Depredadors

El més terrible és adonar-se al final d'aquest relat tant sincer, que es tracta d'una història real, i no d'una rèplica curta de la vida d'Anna Frank :(

Impactant, molt ben escrit i trist, molt trist!

La pena es que sigui real!!

Tan depredadors com els que,executen l'acció són els que donen l'ordre. No creus?
Molt Bones Festes, Carles.
Una abraçada.

Un tema ben actual que has sabut conduir amb destresa fins al final. He de reconèixer que el títol m'ha despistat, i a mesura que avançava en la lectura m'anava imaginant una altra situació, molt diferent.
Una història que no per coneguda et deixa indiferent. Les famílies que han de passar per aquest suplici segur que ho deuen viure de forma molt semblant a la manera com ens ho has relatat. La meva enhorabona per ser escollit; el relat s'ho mereix.
Una abraçada ben cordial.

per la selecció tan merescuda. Com ja et vaig comentar el mes passat, el terror no només és fantàstic. I la manera com jugues tu amb el terror realista... increïble! Estem rodejats d'autèntics malsons.
Una abraçada,
Edgar

Enhorabona per la selecció, Carles! Estic encantada de compartir selecció amb aquests relats tan genials!

Benvolgut/uda relataire:



Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



Cordialment,



Comissió Concursos





TEXT AUTORITZACIÓ



En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



Data .......................................

M’uneixo a la crítica d’aquest relat amb la monstruositat que suposen els desnonaments. El més fort que els errors d’alguns els han de pagar els més febles. Realment molt dur i real, i repeteixo: terroríficament trist.
Salutacions i felicitats per el relat:
Eloi

Ahhh, Carles! M'has enganyat! No m'ho esperava!

Una relats que descriu una espera veritablement angoixant. La realitat, cruel i desproporcionada, indigna, que supera la ficció. Ben narrat, amb força i descrit amb mots deliciosos.

Auguris, Carles.

M'han enamorat quatre paraules del teu relat: arraulits, retruny, esbotzant, malda... i, amb el teu permís, ja tinc ganes d'utilitzar-les com si fossin meves.
Són terrorífiques!
Ah, gràcies per la teva benvinguda. Ets molt amable.

Ens fas entrar en una espiral d’angoixa i terror que ens duu al drama d’una família; sens dubte no menys terrorífic davant la situació de desesperança i impotència.
Molt ben tramés l’estat d’ànim.

Aquest fet, per desgràcia ja ha està passant a formar part de la quotidianitat i ens estem fent durs davant les noticies fins al punt de no ser capaços de copsar el dolor de qui passa per una situació com la que ens descrius.

El teu relat ens desperta i ens fa mal , fins al punt de poder sentir-nos protagonistes. És dur, molt dur, és autèntic , el seu extrem no és sobrer si aconsegueix el seu objectiu i tu Carles ho fas de manera magistral.

Felicitats!

Una abraçada
Núria

Un final inesperat, desprès d'una estona posant tota l'atenció a què passaria.
M'encanta
Un petó Marta

Et responc a la pregunta que m'has fet al comentari al meu relat. Bé, hi ha molts tipus de robots i amb el que he pensat jo és que necessiten material orgànic per funcionar, per això persegueixen als humans. Espero que aquesta resposta et sigui d'agradat ;) Felicitats novament pel teu relat ;)
Edgar

com la de ADN: aixì veig el conjunt de l'història. Crec que hem seguit paràmetres similars, jo amb la de la mama i tu amb aquesta peça ben treballada. Actual, tràgic, versemblant i ben administrat...l'he llegit tres vegades, per recrear-me en els detalls.
Ostres! Que bé que ens ho passem! Una abraçada, i no et desitjo sort, que crec que no cal.

a

Ja ho he dit per alguna altra banda, però aquí hi escau especialment, no cal fantasia per trobar relats de terror.
Salutacions

Un relat de por tan real com la mateixa por. Descriptiu cent per cent, gairebé cinematogràfic imagino l'escena. De mica en mica va girant la por cap a la bestialitat i l'absurditat real de la situació dels desnonaments. Por i realitat, una gran barreja Carles. Una abraçada.

Aleix

Has jugat amb nosaltres i em demanava com te'n sortiries, no esperava un final clàssic i l'has fet, però d'un classicisme tan actual que era inesperat, i un cop llegit, és tan evident el ritme i el que ens expliques que no puc dir que ens has enganyat, per què en cap moment t'has sortit d'un guió precís i ben portat.

Felicitats Carles!

ets un mag de la paraula i en aquest relat a més ens portes a un final tan inesperat que a més dóna per reflexionar i tornar-lo a llegir

et felicito !! molts records , Carles !! ;-)

Aquest és el verdader terror i el tenim ben a prop. Un relat fantàstic amb un estil excel·lent on aconsegueixes transmetre l'angoixa davant d'un fet de realitat actual. Et felicito i et desitjo molta sort en la convocatòria ;)
Edgar

Has triat un tema de plena actualitat. Realment és un relat de terror i pànic pels afectats. Estem vivint en un món en constant alarma social. Ja no es tracta de cultura ni de filigranes del denominat estat del benestar; per a un sector molt important de la població es tracta de resistir els embats despietats dels poderosos que, fins ara i perquè a ells els interessava –mai no hi perden ni hi perdran–, ens havien fet creure que tots, sense excepció, podíem gaudir del luxe i la propietat sense límits. Ai la lletra menuda, que n’ha fet de mal! I l'avarícia, i la iniquitat, i la manca de sentiments...

Tornant al teu relat, m’ha semblat d’una progressió digna d'elogi. Si vols saber com es clou, s’ha de llegir fins al darrer mot, com marquen les pautes dels bons relats curts.

Gràcies pel mestratge. He de confessar que encara em resta molt per aprendre si vull arribar al teu nivell.

Raül