Cercador


Llista categories

Indoles, escatols i sulfhídrics

Un relat de: Toni Arencón Arias
Que el jutge Bratislav era un corrupte ho sabia tothom.

—La Justícia és cega —afirmava—. Per això es representa amb els ulls embenats.

Ell, en canvi, tenia una mirada rapinyaire. I unes butxaques fètides disposades a rebre voluminosos sobres.

—La Justícia és lenta —sostenia cínicament, encara que les seves sentències fossin emeses segons després de sentir els al·legats, com si la decisió l’hagués presa prèviament, sobretot si el suborn ja era a l’interior de la seva caixa forta.

Trenta-cinc anys com a jutge li havien convertit en intocable. Abjecte i podrit, però intocable.

Per això, quan el meu fill va cometre l’error d’insinuar, en un article, que el jutge Bratislav no era tot l’honest, imparcial i íntegre que havia de ser un jutge, vaig saber, amb dolor de pare, que la seva carrera com a reporter seria força breu. No em va estranyar, doncs, que al cap de pocs dies fos detingut per narcotràfic. Ni que al seu apartament trobessin psicofàrmacs suficients per obtenir mil i una nits de paradisos artificials.

Sí, eren moltes les persones que li devien favors al jutge Bratislav.

—El que no vulgui viure sinó entre justos, que visqui al desert —diuen que va dir, tot citant Sèneca.

La veritat és que ja mai no sabrem si ho va dir. El van trobar mort, assegut a la tassa del vàter de la cambra de bany de casa seva. Segons sembla, el sifó de plom, corroït, havia deixat d’impedir el pas de les emanacions del pou negre.

—Asfíxia per inhalació de gasos tòxics —dictaminà el metge forense.

En literatura la Justícia Poètica (molt semblant a la Divina) és aquella que premia la virtut i castiga la maldat. En aquest cas, si em permeten la llicència, jo més aviat m’atreviria a definir-la Justícia Odorífera, ja que van ser els seus propis gasos pútrids, acumulats durant anys i anys, en retornar a la superfície, els que van posar fi a la seva vida.


L’acusació del meu fill va ser desestimada per la nova jutgessa. I jo, amb la consciència ben tranquil·la, continuo exercint com a llauner.

Comentaris

Afegir comentari
  • Ostres![Ofensiu]
    Fidel Català | 22-10-2018

    M'ha costat una mica seguir el final, l'he llegit dos cops, i crec que és un digne segon lloc, que bé podria haver estat el primer. Buenu, penso que els tres finalistes sou els guanyadors i que el lloc, o l'odre millor dit, no importa. Felicitats!!

  • Enhorabona![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 25-06-2018

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Tot un món[Ofensiu]
    Endevina'm | 31-12-2017

    La justícia acaba per venir, d'una manera o d'altra, i en aquest relat teu, magistral narració curta, la poètica no és gaire estètica, però eficient.

    Felicitats!

    Ferran

  • El retorn[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2017 | Valoració: 10

    La merda sempre retorna, no s'acaba mai. La justícia injusta, la injustícia és massa present i desitjo que faci el mateix camí que la sort del jutge pútrid. Magnífic! Una forta abraçada, Toni i que passis un molt bon Nadal.

    Aleix

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

203091 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >