L’essència de la por

Un relat de: Toni Arencón Arias

L’essència de la por (Toni Arencón i Arias)



     No sé si vostès han passat mai una nit dominats per l'angoixa. Els hi explicaré la meva experiència i potser reconsiderin la seva opinió.

     En tancar la Clínica Infantil, els administradors em contractaren com a vigilant. Un bon treball: tranquil, descansat... si no fos pels sorolls. «Només és el renou produït per les contraccions estructurals d'un edifici ruïnós», em repetia. Però, per molt que intentava assossegar-me, la por em tenallava el cor.

     «Maleït lloc!». Encara revisc els calfreds que sentí en escoltar els passos errants pels ombrívols passadissos deserts, els gemecs en les habitacions abandonades, els udols en els quiròfans clausurats... Envaït pel pànic, en fer-se'n més insistents, decidí fugir. Tant de bo me n'hagués arraconat, esperant l'albada, dedins del despatx de vigilant!

     Els viu, reflectits, en creuar per davant de la cristallera de l'antiga sala de jocs. Eren ells: els nens que havien perdut la vida a la clínica. Em miraven, amb els ulls glaucs, immensos, buits de vida, clavats en els meus. El fred em glaçà les venes. Traguí l’arma, disparant fins a buidar el carregador, però les bales travessaven els seus cossos.

     «Vine amb nosaltres», digué un d'ells, en to suplicant.

     Em comprenen ara? Potser ja entenen la meva situació. L'essència de la por –de la vera por– es el temor d'allò que desconeixem. No puc permetre que enderroquin l'edifici. És pels nens. Sóc el seu custodi. Aquesta circumstància, i perdonin el meu atreviment, m’ha obligat a degollar-los a vostès. No, no tinguin por d'ells. Ara, senyors, ja els coneixen... Ja no els han de témer.

oO0Oo


     –Tallin! Ha quedat bé! –exclamà el director, deixant de mirar per la càmera, un glatit abans que el terror li gelés el cor en percebre el somriure sardònic de l'actor que feia el paper de vigilant, encara amb el ganivet a la mà, mirant-lo fixament... amb els ulls buits de vida...

     Dels talls dels colls dels altres actors, immòbils al terra de l'estudi, brollaven gelatinosos fils de sang.


-----------------------------------------------

Il·lustració: "L’essència de la por" (Toni Arencón i Arias)

Participació al Concurs ARC de Microrelats 2011 ARC A LA RÀDIO - Sentiments

Subtema: Por

Comentaris

  • Tot i que...[Ofensiu]
    Gess Artré | 28-02-2013

    en començar a llegir el teu relat les escenes m'han fet recordar-ne d'altres que sovint hem vit al cinema, he de dir-te que m'ha sorprès i molt l'originalitat amb la que has plantejat el desenllaç de la història. Un relat breu, ben elaborat i capaç de transmetre l'angoixa que narra el protagonista.
    He llegit alguns dels teus poemes, i he pres notes per comentar-te'n algun qualsevol altre dia, després de fer-ne una segona lectura.
    Una abraçada

  • Aquest si..[Ofensiu]
    Annalls | 19-02-2013

    ...que l'entenc, i puc dir-te que al principi pensava, que el tema tot i que molt ben narrat, era molt conegut, quan...sorpresa !!! Molt bo...
    Anna

  • la por que glaça[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-01-2012

    has triat una manera de mostrar-nos la por molt cinematogràfica, i encara que no sortís aquest cínic; "Tallin!" molt adient a la narració, hauria estat igual.

    M'imagino la ferum del director en veure la realitat explicada per la ficció.
    O a l'inrevés!

    Ferran

  • Hola Toni[Ofensiu]
    allan lee | 22-01-2012

    Una història amb molt mar de fons, i que deixa entreveure, com un calidoscopi, imatges diferents en anar prosseguint. Molt aconseguida, fas que el lector estigui en suspens i enganxat a la lectura, fins la darrera paraula. I el dibuix, impactant, una meravella, ben bé L'essència de la por. Una abraçada ( eh! tens un fill molt guapo! l'he vist a les fotos de la presentació!)

    a

  • crohnic | 21-01-2012

    Un relat enginyós i molt ben desnvolupat... Molt bo, Toni...
    Per cert, la il·lustració l'he trobat fantàstica!! Enhorabona!!

  • Bon relat, Toni![Ofensiu]
    F. Arnau | 20-01-2012

    De vegades la por és el llindar de la bogeria, com ha estat retratat en tantes pel·lícules del gènere...
    També m'ha agradat molt la teua il·lustració.
    Salut!

    FRANCESC

    PS Pert cert, que la que vas fer del meu poema per a la Marató ha estat venuda, i m'he quedat sense ella (ja saps que l'havia reservada).
    En fí, espere que la veneren a bon preu. Tot siga per la causa!

  • I tant que fa por! Molta!

  • Por autèntica![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-01-2012

    Aquesta ha estat la meva percepció mentre anava "escoltant" la veu del narrador-vigilant que les passa força magres, i les fa passar al lector amb tot un seguit d'imatges esgarrifoses. Què serà que quan els protagonistes són nens la cosa encara fa més por? Bé, el cas és que t'has sabut moure molt bé enmig d'aquesta doble visió: por autèntica i por ficticia. Amb el desenllaç aconsegueixes que la tensió acumulada prengui un respir. En aquestes hores de la nit la veritat és que t'ho agraeixo profundament. Molt enginyós, Toni!
    Una abraçada,

    Mercè

  • Glòbuls negres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-01-2012 | Valoració: 10

    La por també es pot ficar dins les venes, bellugar-les, omplir-les de gargots insultants i convertir la vida en la no vida. Fa poc vaig passar per davant l'antiga clínica Dexeus, ara abandonada a no sé qui, segurament a l'especulació, i segur que el seu vigilant deu estar d'acord amb el teu protagonista. La gent viu més enllà d'un quirofan, parla des d'allà i omple els nostres buits de raó. M'ha encantat aquest relat, la seva posada en escena i el seu ritme de jazz. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

214 Comentaris

178566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *