Fes-me dormir... Fes-me somiar...

Un relat de: Toni Arencón Arias

     —Talleu-li la cama! —exclama el sergent major, adreçant-se al cirurgià—. Únicament així podrà salvar la vida.

     Escolto l’ordre funesta, mes no disposo de forces per oposar la més mínima resistència. La febrada em manté afeblit des de fa quatre dies, entre deliris i malsons, potser més, puix he perdut diverses vegades el sentit del temps. «Sant Jordi, firam, firam!», recordo, ha estat el meu últim crit, mentre carregava, braç amb braç, amb els companys de la companyia de miquelets, al bell mig de la formació, contra els batallons enemics dels fusellers francesos. «La Ciutat té autorització per declarar la guerra, aixecant exèrcit de mar i de terra per oposar-se a tots aquells que atemptin contra los seus Furs, Ussatges i Privilegis!», ens havia encoratjat el general Villarroel, a l’alba. «Sacrosanta Llibertat!», afegí.

     El soroll de milers de trets, el baluern de les canonades, l’estrèpit dels morters des del Mont del Calvari, l’olor de la pólvora, els crits dels ferits... «No defalliu! Lo ferro i la mort serà la nostra única esperança, si som vençuts!»

     Après, una fiblada aguda al ventre anterior de la cama dreta. Perdo el pas, estranyat i perplex, caic a terra... No em puc aixecar. Algú m’arrossega fora de l’abast dels trets enemics. El dolor, ara, és molt més intens. Crido el nom de ma mare.

     «Talleu-li la cama!», ha exclamat el sergent major. Veig els instruments en mans del cirurgià: el llarg ganivet, la serra, el cauteri... Tint disset anys, voldria dir-li. Emperò no puc. No puc. No puc. Tanco els ulls. Estrenyo els punys. Premo les dents. Em subjecten amb força. Em lliguen, immobilitzant-me, amb corretges de cuir. «Mare de Déu del Vinyet, fes-me dormir», prego, «Fes-me somiar».

     «Somies?», escolto que algú em pregunta. És una veu molt dolça. Empasso saliva. «Sí, somio», responc, «No més guerres en nom de cap Rei... No més fronteres...»

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Colpidor i cruel relat.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-09-2014

    Magistralment escrit.
    M'ha recordat la famosa frase de Joan XXIII: Jamais la guerre!

    Et felicito, Toni.

  • Patiment extrem[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2014 | Valoració: 10

    redéu Toni, quin relat més punyent! Amb aquest inici del "talleu-li la cama" ja s'entreveu com pot anar. Però la teva prosa precisa, quirúrguica i meticulosa amb un català antic i ric li dóna al relat una credibilitat que m'imagino aquí al costat al noi patint. El final és un somni perfecte per acabar. Magnífic! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

215 Comentaris

179524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *