L'home de l'escombra

Un relat de: Toni Arencón Arias
Feia dos mesos que en Jaume acabava de ser pare. No podia imaginar-se que la seva felicitat es pogués veure truncada, quan, de sobte, amb un cruixit esgarrifós, la fixació de la grua amb què treballava es va trencar. Van haver d’amputar-li el braç dret. I encara es trobava ingressat, a Cures Intensives, quan el director de l’empresa va complimentar la documentació per acomiadar-lo.

—Per incompetència i negligència —al·legà.

Els bons oficis d’un advocat sindicalista van aconseguir que fos indemnitzat per accident laboral i readmès a l’empresa. La grua no havia passat els controls periòdics de seguretat.

—Ja no em serveixes —va grunyir el director, vermell de ràbia—. Ets un invàlid. Hauries d’acceptar la jubilació anticipada.

—No soc pas un inútil. I vull treballar.

—Tu mateix. Aquesta escombra serà la teva nova “eina”. Fins que canviïs d’idea.

Els companys van pensar que no resistiria aquella humiliant situació i que el cap li faria la vida impossible. En Jaume, però, sempre puntual, fitxava cada matí, es mudava, recollia l’escombra i es passava la jornada laboral netejant els despatxos, les oficines i els magatzems. Dia rere dia, mes rere mes. Sense importar-li que el director li canviés el torn de treball ni que buidés el contingut del cendrer al seu pas o que aboqués serradures pels passadissos.

Així va passar vint-i-quatre anys. Va suportar totes les humiliacions amb fortalesa d’esperit. Tots els escarns i totes les vexacions. Ho va fer per la seva família, per la seva filla... per veure-la créixer feliç, perquè pogués estudiar... El dia de la seva jubilació va recollir la taquilla i va deixar l’escombra a l’interior. En marxar, els companys van fer-li un passadís de respecte. En silenci. No calien les paraules.

Va saber que tot havia pagat la pena quan va assistir a la llicenciatura de la seva filla. Tot i que va aguantar les llàgrimes, al rostre reflectia l’emoció continguda. Ho sé. El conec força bé. En Jaume, l’home de l’escombra, és el meu pare.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • l'heroisme del dia dia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-01-2018

    Pot estar ben orgullós del seu pare, aquest noi que s'acaba de graduar. Has triat la fortalesa que hi ha dins l'heroisme del dia dia per al relat d'aquest mes, Toni.
    Fins a la propera Virtut!

  • L'objectiu[Ofensiu]
    Materile | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat encantador, tendre i trist. Magnífic!! Has sabut omplir el relat d'intriga i un final inesperat, sorprenent.

    M'ha agradat molt!! És una gran lliçó de fortalesa per resistir les injustícies i les accions indignes que em fa pensar amb tot el que estan patint moltes persones i que són a la presó injustament, totes aquestes humiliacions que suporten amb dignitat, com l'home de l'escombra.

    Et felicito!!!, Toni!!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Com un roure![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Això si que és fortalesa! Malgrat l'accident, la manca d'un braç, la feina d'escombrar, però pensant en el bé de la filla, això si que se'n pot dir fort com un roure! Una forta abraçada, Toni.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

214 Comentaris

178566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *