Cercador


Llista categories

L'últim mot de l'arbre de la llengua

Un relat de: Toni Arencón Arias

A mitjans de novembre, un dimecres,
va caure l'últim mot de l'arbre de la llengua.
Es va desplomar sense balancejos, inert ja.
A la plana plovia, el cel era gris porpra, mal·leable
i sobre cada cantonada tremolaven les distàncies.
Va caure en silenci. Gairebé sense rancor.
Amb una última cadència dispersa entre la brisa.
Se’n va anar. Es va diluir. Va dispersar-se
en efímers fragments de pigments tènues
tenyint d'atzur, lleument, un tros del Delta.

I em vaig preguntar:
Serà el nostre cant motiu d'escarni que tot abasta?
Ara parany de dol vestit de dril i seda?
Adés esclavitud i desencís d'un vers primari
i d'una il·lusió disfressada sobre la blanca vela de la barca,
juganera i rutinària, que les aigües de la platja abraçava?

A la fi, deien, llengua muda mai no serà batuda.

Però no. Jo no n’estava pas d’acord. I, en desencís,
és per això que ara planto mots entre els joncars
dels estanys i el camí de la ribera. I és d’esperar que,
a la Primavera, arrelin forts i brotin i creixin sans.
I cap real d’ardit rebo ni cobro per aquesta tasca,
que la faig per lliure i sense esperar cap més profit
que veure, proporcionant ombra, recer i fruits, a la vora
del riu vermell, els nous arbres vigorosos de la llengua.

Comentaris

Afegir comentari
  • Haig de confessar...[Ofensiu]
    Annalls | 17-02-2013 | Valoració: 10

    ... que el segon paràgraf se'm resisteix , no en bellesa si no en enteniment. Me l'ire rellegint. M'encanta el poema, "la paraula que cau ,tu plantant-en més"...quina idea mes engrescadora. Si senyor molt bon treball.
    Anna

  • Tot esperant la primavera[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-02-2013

    M'agrada molt aquest paralal·lelisme que fas entre la natura i la llengua. A la tardor cau la darrera fulla, cau el darrer mot. No tardarà massa a arribar la primavera, i llavors serà quan tot renaixerà. I renaixerà també la nostra llengua estimada, a la qual tu li has dedicat els millors mots possibles i delectables.
    La meva enhorabona per aquest poema tan encisador.
    Una abraçada, Toni.
    Mercè

  • Excels[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-12-2012 | Valoració: 10

    Hi ha coses que s'estimen perquè sí, Perquè estan molt arrelades dins d'un. I lluites per ella. La vols mantindre viva encara que no rebes res a canvi... Espere vore algun dia el meu esqueix florir tot i que ara l'ecosistema no siga el més favorable...

  • Enhorabona!!![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 17-11-2012

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 09-10-2012 | Valoració: 10

    Un gran poema Toni. Esperem que s’acompleixi el teu desig que també és meu... que arrelin fort, brotin i creixin sans els arbres de la llengua.
    Una abraçada

  • una reflexió en veu alta...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-08-2012 | Valoració: 10

    d'una persona que s'estima la llengua i que lluitarà fins el final per ella

    un poema ric i que enriqueix toni, com sempre escrit amb gran mestria

    una abraçada !
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >