Setembre

Un relat de: Carles Ferran
Algunes fulles ocres encatifen el pati, i es queixen amb un cruixit sota el pes de les sabates. És setembre, i els arbres semblen esperar una pluja per perllongar la temporada, tan seca com ha estat. S’asseu al porxo, sota la buguenvíl•lia que clareja: el terra és ple de flors fúcsia. La piscina, davant seu, li retorna els xiscles i la gatzara dels petits. Per a ells la va fer construir, i prou que l’han aprofitat. Però ara tot és silenci, i se sent abatut, els troba a faltar.

D’ençà que l’àvia va morir al febrer, els fills li demanen que vagi a viure amb ells. “Què hi vols fer al mas, sol i aïllat, avi?”, li diuen. Els respon que va néixer aquí i aquí vol que l’enterrin, amb la seva dona. Les cendres de l’avia estan colgades sota el salze, i ell ja s’ha acostumat a dirigir-s’hi per parlar amb ella. Són monòlegs plàcids, de poques paraules; comentaris, com si ella estigués encara asseguda al balancí fent mitja: “Quina sort hem tingut, oi, àvia?, amb la filla i el gendre i els vailets, tan educats i afectuosos! Com gaudeixen quan els porto a explorar els límits de la finca, els dic el nom dels ocells o els ensenyo a conrear l’hort...”

Per primer cop la soledat l’aclapara. No ha pogut dir-los-hi, quan s’abraçaven a peu de cotxe; no volia esguerrar-los el final de les vacances. Però el pronòstic és segur: l’any vinent no hi serà. El metge li va dir clarament que era inoperable, que estava molt estès, però que intentarien alentir-lo amb quimio i radioteràpia. Ho ha pensat bé: no vol repetir el purgatori de la seva dona. Només admetrà tractaments pal•liatius, pel dolor i altres símptomes, i als darrers dies una sedació que li permeti una mort digna i sense patiment.

Ha de parlar amb els fills, abans de la visita amb l’oncòleg. Sap que serà difícil vèncer la resistència de la filla, però que ho acabarà acceptant, recordant l’evolució de la mare. Però els ha de donar temps.

Mou el cap i mira al salze: “Quantes cabòries! Serà millor que vagi a regar el teu roser”.


Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Els avis[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2014

    i la gent gran, sembla que aquest mes han triomfat els de la tercera edat, com el meu o el del David, per dir-ne un parell. Són sentiments nets i sense esquerdes, els dels néts i els dels avis.
    Felicitats per un relat tan mesurat que he trobat d'un ritme precís i ben portat, amb les paraules justes que obren un ventall de mons i de històries per explicar.

    I felicitats també per la tria!

    Ferran

  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió Concursos

    - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement .....................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de FEBRER 2014,
    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................

  • Enteresa, valentia, dignitat, amor.[Ofensiu]
    Annalls | 24-02-2014

    Serenor davant l'ùltim tram. Escollir el millor per un mateix, no té perquè ser el més llarg. I en aquest cas menys, la seva companya de vida ja li ha passat al davant, els fills no cal fer-los patir més del compte.
    Quina enveja em fan la gent que s'ho prenent així i no és deixen atemorir per la por al no res , l'esperança del sentit queda petita davant la por.

    Amb un llenguatge acurat ens vas desgranant l'historia d'un home que rumia davant la piscina vuida, vuida com ja és la seva vida ,(vuida o sola, tan se val)i silent com les cendres de la muller...


    Per cert, cantes molt bé !!

    Anna

  • Serenitat -i emoció-[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2014

    Amb senzillesa i sobrietat descrius la senzillesa i sobrietat exemplar de qui encara amb naturalitat el final de la seva vida.
    No és matiex saber que som mortals que saber-ho del cert, amb un termini de caducitat precís.
    El refugi en la terra, en els valors que s'han heretat i en els transmesos en el si de la família, permeten en aquest cas aquesta serenitat que es desprèn de la mirada i pensament del protagonista. I ens amara als lectors de la mateixa serenitat.
    Això sí, amb una esgarrifança d'emoció recorrent-nos la pell.

  • Amb poques paraules...[Ofensiu]

    Amb poques paraules has aprofundit en un tema que, desgraciadament, és de molta actualitat...
    Molt bé, Carles, molt bé! Tens uns tocs, uns jocs de paraules que sembla que acaronin que abracin el relat. Què més puc dir?
    —Joan—

  • Testament vital[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 13-02-2014

    La tardor és temps de transició i de traspàs per a la natura, de la que formem part, sí. I setembre és temps de collita. Jo diria que has poetitzat —fins i tot idealitzat (en agost també hi havia aquest punt d’utopia)— el testament vital de l’avi protagonista. I és evident que resulta un relat molt sentimental. Penso que és una bona idea aquesta dels relats associats als mesos, en podria resultar un recull interesant. De moment, agost i setembre m’han agradat, i, com es veu, no només a mi.

  • Tristos[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-02-2014

    Quins relats d'amor tan tristos que ens estan sortint, Ferran.
    Enhorabona per la selecció del mes passat! Que per cert, també tenia títol de mes.

  • Pensar en allò que no es vol pensar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2014 | Valoració: 10

    Tens la gran virtut de fer-nos pensar sempre. Toques temes amb una espontaneitat i franquesa molt especial. Ho fas amb delicadesa i bellesa, i naturalesa que no en falti. Els arbres i les flors sempre acompanyen excel·lentment els àpats literaris. Un plaer per la lectura. I una abraçada.

    Aleix

  • Naturalitat [Ofensiu]
    rautortor | 11-02-2014

    i saviesa per saber viure i aprendre a morir. Això ho vaig aprendre del pare des de sempre i de la mare, dies abans de la seva mort. He dit aprendre, però, en realitat, encara no hi tinc massa clar. El problema d’aprendre a saber morir no rau en el dolor ni en el patiment ni en la por, sovint rau en la manca de temps per dur a terme bona part dels projectes vitals. De totes maneres, parlo per mi.

    Envejo l’actitud de l’avi del teu relat, tan serena, tan madura, tan natural. I també la dignitat i aquell punt de delicadesa per salvaguardar la felicitat dels éssers estimats. Quina sort que em tingut li comenta a l’àvia, absent però sempre present en el record dels anys feliços.

    M’agradaria destacar el to i el tempo narratiu amb què has desenvolupat la història, i el toc poètic que il·lumina tot el relat. Has llegit El somriure etrusc de José L. Sampedro? La teva narració m’hi ha portat.

    I, ara mateix, voldria recordar les darreres paraules de la meva mare, Fill, si que costa morir-se! O del meu estimat sogre que, en adonar-se que tot s’acabava, s’incorporà al llit, s’abraçà a la seva dona i tancà els ulls.

    Raül

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

37027 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.