Depredadors

Un relat de: Carles Ferran

Senten que estan arribant. El marit, l’esposa i els dos fills estan arraulits al racó rere el llit. Ella plora espasmòdicament, en silenci, amb grans sospirs, mentre abraça la petita, que se li arrapa amb els ulls plens de llàgrimes i por. Al seu costat, ell abraça al fill, mentre els repeteix, per què es tranquil•litzin: “no feu soroll, si no ens senten potser passin de llarg”. Sap de sobres que no serà així, són depredadors i venen per ells, però no se li acudeix cap altra cosa.
A fora escolta el brogit de la batalla. No sap quant podran resistir. Voldria ser-hi, però sap que el seu lloc és amb els seus, per protegir-los i assossegar-los. I espera amb angoixa, escoltant els batecs del seu cor, tan forts que tem que s’escoltin des de fora. La dona el mira i li prem la mà, en un missatge que resum tota una vida. Una vida que està a punt d’acabar.
Un brutal cop retruny per tota la casa, seguit d’altres tan violents com el primer. Estan esbotzant la porta. Per un moment pensa que potser resistirà, és una bona porta blindada. Però aviat se senten els crits i les passes dels assaltants. La llum de les llanternes els encega. Entre dos aixequen la mare, que segueix abraçant la nena, i l’empenten cap endavant, amb rudesa, mentre ella crida i la nena xiscla terroritzada, fins al replà. El pare estén les mans per protegir el fill, però un cop sec a l’espatlla el vincla, i no pot evitar que li arrabassin el nen, que s’emporta una de les invasores arrossegant-lo tibant del braç. L’infant intenta resistir-se amb puntades i cops de puny, i fins i tot prova de mossegar-li la mà; ella l’aparta d’una guitza, sense massa miraments. El pare, al darrere, malda per agafar-lo, però se li tiren al damunt i l’immobilitzen, emmanillant-lo.
Així baixen les escales. A fora els espera una multitud amb consignes i pancartes, continguts pel cordó policial que ha aconseguit dominar-los; i, amb llàgrimes als ulls i uns papers a la mà, la secretària judicial que ha d’aixecar acta del desnonament.



Comentaris

  • El més terrible...[Ofensiu]
    Egundoko | 11-11-2014 | Valoració: 10

    El més terrible és adonar-se al final d'aquest relat tant sincer, que es tracta d'una història real, i no d'una rèplica curta de la vida d'Anna Frank :(

  • Trist[Ofensiu]
    Escandalós | 31-10-2014 | Valoració: 10

    Impactant, molt ben escrit i trist, molt trist!

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Molt bo!![Ofensiu]
    Ibeth | 13-06-2014 | Valoració: 10

    La pena es que sigui real!!

  • Colpidor en extrem![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-12-2013

    Tan depredadors com els que,executen l'acció són els que donen l'ordre. No creus?
    Molt Bones Festes, Carles.
    Una abraçada.

  • Terrorífica realitat![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-12-2013

    Un tema ben actual que has sabut conduir amb destresa fins al final. He de reconèixer que el títol m'ha despistat, i a mesura que avançava en la lectura m'anava imaginant una altra situació, molt diferent.
    Una història que no per coneguda et deixa indiferent. Les famílies que han de passar per aquest suplici segur que ho deuen viure de forma molt semblant a la manera com ens ho has relatat. La meva enhorabona per ser escollit; el relat s'ho mereix.
    Una abraçada ben cordial.

  • Moltíssimes felicitats[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 02-12-2013 | Valoració: 10

    per la selecció tan merescuda. Com ja et vaig comentar el mes passat, el terror no només és fantàstic. I la manera com jugues tu amb el terror realista... increïble! Estem rodejats d'autèntics malsons.
    Una abraçada,
    Edgar

  • Enhorabona![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 30-11-2013

    Enhorabona per la selecció, Carles! Estic encantada de compartir selecció amb aquests relats tan genials!

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Terroríficament autèntic i real. [Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    M’uneixo a la crítica d’aquest relat amb la monstruositat que suposen els desnonaments. El més fort que els errors d’alguns els han de pagar els més febles. Realment molt dur i real, i repeteixo: terroríficament trist.
    Salutacions i felicitats per el relat:
    Eloi

  • La realitat...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Ahhh, Carles! M'has enganyat! No m'ho esperava!

    Una relats que descriu una espera veritablement angoixant. La realitat, cruel i desproporcionada, indigna, que supera la ficció. Ben narrat, amb força i descrit amb mots deliciosos.

    Auguris, Carles.

  • Terrorífics [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 20-11-2013

    M'han enamorat quatre paraules del teu relat: arraulits, retruny, esbotzant, malda... i, amb el teu permís, ja tinc ganes d'utilitzar-les com si fossin meves.
    Són terrorífiques!
    Ah, gràcies per la teva benvinguda. Ets molt amable.

  • És dur, molt dur.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-11-2013


    Ens fas entrar en una espiral d’angoixa i terror que ens duu al drama d’una família; sens dubte no menys terrorífic davant la situació de desesperança i impotència.
    Molt ben tramés l’estat d’ànim.

    Aquest fet, per desgràcia ja ha està passant a formar part de la quotidianitat i ens estem fent durs davant les noticies fins al punt de no ser capaços de copsar el dolor de qui passa per una situació com la que ens descrius.

    El teu relat ens desperta i ens fa mal , fins al punt de poder sentir-nos protagonistes. És dur, molt dur, és autèntic , el seu extrem no és sobrer si aconsegueix el seu objectiu i tu Carles ho fas de manera magistral.

    Felicitats!

    Una abraçada
    Núria

  • Màxima actualitat [Ofensiu]
    magalo | 17-11-2013

    Un final inesperat, desprès d'una estona posant tota l'atenció a què passaria.
    M'encanta
    Un petó Marta

  • Hola Carles[Ofensiu]

    Et responc a la pregunta que m'has fet al comentari al meu relat. Bé, hi ha molts tipus de robots i amb el que he pensat jo és que necessiten material orgànic per funcionar, per això persegueixen als humans. Espero que aquesta resposta et sigui d'agradat ;) Felicitats novament pel teu relat ;)
    Edgar

  • Com una cadena que gira[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    com la de ADN: aixì veig el conjunt de l'història. Crec que hem seguit paràmetres similars, jo amb la de la mama i tu amb aquesta peça ben treballada. Actual, tràgic, versemblant i ben administrat...l'he llegit tres vegades, per recrear-me en els detalls.
    Ostres! Que bé que ens ho passem! Una abraçada, i no et desitjo sort, que crec que no cal.

    a

  • Terror real[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-11-2013

    Ja ho he dit per alguna altra banda, però aquí hi escau especialment, no cal fantasia per trobar relats de terror.
    Salutacions

  • Tanta por real![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat de por tan real com la mateixa por. Descriptiu cent per cent, gairebé cinematogràfic imagino l'escena. De mica en mica va girant la por cap a la bestialitat i l'absurditat real de la situació dels desnonaments. Por i realitat, una gran barreja Carles. Una abraçada.

    Aleix

  • Molt ben portat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2013

    Has jugat amb nosaltres i em demanava com te'n sortiries, no esperava un final clàssic i l'has fet, però d'un classicisme tan actual que era inesperat, i un cop llegit, és tan evident el ritme i el que ens expliques que no puc dir que ens has enganyat, per què en cap moment t'has sortit d'un guió precís i ben portat.

    Felicitats Carles!

  • que bo Carles !![Ofensiu]
    joandemataro | 14-11-2013 | Valoració: 10

    ets un mag de la paraula i en aquest relat a més ens portes a un final tan inesperat que a més dóna per reflexionar i tornar-lo a llegir

    et felicito !! molts records , Carles !! ;-)

  • M'has deixat de pedra[Ofensiu]

    Aquest és el verdader terror i el tenim ben a prop. Un relat fantàstic amb un estil excel·lent on aconsegueixes transmetre l'angoixa davant d'un fet de realitat actual. Et felicito i et desitjo molta sort en la convocatòria ;)
    Edgar

  • Praedator & Co.[Ofensiu]
    rautortor | 14-11-2013


    Has triat un tema de plena actualitat. Realment és un relat de terror i pànic pels afectats. Estem vivint en un món en constant alarma social. Ja no es tracta de cultura ni de filigranes del denominat estat del benestar; per a un sector molt important de la població es tracta de resistir els embats despietats dels poderosos que, fins ara i perquè a ells els interessava –mai no hi perden ni hi perdran–, ens havien fet creure que tots, sense excepció, podíem gaudir del luxe i la propietat sense límits. Ai la lletra menuda, que n’ha fet de mal! I l'avarícia, i la iniquitat, i la manca de sentiments...

    Tornant al teu relat, m’ha semblat d’una progressió digna d'elogi. Si vols saber com es clou, s’ha de llegir fins al darrer mot, com marquen les pautes dels bons relats curts.

    Gràcies pel mestratge. He de confessar que encara em resta molt per aprendre si vull arribar al teu nivell.

    Raül

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

34829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.