Tradició matriarcal

Un relat de: Toni Arencón Arias
Prudence, beacoup de Prudence —em va advertir la besàvia Celine el dia que vaig complir dotze anys i les dones de la família em van iniciar en els costums que havien conservat durant segles, com ara anteposar el llinatge matern al patern, per perpetuar la nissaga Sitnam.

Recordo el seu somriure i el meravellós sabor del guisat provençal que em va oferir a tastar, directament de la cassola. Xup-xup... xup-xup...

—Escalfar oli d’oliva en una paella i daurar els trossos de carn. Passar-los a una cassola, afegir tomàquets picats, pastanaga ratllada, rodanxes de cebes, vi negre, herbes de Provença, llavors d’anís, sal i pebre. I cuinar a foc lent fins que la carn estigui tendra i la salsa s’hagi espessit —em va explicar—. I prudència, molta prudència —va repetir.

Prudència, sí. I jo he seguit el seu consell. A l’escola, a la universitat, a la feina... He procurat no destacar mai, sempre en un lloc discret per passar desapercebuda, tot procurant no ser una alumna avantatjada, esforçant-me per esquivar els conflictes, evitant sobresortir, moderant-me amb les paraules... Fins i tot en l’amor he estat prudent. I crec que el meu home m’adora precisament per això.

Nogensmenys, després de casada, quan he tingut la imperiosa necessitat de fer-li algun “salt”, també he procurat exercir la prudència. Un desplaçament breu a la capital, sempre per motius justificats de feina; una discoteca bulliciosa; una mirada insinuant; un jove atractiu que no dubta a separar-se del seu grup d’amics per intentar lligar amb mi; un nom fals; l’habitació d’un motel, pagada amb diners en efectiu... Prudència.

I avui sóc jo, estimades filles, qui us trasllada les paraules de la besàvia Celine Sitnam i de l’àvia Giselle Sitnam i de la mare Loraine Sitnam. Prudència, molta prudència. El plaer de gaudir d’un guisat de carn masculina està perseguit per la llei... per molt que l’antropofàgia sigui una de les tradicions seculars d’una dona-mantis.

Comentaris

  • Prudance![Ofensiu]
    Materile | 01-12-2017 | Valoració: 10


    Uau! Quin relat! més sorprenent, Toni! Ets tot un mestre de les lletres que m'has fet creure que aniria de cuiners, amb aquesta recepta de l'àvia i els consells de prudance...
    Felicitats, un relat encantador, sorprenent i molt ben trenat...!!
    Una abraçada,
    Materile

  • felicitats per la tria[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 01-12-2017

    Un relat molt mesurat i ben portat fins a un final que obre el llum a la claror literària que has creat en aquest micro, felicitats!

    I felicitats pel recent premi per terres valencianes!!

    Ferran

  • Crec que no t'havia llegit mai...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-12-2017

    ...i ha estat una agradable sorpresa trobar-te. Quan a la primera frase he llegit mantis, encara que fos del revés, ja he vist que alguna femella es cruspiria algun mascle hahaha. Però això no li ha pas tret interès al teu escrit, al contrari, m'ha despertat la curiositat per veure com aniria la cosa. Gairebé fa venir gana...

  • allan lee | 01-12-2017

    molt ben trenat, llisca perfectament, una nissaga dibuixada i molt creïble, una Gourmandise de relat. Bravo!

  • esborronada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-11-2017

    Esborronada m'ha deixat el final del teu relat, mestre Toni Arencón.
    Que tinguem un bon curs relataire!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

32 Relats

206 Comentaris

173878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *