M’hauré d’acostumar a la teva absència.

Un relat de: Carles Ferran

Portes tant de temps sense venir... Em tens desconcertada, fa més d’un any que les teves visites són anàrquiques, inesperades o espaiades més enllà del que és normal. Em preocupa la teva irregularitat, tinc por que tinguis problemes: el canvi de conducta em dóna mal averany, no pot ser res de bo. Però de sobte tornes, amb l’alegria de sempre, i jo deixo les pors i m’afanyo a atendre’t, contenta de tenir-te. Intento desxifrar si tens dificultats, buscant pistes en el teu comportament, i sempre em quedo amb els dubtes quan tornes a marxar.
Sé que un dia deixaràs de venir, és llei de vida. Ens fem grans i les circumstàncies canvien; sospito que aquesta relació s’acaba, encara que intento enganyar-me, no pensar-hi. Sé que la teva absència em marcarà la resta de la vida, no seré la mateixa quan em faltis: m’aniré encongint i desgastant, els ossos se m’afebliran, em serà difícil mantenir el pes, la pell canviarà...
D’altra banda, em deslliuraré de la dependència dels tampons, les compreses, els analgèsics, la por a l’imprevist... Definitivament, m’hauré d’acostumar a la teva absència.




Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Genial i inesperat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-04-2014 | Valoració: 10

    Ets la repera, Carles! M'has tingut a la corda fluixa fins al final, intentant esbrinar de què anava la cosa, però t'asseguro que mai hagués pogut imaginar que es tractaria de la beneïda i maleïda regla que tantes males estones ens ha fet passar. Quin incordi! Ara que, moltes dones de les compreses no se'n lliuren mai. Quan no és per la menstruació és per incontinència urinària. Total, ja veus el panorama que tenim al davant.

    Petonets

  • Crònica d’una absència anunciada[Ofensiu]
    rautortor | 25-04-2014


    Com a bon professional mèdic ens has fet una descripció acurada i divertida de la menopausa. I has tocat tots els aspectes que solen sorgir en aquest canvi hormonal o crisi vegetativa –viquipèdia dixit. Amb la personificació de la menstruació has passat una revista exhaustiva a tot un seguit de detalls, previs i definitius, que conformen aquest canvi. Això, però, no ho descobrim fins al final.

    De moment, gràcies a aquesta personificació ens portes hàbilment cap a una història en aparença molt diferent. Aquest tant de temps sense venir ens fa pensar en algú concret i molt proper –i tan proper!– immers en una crisi afectiva. Reforces l’ambigüitat amb expressions com visites anàrquiques, el canvi de conducta, els retorns amb alegria inclosa, l’afany per atendre’l, els dubtes per les contínues absències.... Quan ens tens ben ensarronats, t’atreveixes amb consideracions més tècniques desgast, ossos fràgils, control del pes, canvis a la pell..., consideracions que despisten un pèl el lector respecte de la primera idea.

    La conclusió es llegeix, llavors, amb un somriure i amb un agraïment per desmitificar quelcom tan natural, però, segons he sentit dir, tan temut per algunes dones.

    Com sempre, has demostrat una gran mestria narrativa davant d’un tema no gens fàcil de tractar. Pedagògicament correcte. T’ho diu un expert en educació.

    Raül

  • si no fa riure[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-04-2014

    és per què som uns sonsos. Però el que sí que fa és pensar, i ens deixes una perla més de la teva literatura curta, dic curta per la distància, no pel nivell.
    Molt bon relat Carles, i sort!

    Ferran

  • M'agrada el teu relat...[Ofensiu]
    reusenca | 21-04-2014 | Valoració: 10

    El final sorprèn. No pensava pas que anés per aquí. És força divertida la manera d'enfocar quelcom tan natural com la vida mateixa. Encara és més xocant el fet de venir d'una persona del sexe masculí. Bon relat !

  • Regla de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2014 | Valoració: 10

    No m'esperava que anés per aquí Carles. Si més no a la primera part del relat. Després ja he vist per on anaves. I l'he rellegit per assaborir-lo millor. La regla és una putada que els homes ens estalviem, gràcies a Déu! (i dic putada sense ofendre a ningú, parlant sempre des d'un punt de vista de la molèstia física). Una forta abraçada.

    Aleix

  • Relat que regalima...[Ofensiu]

    Relat que regalima ironia amb aquell punt just, sense excessos, de tristor de les coses que anem deixant enrere...
    —Joan—

  • Interessant...[Ofensiu]

    UN relat ben encertat i interessant, al principi m'imaginava una cosa ben diferent. Felicitats pel relat Carles. Bona sort al concurs i ens anem llegint ;)
    Edgar

  • Bon tema[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-04-2014

    el que has escollit per aquest mes.
    Jo el vaig tractar en un relat una vegada i també em va sortir en clau d'humor
    L'enllaç, audio inclós, penso q encara està actiu

    http://volsllegirrelats.blogspot.com.es/2012/12/precocitat-de-viladoms_8.html

    Ens continuem llegint

  • Estem predestinades...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-04-2014

    Molt bo i acertat ! Vist des de la prespectiva masculina, acceptar amb resignació aquesta " absència" amb tots els efectes secundaris...
    Però et puc ben assegurar que moltes ho hem desitjat.

    Saluacions d'una dona que ja fa anys que s'hi ha acostumat!

    Una abraçada des de la Terra Ferma
    Núria

  • Excel.lent relat, fa que pensar.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 12-04-2014 | Valoració: 10

    M'agrada aquest relat. És una bona pintura d'emocions i sentiments. Dóna què pensar.

    Efectivament, quan una persona et visita irregularment en el temps pots tenir moltes emocions si estimes a aquesta persona. I sents que, quan et deixi, no serà el mateix. Ah, els sentiments.

    Però un no s'ha d'avergonyir del seu dolor emocional. Només faltaria que, a més d'estar apenat per la marxa de l'ésser estimat, un mateix estigués com si fés alguna cosa dolenta, dues penes en comptes d'una. No, això mai.

    Ens veiem per Relats. Salutacions. I bona tarda.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

405 Comentaris

41560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.