L’essència de la por

en començar a llegir el teu relat les escenes m'han fet recordar-ne d'altres que sovint hem vit al cinema, he de dir-te que m'ha sorprès i molt l'originalitat amb la que has plantejat el desenllaç de la història. Un relat breu, ben elaborat i capaç de transmetre l'angoixa que narra el protagonista.
He llegit alguns dels teus poemes, i he pres notes per comentar-te'n algun qualsevol altre dia, després de fer-ne una segona lectura.
Una abraçada

...que l'entenc, i puc dir-te que al principi pensava, que el tema tot i que molt ben narrat, era molt conegut, quan...sorpresa !!! Molt bo...
Anna

has triat una manera de mostrar-nos la por molt cinematogràfica, i encara que no sortís aquest cínic; "Tallin!" molt adient a la narració, hauria estat igual.

M'imagino la ferum del director en veure la realitat explicada per la ficció.
O a l'inrevés!

Ferran

Una història amb molt mar de fons, i que deixa entreveure, com un calidoscopi, imatges diferents en anar prosseguint. Molt aconseguida, fas que el lector estigui en suspens i enganxat a la lectura, fins la darrera paraula. I el dibuix, impactant, una meravella, ben bé L'essència de la por. Una abraçada ( eh! tens un fill molt guapo! l'he vist a les fotos de la presentació!)

a

Un relat enginyós i molt ben desnvolupat... Molt bo, Toni...
Per cert, la il·lustració l'he trobat fantàstica!! Enhorabona!!

De vegades la por és el llindar de la bogeria, com ha estat retratat en tantes pel·lícules del gènere...
També m'ha agradat molt la teua il·lustració.
Salut!

FRANCESC

PS Pert cert, que la que vas fer del meu poema per a la Marató ha estat venuda, i m'he quedat sense ella (ja saps que l'havia reservada).
En fí, espere que la veneren a bon preu. Tot siga per la causa!

Aquesta ha estat la meva percepció mentre anava "escoltant" la veu del narrador-vigilant que les passa força magres, i les fa passar al lector amb tot un seguit d'imatges esgarrifoses. Què serà que quan els protagonistes són nens la cosa encara fa més por? Bé, el cas és que t'has sabut moure molt bé enmig d'aquesta doble visió: por autèntica i por ficticia. Amb el desenllaç aconsegueixes que la tensió acumulada prengui un respir. En aquestes hores de la nit la veritat és que t'ho agraeixo profundament. Molt enginyós, Toni!
Una abraçada,

Mercè

La por també es pot ficar dins les venes, bellugar-les, omplir-les de gargots insultants i convertir la vida en la no vida. Fa poc vaig passar per davant l'antiga clínica Dexeus, ara abandonada a no sé qui, segurament a l'especulació, i segur que el seu vigilant deu estar d'acord amb el teu protagonista. La gent viu més enllà d'un quirofan, parla des d'allà i omple els nostres buits de raó. M'ha encantat aquest relat, la seva posada en escena i el seu ritme de jazz. Una abraçada.

Aleix