Un cop de sort

Un relat de: Carles Ferran


Les anelles de fum del cigar assagen una dansa amb les partícules de pols al pentagrama de llum que es filtra per les làmines de la persiana. M’embriago: no he tingut un cas en mesos, i la Betsy m’ha fet fora, diu que no aguanta més haver-me de mantenir. Necessito un cop de sort.
El grinyol de la porta vidriada atura les cavil•lacions. És una rossa platí, alta i sensual, enfundada en un abric car, de visó. Aparenta uns vint-i-tants anys i duu un collar de perles de tres voltes al coll i uns talons d’agulla. Baixo les cames de la taula i li acosto la cadira, que refusa. Em recolzo en l’escriptori:
—Bona tarda, sóc...
—Sé qui és —em talla amb veu autoritària—. Vull que investigui un crim.
—Bé. De què es tracta?
—Del meu marit.
—Que és...
—En Ralph Rumford.
Un calfred em travessa l’esquena. El cap de la Màfia de la ciutat. Empasso saliva.
—I...?
—L’han mort d’un tret —respon amb veu balba. Tremola, i m’apresso a passar-li el braç per l’espatlla. El seu perfum m’embulla. Noto un enduriment a l’entrecuix i m’aparto instintivament. Em mira amb sornegueria:
—No pateixi, és això —diu traient de la butxaca un revòlver del trenta-vuit que em posa a les mans—. És l’arma del crim.
Flairo el canó: l’han disparat fa molt poc. Comprovo que falta una bala al tambor. Bé, sembla que tinc cas. El cop de sort que necessitava.
Comença a plorar amb tan desconsol que oblido tota professionalitat i l’abraço. L’abric s’entreobre mostrant unes cuixes de vertigen. Ara sí és l’entrecuix que pressiona. Ella se m’abraona i em descorda els pantalons. No recordo un clau tan salvatge.
Em prenc uns minuts per recuperar-me i tornar a l’ofici:
—Tens algun sospitós?
Ella ha recollit la pistola. Em mira amb sarcasme:
—Tu. El meu marit t’ha sorprès violant-me, i l’has mort. I en quan t’has adonat de les conseqüències t’has acollonit .—Mostra un somriure—. Veuran que és la mateixa arma, amb les teves empremtes, i jo podré demostrar que m’has forçat.
Té una expressió perversa quan m’acosta el canó a la templa i dispara.


Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-08-2014 | Valoració: 10

    Relat condensat on apareixen tots els tòpics de la novel·la negra però amb el toc personal del magnífic escriptor que ets. I el final, amb sorpresa. Jo sempre he dit que hom no es pot refiar d'una rossa explosiva, amb volutes de chanel nº 5 i talons d'agulla que s'ofereix apassionadament a un detectiu caspós. Home, que hi ha d'haver gat amagat!

  • Brillant. Brillant.[Ofensiu]
    allan lee | 31-07-2014

    Un esquema tan pur que es pot dibuixar. Destil.la ironia fatal, intel.ligència, un subtil humor fosc. Magnífic. Brillant.

    s

  • Destil·lat[Ofensiu]
    franz appa | 08-06-2014

    Un destil·lat tan gustós com el bourbon: enfilall dels tòpics del gènere fet amb una concisió i expressivitat que permeten que la imaginació del lector refacin l'ordit de la trama, i acceptin la sorpresa final que la desbarata i enlluerna amb la resplendor d'un tert pervers.
    Un gust retorbar-te, Carles.

  • Misteri amb majúscula[Ofensiu]
    Naiade | 30-05-2014

    Un bon relat, que bé podria allargar-se per una novel•la. El teu protagonista m’ha fet pensar amb en Philip Marlow . Molt ben portat.

    Enhorabona

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Un típic tòpic molt ben narrat !![Ofensiu]
    Annalls | 22-05-2014 | Valoració: 10



    I és que si s'escriu bé, et pots atrevir amb tot !

    Magnific fínal !

    Anna

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    pericles | 20-05-2014



    Una estructura de conte curt clàssic, que la final, a l'últim paràgraf, canvia la composició que s'hagi pogut fer del tema el lector.

    C.

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    pericles | 20-05-2014



    Una estructura de conte curt clàssic, que la final, a l'últim paràgraf, canvia la composició que s'hagi pogut fer del tema el lector.

    C.

  • Un relat impecable [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 20-05-2014 | Valoració: 10

    El teu relat és tan precís i concret com un axioma, tots els tòpics estan enllaçaats amb elegància i deseiximent.
    He rigut amb la confusió de pistoles i he sabut que sense sexe no existiria la novel·la polícíaca.
    Una abraçada
    Pinya de rosa

  • molt bo,[Ofensiu]
    Lavínia | 20-05-2014

    Ferran! Té tots els ingredients d'una narració policíaca amb final imprevist i tot... Bo,, molt bo (reitero)
    Un petó
    Glòria

  • sí, amb blanc i negre[Ofensiu]
    Atlantis | 19-05-2014

    és aquest relat, magnificament escrit i amb una sorpresa final que el tanca perfectament.

    Entro poc però avui he donat una volta i he aterrat fins aqui.

    Salut

  • Ja em sona, ja.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-05-2014

    En principi no l'he recordat, però de mica en mica s'ha fet la llum en la foscor. Un relat negre amb el misteri adient per donar el tomb ideal en un final no esperat.
    M'agrada l'ambientació fumada de l'espai, tot i ser un micro relat difícil, te'n surts amb nota alta.

    Ens veiem a la final, o potser abans!

    TOC TOC, sobre el meu, dir´te que tu has acabat la història que seguia al meu micro, o dit d'una altra manera, si algun dia el vull a allargar, t'hauré d'agrair la teva col·laboració.

    Bona sort!!

  • Llàstima...[Ofensiu]

    Llàstima que el protagonista no ens podrà explicar el veritable o definitiu final de la història. M’ha agradat la presentació dels personatges... a veure, a veure si tu també tens un cop de sort.
    —Joan—

  • Pobre bavau![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-05-2014

    Mira que n'ha estat de babau el pobre detectiu! Que no ho sabia que les rosses no són de fiar?
    S'acaba la temporada, aprofito el comentari per acomiadar-me. Un plaer llegir els teus relats. Vas ser el primer de comentar el meu primer pecat, jo m'estrenava als RC i em va fer molta il·lusió. Gràcies!
    Ens continuem llegint.

  • Hamfri, Hamfri...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2014 | Valoració: 10

    Veig la cara d'en Hamfri Bógar en el protagonista. Crec que el veig en blanc i negre. A la taula, un llibre d'en Uíliam Írix. Fum, molt fum entre el pentagrama. I vaja... m'estàs introduïnt directament en l'ambient perquè l'has dibuixat tan bé que... Una breu lliçó del gènere negre. Una abraçada.

    Aleix

  • Va... i dispara![Ofensiu]
    rautortor | 12-05-2014


    En un ambient calcat del despatx sinistre d’un Philip Marlowe o Sam Spade, ens ofereixes un relat de novel·la “negra” ple de suspens i de sabor americà. L’oficina fosca, la persiana –preciosa la imatge Les anelles de fum del cigar assagen una dansa amb les partícules de pols al pentagrama de llum que es filtra per les làmines de la persiana–, el whisky, la porta vidriada, la rossa platí... I en aquest context ens planteges els fets amb la parsimònia que exigeix la conjuntura. A poc a poc, ens atanses i ens allunyes amb mestria del tema principal. Fins que el cop de sort, que encara ho sembla més amb el clau salvatge del protagonista, es converteix en tragèdia.

    El Tu contundent de la rossa ens situa al bell mig del clímax. Però encara no ho és tot. La clau del cas arriba al darrer mot amb la contundència d’un tret a la templa.

    Crim perfecte? No sé, no sé, que l’última en disparar ha estat ella, i les empremtes... Així i tot, la mala pècora ho tenia tot molt ben planejat.

    Un gran relat, amic Carles, digne d’un guió del mestre Hitchcock.

    Raül

  • Brillant![Ofensiu]

    Un final que no m'esperava per a res, però molt encertat. Un estil molt ben fet, m'ha semblat molt original la metàfora que fas de les persianes amb un pentagrama. De debò, m'ha agradat molt el teu relat. Tot un plaer per a mi també haver-te seguit els teus relats mes a mes. Aquest relat passarà per mèrits propis :) Ens veiem a la presentació ^_^
    Edgar

  • Brillant![Ofensiu]

    Un final que no m'esperava per a res, però molt encertat. Un estil molt ben fet, m'ha semblat molt original la metàfora que fas de les persianes amb un pentagrama. De debò, m'ha agradat molt el teu relat. Tot un plaer per a mi també haver-te seguit els teus relats mes a mes. Aquest relat passarà per mèrits propis :) Ens veiem a la presentació ^_^
    Edgar

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

394 Comentaris

51765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.