernard ja cavalca amb benhaja, treu flames per la boca, l'acompanyen ...

    Avant

  • paraules màgiques[Ofensiu]

    Paraules màgiques que t'alliberen de la realitat i et porten al país de les faules.
    Un conte preciós! Núria, un plaer conèixer-te.

  • Bon Conte Núria![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2011

    Molt divertit aquest antic jordiet, que ara es diu Arnau, perquè abans eren Jordis els que eren tan trapelles, però ara no hi ha els Jordis de abans, o bé ara tots es diuen Arnau.

    Una faula molt xula, i un conte infantil molt ben lligat.

    Escrius molt últimament, es fa difícil seguir-te!!

    Una abraçada Núria i gràcies pels teus comentaris.

    Ferran

  • Un conte deliciós...[Ofensiu]
    Naiade | 23-05-2011

    ...amb tots els ingredients per fer vibrar als nens.
    Escit amb un llenguatge planer i distès, tal i com si l’expliquessis de viva veu.
    A més m’ha agradat el fet de que introdueixes personatges històrics que junt amb la màgia de les paraules clau porten als nens a aprendre de manera divertida.
    És nota que saps treballar amb nens.
    Una abraçada

  • Gairebé en primícia...[Ofensiu]
    deòmises | 23-05-2011

    ...i el tinc pendent de comentar encara!?

    Sóc undesastre, Núria. La verita és que la idea em va semblar genial en el seu primer moment, quan el vaig llegir per primera vegada. Amb un estil amè, com ens tens avesats, aconsegueixes explicar qualsevol situació i anècdota, com si fos una vivència autobiogràfica. O no.

    Sempre ens sembres aquest dubte, a les persones que et llegim, i això és bo, molt bo, potser tan bo que podries presentar alguna cosa al Repte Clàssic vigent oi?


    d.

  • El conte del comte Arnau[Ofensiu]
    Arnau | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Sens dubte un molt bon relat dedicat als més menuts. Amé, divertit, fantàstic, capaç de fer correr la imaginació de petits i grans.

    Em sorpren que ara sigui un nom comú ja que a la meva quinta no n'hi havia quasi cap. Però tot i que de petit no m'agradava massa, ara trobo que és un nom fantàstic, modestia a part.

    Felicitats pel relat.

    Ens llegim :)

  • Un conte deliciós[Ofensiu]
    brins | 22-05-2011 | Valoració: 10

    Has sabut endinsar-te dins del pensament infantil per presentar-nos aquesta divertida història que és una comunió entre el passat i el present, una història molt amena que tan sols pot escriure qui estima els nens.

    En el teu comentari em dius que t'agradaria que jo també enviés un conte al concurs, doncs bé, ja l'he enviat, Núria. Espero que me'l publiquin aviat. Es titula "Telles-Medes". Gràcies pel teu interès.

    Una abraçada molt forta,


    Pilar

  • Sensible[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-05-2011 | Valoració: 10

    I molt sensible. Barreja de realitat i fer volar la imaginació...
    Jo m'apunto !!!
    A vegades, pensem que la imaginació és patrimoni dels infants o dels genis. I jo, el teu Relat m'anima, em sento més a prop dels infants. Enhorabona i gràcies per oferir-me la descoberta creativa de l'Arnau.

  • Nit màgica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2011 | Valoració: 10

    I sí senyor, les nits estan per a somiar i deixar-se anar, extreure la fantasia amagada al cervell perquè es refresqui, que ja li toca. Fantàstic! Ens has transportat perfectament al món de l'Arnau, al món infantil que veig que domines bé. Has transmès realment el sentiment d'un nano, el pensament, la força d'un pensament donant voltes dins el cap, ple de colors i espurnes. M'agrada que de tant en tant em traslladin al món dels més petits. Segur que la tradició familiar està assegurada amb una marassa així. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • bruNa | 19-05-2011 | Valoració: 10

    Primer de tot, gràcies per comentar-me i llegir-me! la veritat és quwe feia molt que no publicava res.
    M'encanta aquest relat! és dianámic i divertit, molt fàcil de llegir!
    Felicitats, m'agrada molt com escrius.

    Bruna

  • Que "xulo"![Ofensiu]
    Englantina | 18-05-2011 | Valoració: 10

    El primer de tot, deixa’m felicitar-te pel títol, tan wilderià i adient a l'argument d'aquest conte.
    La idea de barrejar mite i realitat, convertint un personatge rude i violent en una mena de “mestre de maleses” (si fem maleses, fem-les bé), és genial. I barrejar el temps actual amb el passat, és l’ingredient ideal per convertir el relat en un conte al complet.
    M’ha agradat molt el final. És un afegit perfecte, perquè obres la porta a una nova aventura, de mans del germà de l’Arnau del conte.
    M’han entrat ganes de llegir-me la història completa del Comte Arnau. Només en se alguns apunts, i em consta que el paio era “una bona peça”
    La llegenda del cavall Bernat no la recordava gens, però ara l’acabo de llegir.
    Felicitats per la teva imaginació, i per portar-la al paper amb tant de talent narratiu.

  • No saps[Ofensiu]
    Lavínia | 18-05-2011

    com m'ha agradat la referència a la nostra literatura a través del Comte Arnau, que d'altra banda és el nom del teu fill. Correràs, correràs i mai t'aturaràs.
    La part fantàstica del teu relat, Núria, ajuda al realisme del conte, encara que sigui una contradicció, perquè el personatge literari té tanta força com tu estima per al teu fill a qui alliçones en comportament i en, per què no dir-ho?, literatura.

    Un petonàs.

  • Els Noms en la màgia. [Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 18-05-2011

    S'han aclarit un munt de coses en una sola trobada! ^_^
    M'ha agradat molt la força i la importància que pren en la teva narració el sentit dels noms. Com a a les bones narracions clàssiques l'ús dels noms atresoren una porció de màgia important.
    El final obert també és un encert, deixa espai per la imaginació, i fins i tot per noves aventures.
    Molta sort en el concurs, espero que ens trobem al final del camí. ^_^

  • Fantàstic amb majúscules i tendre amb majúscules al quadrat[Ofensiu]
    Frèdia | 17-05-2011

    M'ha agradat molt. Tens un do per a la narració, però brodes aquest tipus d'històries per als més petits, sense necessitat de crear móns irreals, amb personatges que se'ns fan molt entranyables. L'Arnau del teu conte m'ha fet molta enveja. Jo també m'apunto a viure aquestes aventures. I no m'estranya que al teu fill li caigui la baba amb una mama amb tanta imaginació. Veig que darrerament estàs molt inspirada. No paris, continua, omple'ns de fantasia i d'històries quotidianes. Et segueixo llegint, guapa.

  • Recordant Òscar Wilde [Ofensiu]
    copernic | 17-05-2011

    Un petit conte ple d'imaginació i d'ironia en el que et llueixes com a narradora de fantasia. Bones descripcions i un aire de rondalla o de llegenda rural que impregna tot el relat. Bona feina, Núria!
    Ens seguim llegint, naturalment.

    copernic

  • Molt bon relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-05-2011 | Valoració: 10

    ...si senyor! M'ha fet recordar quan el meu avi m'explicava contes mentre anavem a passejar per la muntanya.
    Una abraçada.

  • Gràcies per dedicar-me el conte[Ofensiu]
    uanra | 17-05-2011

    A mi també m'agradaria anar de passeig amb el comte Arnau. Ja em va agradar quan em vas explicar la idea que tenies del conte un dia de camí de tornada a casa.

    uanra

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

  • grans contes[Ofensiu]
    umpah | 17-05-2011

    Hola Nuria,

    ben segur que el teu fill Arnau deu flipar amb colors amb els contes i historietes que li fas viure. Ets molt bona relataire, ahir et vaig llegir (trucada a les 4:46 i cent o no essent) i em van agradar moltíssim sobretot el de la Griselda.
    Ets una gran escriptora de contes al estil de Pere Calders.

    Per cert que li donaré records teus a l'Eva que es posarà molt contenta i a veure si treu temps (va molt enfeinada sempre) per llegir-te que estic segur que li encantaràn els teus textes i li serviràn molt per aprendre.

    Una forta abraçada de part meva i de l'Evita. .. et llegim ..

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: