La taca vermella

Un relat de: Carles Ferran

No sé com ha estat, senyor comissari. M’he enfurismat i m’ha pujat la taca vermella als ulls, i ja no recordo res més, he perdut la consciència del què feia. No és la primera vegada que em passa, no. Porto el tractament una mica desajustat, ho reconec, senyor comissari, fa setmanes que el vaig deixar, em trobava tan bé, era tan feliç!... La Berta va representar una alenada d’aire fresc a la meva vida, sempre amagat entre parets, amb aquella por a relacionar-me, a que la meva malaltia els allunyés de mi. Se’n reien de la meva dèria de col•leccionar nines, ves que té d’estrany; la mare me les comprava des de petit, i jo les pentinava, les hi feia vestits... Però la Berta m’entenia, era discreta, afectuosa, estava per mi, sol•lícita i amatent, sense una queixa. Amb ella vaig conèixer l’amor físic.
I ara l’he mort, déu meu, què he fet!. He mort la meva parella a ganivetades, la meva nina especial, la llum del meu dia!. Si, senyor comissari, reconec que em va engelosir veure-la entre les meves nines, com si volgués fer-les seves. Mai no havia fet res semblant. Potser si m’ho hagués demanat... I em va pujar la taca als ulls, i no sé com, vaig agafar el ganivet i la vaig fer bocins, i mentre perdia l’aire em mirava amb aquells ulls neutres. Ni tan sols la mort canviava la seva actitud. Ni un retret. Vaig haver d’estripar aquella cara que tant havia estimat. Al final sols era un escampall de plàstic.


Comentaris

  • Conéixement de materials[Ofensiu]
    bloodymaruja | 18-08-2013

    La pobreta Berta de PVC.. segur que tenia el sexe de silicona.Tan real!
    El pobre protagonista havia gosat entrar en un sex shop.. M'ha encantat com logres definir la psicologia del personatge, un altre Norman Bates , una mica més inquietant en quant que pot destruïr fins i tot les seves nines ( possessions) més estimades, com a Bearn.. La Rodoreda en té un magnífic relat alegòric de la sala de les nines.
    Magnífic!!.. En la teva línia i nivell tan alt al que ens tens acostumats.

  • Ai ai ai..[Ofensiu]
    Annalls | 08-05-2013

    no puc comentar-te l'escrit... passa massa sovint !!! Em fa no se que... sembla que pot donar idees !

  • una fantasia reexida: bravo!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 13-03-2013

    Genial: impactant...., Carles....
    D'una gran imaginació i domini narratiu......Sàdic i tendre alhora...
    Gràcies pel teu comentari tan amable....petons.....

  • Et felicito[Ofensiu]
    PAPI | 04-03-2013 | Valoració: 6

    No es fàcil fer un relat breu sense deixar res al tinter. M'ha agradat molt l'estil de monóleg que empres, mentre el llegia imaginava a la perfecció al protagonista.
    Et felicito
    Papi

  • boníssim[Ofensiu]
    Lavínia | 04-03-2013

    relat, Ferran. Enhorabona! curt i molt intel·ligentment construït
    una abraçada

  • Felicitats, Carles![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-03-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Relat vermell[Ofensiu]
    franz appa | 28-02-2013

    Podria ser un relat negre, i de fet en té tot l'aire, l'aire que perd el protagonista desficiat. Però de cop ens duus a l'altra banda de la línia vermella i com un mestre de l'acrobàcia ens acompanyes cap a un aterratge difícil, sorprenent i eficacíssim.
    Salutacions.

  • Perdre l'aire[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-02-2013 | Valoració: 10

    Mira, un relat així de bèstia m'ha fet riure a la segona lectura, quan he caigut amb allò de "mentre perdia l'aire..." Un relat magnífic Carles, plè de la senzillesa d'una bogeria sexual mal acabada. Fa poc vaig llegir "wild", de Tom Sharppe, on una nina també és protagonista d'aquest esbojarrat, genial i únic escriptor satíric anglès. Si vols passar una bona estona, te'l recomano. Una abraçada.

    Aleix

  • Sorprenent[Ofensiu]
    chusteriana | 19-02-2013 | Valoració: 8

    M'ha agradat moltíssim!
    Breu, però ple de característiques, totes bones. Sobretot el sorprenent final.
    Genial!

  • Amb ritme[Ofensiu]
    BadiArumister | 18-02-2013 | Valoració: 9

    A part de ser rodó de dalt a baix, té ritme, camina. I m'agrada, trobar algú que és molt més gran que jo i que té un estil així fresc. Gràcies pel teu comentari i et seguirem llegint. :)

  • Inquietant[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-02-2013

    Inquietant i amb un final que no esperes.
    Gràcies per la teva visita i comentaris, Ferran.

  • Bon relat![Ofensiu]
    F. Arnau | 16-02-2013

    Hi ha que veure el que dóna de si al joc literari, totes les manies dels humans. Al teu relat podem veure un personatge totalment boig, com el d'aquella pel·lícula tan famosa de Hitchcock... "Vertigen" crec que era el seu títol.
    Enhorabona!!!
    FRANCESC

  • Ostres, ostres!!![Ofensiu]
    Materile | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Quin relat més bo!! Molt ben tramat, amb paraules justes i precises que ens porten cap a un final no esperat, sorprenent.

    Té llegit moltes vegades però no t'he comentat. Aquesta vegada no me n'he sabut estar. Felicitats! Els teus relats són truculents sense perdre l'elegància. M'agraden.

    Una abraçada,

    Materile

  • Bo,bonissim,[Ofensiu]
    allan lee | 15-02-2013

    carregat de tot el simbolisme de l'espècie nostra, la dels humans tocats del bolet, la dels impulsos primaris- primaris, en diuen- com si els secundaris fossin una millora. Una posada en escena acurada, una ambientació que t'hi veus, un final immillorable. Jo, del jurat, finalista et feia. Petons

    a

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-02-2013 | Valoració: 10

    ...en el fons la ira pot venir en qualsevol moment i en quasevol lloc. Així som els humans uns sers híbrids que de sobte traspassemn la ratlla que ens fa racionals.
    Una abraçada.

  • Confessió i disculpes[Ofensiu]
    rautortor | 09-02-2013


    Amb la precipitació i la urgència d’enviar el comentari –era l’hora del berenar dels trigèmins i havia de plegar els estris-, no m’havia adonat que en el relat no hi ha ni una gota de sang, la qual cosa millora molt la seva qualitat.

    Genial la manera com jugues amb el doble significat dels mots la meva nina especial i la descripció dels bocins del “ninacidi”, aquells ulls neutres.
    Un relat excepcional.

    Llàstima de badada. Et demano excuses per la meva distracció.

    Raül

  • Confessió macabra[Ofensiu]
    rautortor | 09-02-2013

    Cadascú és com és, però no ho és per casualitat. Les experiències de la vida, des de la primera a la darrera, deixen empremtes difícils –per no dir impossibles– d’esborrar. Les manies i els impulsos més viscerals responen a aquestes experiències.

    Tot això que comento, tu ens ho has fet palès en aquest relat tan macabre i tan previsible alhora, respecte a un final que no s’intueix massa feliç. Em recorda una mica el magnífic Terence Stamp d’El col·leccionista de William Wiler. Aquella pel·lícula de culte per la nostra generació. Per aquí van les coses, encara que l’argument no coincideixi del tot. Però, el fons és el mateix. L’obsessió per convertir en icones pròpies i intocables tot allò que ens pertany i que s’ha fet ulls dels nostres ulls i carn de la nostra carn. El que és meu és meu i pobre del qui ho toqui.
    En el fons tots som una mica col·leccionistes dels nostres somnis fets realitat. Això no obstant, sempre hi ha gent que traspassa les línies perilloses de la psicopatia.

    Un relat en la línia d’algú que amb una dilatada experiència clínica i una capacitat d’observació en grau d’excel·lència ha sabut copsar la personalitat de tanta de gent que ha passat per la seva vida, tant professional com de persona rasa.

    Raül

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

421 Comentaris

42790 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.