Dodó (el pescador de somnis)

Un relat de: Toni Arencón Arias
Dodó, el pescador de somnis (Toni Arencón i Arias)


A Lena, Maddy i Núria
les meves nebodes.



Em vaig despertar a mitjanit. Acabava de tenir un somni preciós, on havia conegut un drac màgic que era amic dels nens.

Em vaig aixecar del llit per beure un got d'aigua i em va semblar escoltar un so molt estrany. Era una mena de música, com un dring-dring de campanetes.

La porta de l'habitació de la meva germaneta estava entreoberta i, procurant no fer gens de soroll, vaig mirar a l'interior, descobrint un petit ésser brillant que voletejava per sobre d'ella, deixant-li caure al damunt una finíssima pluja de pols daurada.

Malgrat tenir únicament vuit anys, no vaig sentir por. Havia llegit molts contes sobre criatures fantàstiques, però mai no havia cregut que poguessin existir de veritat. No obstant, ara estava veient, amb els meus propis ulls, un d'aquells éssers diminuts: tenia el cabell daurat, les orelles punxegudes, la roba de colors vius i volava gràcies a unes ales semblants a les de les papallones.

Vaig pensar en despertar els pares, però aquell estrany ésser podria desaparèixer si escoltava qualsevol soroll. Vaig tenir una idea i, tornar-me'n a l'habitació, en el bagul de les joguines vaig trobar allò que buscava: un caçapapallones.

Pensat i fet. Quan el follet va sortir per la porta, el vaig capturar d'una revolada. Un núvol de polsim daurat ens va envoltar a tots dos.

–Si us plau, no em toquis les ales, o ja no podré volar! –em va demanar en veure's dins de la bossa de tul.

–No et preocupis –li vaig respondre–. No vull fer-te'n cap mal. Però me n'hauràs de dir qui ets i què feies a l'habitació de la meva germana.

–Em dic Dodó i sóc un “follet dels somnis”.

–Un “follet dels somnis”?

Va posar cara d'estranyesa, com si tothom hagués de conèixer els follets dels somnis.

–Quan esteu dormint, nosaltres portem als nens, i als adults que encara creuen en els éssers fantàstics, la pols que crea els somnis i evita els malsons –em va explicar el follet.

–Oh! I com aconseguiu la pols màgica?

–Amb la música de les estrelles. Deixa'm lliure i t'ho ensenyaré.

Confiant en la seva promesa i tenint molta cura, per no tocar-li les ales, vaig obrir la bossa de tul del caçapapallones.

–Vine amb mi –va dir-me en Dodó, una vegada alliberat.

Vaig seguir el follet fins a la terrassa. Era una nit molt maca. Les estrelles brillaven i no feia gens ni mica de fred. En Dodó em va estendre la mà i, en agafar-se-la, vaig tenir una curiosa sensació de lleugeresa, com si no sentís el pes del cos. En mirar-me els peus, vaig veure que s'havien separat del terra. Estàvem enlairant-nos!

A poc a poc, vàrem començar a ascendir. La terrassa es va fer cada vegada més i més petita, a l'igual que la resta d'edificis de la ciutat. Volàvem pel cel, per sobre dels núvols de cotó, apropant-nos a les estrelles.

–Els somnis màgics es fan gràcies a la pols daurada que es desprèn de la música de les estrelles. Però, si en vols aconseguir que les estrelles facin música, primer has de fer-les vibrar –em va explicar en Dodó.

La Terra es veia petita, molt petita, blanca i blava.

–Saps tocar? –em va preguntar, traient una flauta i una harmònica de la seva butxaca.

–Una mica –vaig respondre, agafant l'harmònica i recordant que el meu pare m'havia ensenyat una melodia.

Vaig respirar a fons i vaig començar a tocar l'harmònica. En Dodó m'acompanyava amb la flauta. En el silenci de la nit l'havanera que m'havia ensenyat el meu pare sonava molt bé. Potser era gràcies a la màgia d'en Dodó.

En aquell moment vaig començar a sentir de nou el dring-dring de les campanetes. Les estrelles vibraven i d'elles es desprenia polsina de color daurat. Mentre jo continuava tocant, en Dodó va començar a voletejar d'un costat a l'altre. No sabia d'on ho havia tret, però vaig veure que anava recollint el polsim amb un cubell.

–Continua. Ho estàs fent molt bé –em va dir, molt content–.Gràcies a tu, aquesta nit, molts nens i nenes gaudiran de somnis de fantasia, replets d'il·lusions.

* * *


Han passat molts anys des d'aquella nit. Jo he continuat creient en els éssers fantàstics i tenint somnis extraordinaris. I, cada vegada que miro el cel, em recordo de la música de les estrelles i de la pols daurada... i em recordo d'en Dodó, el follet pescador de somnis, assegut sobre la lluna, tocant la seva flauta i fent vibrar les estrelles.

Si us plau, si alguna vegada us desperteu a mitjanit i us trobeu amb ell, doneu-li molts records de part meva. I segur que gaudireu de somnis màgics.


* * * * *


Il·lustració i conte:
Toni Arencón i Arias
Dodó
(el pescador de somnis)


Comentaris

  • L’acabo de llegir...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 28-02-2013 | Valoració: 10

    L’acabo de llegir, més ben dit de rellegir. He intentat llegir-lo amb mires infantils i, ho he fet d’una volada. M’ha semblat força entenedor i que els infants el poden acollir amb simpatia.
    Després he llegit els comentaris que ja tens i, respectant les opinions que diuen que hi falta un... diguem-ne obstacle, conflicte, personatge dolent... He de reconèixer que no ho he trobat a faltar i, he de reconèixer també que aquestes opinions les trobo molt, molt encertades.
    Sóc contradictori!
    —Joan—

  • Comentari de la quinzena[Ofensiu]
    qwark | 25-02-2013

    Hola Toni,

    He estat passejant una mica pels escrits que tens a RC i finalment et comentaré aquest conte infantil. (Més que res perquè la majoria del que tens penjat són poemes i crec que poc podria aportar-te jo en aquest àmbit.)

    Crec que el millor del conte és l'estètica i l'ambientació, molt apropiades per al gènere. Màgia, fantasia, nens, estels, música, pols daurada, un viatge a les estrelles... Has aconseguit col•locar molt bé tot un seguit d'elements... en podríem dir ingredients de qualitat per a la recepta. I els has aconseguit cuinar força bé. Amb això has aconseguit un conte infantil totalment correcte, una història maca que podríem explicar a qualsevol nen abans d'anar a dormir.

    Què hi trobo a faltar? Bé, com que no sóc un nen potser ara et faré un suggeriment que potser no és del tot útil però trobo que hi falta un conflicte. Sí, d'acord, si es tracta que el nen s'adormi és millor no inquietar-lo amb un conflicte que li dispari l'adrenalina i el conte ja estaria bé. Però, digues-me clàssic, jo sóc de contes amb conflicte. Trobo que en cap moment el protagonista del conte està realment en risc, ni pateix la més mínima inquietud. I crec que l'aventura d'anar a buscar pols de somnis seria més emocionant si hi hagués algun obstacle a superar, si el nen creixés superant aquest obstacle.

    Un altre suggeriment que et faria és que l'harmònica hauria d'haver sortit abans. Per exemple, podries haver explicat que el nen era incapaç d'aprendre's una cançó que li havien fet estudiar a l'escola, que sempre s'equivocava de notes però llavors, gràcies a alguna cosa que havia après amb aquest follet, aquell dia la melodia va sonar perfecta.

    Fins aquí el meu comentari. Espero haver estat una mica útil.

  • PRECIÓS![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-02-2013 | Valoració: 10


    És com un bonic i dolç somni el teu conte.

    des de que tinc el llibre “Les Estrelles” els hi he contat als meus néts; ja et pots imaginar com m’escolten, bé ja saps que les mestres d’infantil i tenim la mà trencada en explicar contes i amb aquest és un autèntic plaer fer-ho.
    La màgia i la il•lusió mai s’ha de perdre, els nens ho saben i valoren amb ullets brillants que nosaltres els hi fem viure.


    És preciós el conte i molt, molt bonica la il.lustració.

    Una abraçada
    Núria

  • Un conte de gran sensiblitat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 19-02-2013

    Opino d'una forma semblant a la Mena, en quan a les possibles errades gramaticals ( Me les ha fet veure ella, jo en faig a milers) i potser els destinataris dels contes, els nens, volen més acció, però reivindico aquest conte per gent gran com jo, que m'ha endolçat el capvespre d'un dia dur de feina. Jo també vull anar a fer vibrar els estels per`què desprenguin polsim de somnis dolços. Hi portaria la guitarra que mai he aconsseguit saber tocar i em semblaria que la faig sonar de manera meravellosa i els estels tremolaran feliços de sentir-la.

  • Un conte suau[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-02-2013

    Un conte ben narrat, amb tocs poètics i màgics. Un conte per calmar criatures i que dormin serenes. Un conte dolç.

    Un conte light, també. A mi m'hi falta més acció, o un toc d'humor o de bogeria.
    Algun impediment per assolir les estrelles, algun personatge 'dolent'...penso que és massa fàcil. I a la vida real res ho és. És la meva visió (i jo sóc un cas força rar, però com que estic en el món dels contes -apart de ser una bruixa de rierol que té una gata calicó- per això t'ho dic...i MAI volent ofendre ni res semblant, SOBRETOT).
    Ara et fotré un rotllo, però crec que cal. Quan faig sessions de contacontes trobo que els nens fan més cas quan hi ha marro, quan passen aventures, quan s'han de dir o recordar uns mots o un rodolí o hi ha fets repetitius graciosos, o quan es presenta un gir inesperat. Estar-se massa estona amb el mateix és matar la narració. Quan s'arriba al punt àlgid en ics moment, no allargarssar sinó passar a un canvi, deixar un gust i unes ganes, no avorrir. Hi ha contes que contenen tota aquesta teca i d'altres que no. I, no obstant això, tots són vàlids, perquè depén del moment, de la criatura (com és, com està, què necessita), del narrador (com és, què li va, què pot transmetre millor).

    No sóc la genial Minúcies, però he trobat alguna cosa que no lliga:

    "replets"----existeix?
    "el cabell daurat"----no seria en plural?
    "en agafar-se-la" (el nen la mà del follet)-----en agafar-l'hi
    "d'on ho havia tret" (era de 'un cubell')---aleshores seria "d'on l'havia tret"
    "vaig tenir una idea i, tornar-me'n a la meva habitació"-----a partir de la coma no em fa el pes com queda. Potser 'i vaig tornar a la meva habitació' o ' i tornant a...'
    "no vull fer-te'n cap mal"------'no vull fer-te cap mal'

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Dodó Remí Fassol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2012 | Valoració: 10

    Una simfonia de colors, un somni farcit d'ales i pols d'estrelles vives, un viatge aeri amb la boca oberta i el cor a cent per hora. Tot això i molt més en unes ratlles plenes d'il.lusió , que segur, emocionarà a les teves nebodes. Un relat molt brillant! I una abraçada ben terrenal.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

214 Comentaris

177568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *