Sr. Jutge, vull que tanqui Relats en Català

Un relat de: Carles Ferran



Sr. Jutge, vull que tanqui Relats en Català.
Que perquè? No se n’adona? És un web de literatura, i la literatura és com la pornografia:
La literatura és onanisme exhibicionista.
Miri’ls, es passen hores estimulant-se el cervell, en solitari, traient-ne una satisfacció malaltissa. I no contents amb això, ho exhibeixen sense pudor des de les seves pàgines. Centenars, milers d’addictes en constant promiscuïtat. Es provoquen, es comparen, Sr. Jutge, fins i tot es puntuen! És possible més depravació?
Sé del què parlo, Senyoria. Jo també he estat enganxat a aquest vici. La literatura és una droga, t’evadeix de la realitat, et fa sentir millor del què ets. Jo he practicat aquest pecat solitari, i m’ha costat sortir-me’n; encara sento tentacions sovint. Per això vull que tanqui el web.
No somrigui, Senyoria, veig que no se’n fa el càrrec. La literatura és summament perillosa, els degenerats que la practiquen prou que ho saben. Sap que es fan dir “lletraferits”? Calen més proves de que són conscients de les conseqüències? I malgrat això, segueixen buscant adeptes, àdhuc entre els més petits, els més indefensos, subreptíciament (és una expressió precio... Cony, no ho havies deixat!!!?). Com els camells a la porta dels col•legis, enlluernen els infants amb narracions específiques per a ells, perquè s’enganxin.
Sr. Jutge, li prego, revisi les proves. Són tan conscients de que la seva activitat és delictiva, que la gran majoria s’oculta darrere de pseudònims; alguna cosa deuen tenir que amagar. I no és una activitat d’adults, no s’ho pensi: he vist molts adolescents escrivint-hi. Vostè es fa idea del mal que els pot fer als seus tendres cervells?
Abans que sigui tard, Sr. Jutge, ha de tancar el web.







Comentaris

  • Jo també[Ofensiu]
    Narcis08 | 28-04-2014 | Valoració: 10

    Vull que el jutgi em denunciï per promoure des de la visi...(casum, quina paraulota m'has dedicat!!) això de la litratufa, ai no, litrellufa...bueno, com se digui ;-)

    Una abraçada!!

  • Espero que el Sr. Judge no consideri [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-04-2014 | Valoració: 10

    una prova més de la depravació dels components de RC i em tanqui a la garjola per alimentar el teu ego, dient-te que aquest relat és superb.
    Ja t'ho han dit tot els culpables anteriors, què més puc dir?

  • No donis ‘arguments’, més, que ELLS ja en tenen [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-09-2013 | Valoració: 10

    Fa temps que des d’alguns àmbits això de tancar la pàgina s’està ‘estudiant’. Bàsicament perquè no ESPAÑOLIZA com espera el que poder que es faci.

  • qwark | 04-09-2013

    Hola, Carles. Amb una mica de retard, em disposo a fer el comentari de RDQ que et devia. Per fer-ho, he llegit els darrers relats que has escrit, per tal de fer-me una idea global de la teva manera d’escriure actual. Què hi he trobat?

    Hi he trobat textos correctes des del punt de vista ortogràfic i gramatical però amb un llenguatge planer i fàcil de llegir. És a dir, un estil que prioritza la naturalitat i la comprensió lectora.

    També hi he trobat pinzellades d’humor i reflexions. I una barreja d’ambdues: reflexions curioses, que intenten buscar humorísticament altres maneres de veure la realitat.

    Mostra d’aquest estil que descric és aquest relat, una pressumpta redacció escolar sobre les aranyes. (Confesso que no he acabat de lligar la broma de l’Iñakito: són els informes que encarregava l’institut Noos? M’ha despistat una mica perquè les retallades i els informes no són de la mateixa època que l’Iñaki feia la ESO)

    L’enfoc original d’aquest estudi de les aranyes és el que fa que el text sigui divertit. I la reflexió, que he comentat abans, també permet un eixamplament de la dimensió del relat. Per exemple, quan parla d’aquestes aranyes que tenen més vida allà on el medi és més salvatge, es traça un paral•lelisme evident amb la vida que pot tenir un ésser humà. Malgrat que sigui un argument prou repetit, de tant en tant val la pena considerar si la nostra vida és massa monòtona i no ens convindria una mica d’aventura.

    Normalment, en aquest punt faig una aportació per ajudar l’autor a millorar, un consell o una crítica constructiva. Avui, malauradament, no se m’acut res. M’hauràs de disculpar.

  • qwark | 04-09-2013

    Hola, Carles. Amb una mica de retard, em disposo a fer el comentari de RDQ que et devia. Per fer-ho, he llegit els darrers relats que has escrit, per tal de fer-me una idea global de la teva manera d’escriure actual. Què hi he trobat?

    Hi he trobat textos correctes des del punt de vista ortogràfic i gramatical però amb un llenguatge planer i fàcil de llegir. És a dir, un estil que prioritza la naturalitat i la comprensió lectora.

    També hi he trobat pinzellades d’humor i reflexions. I una barreja d’ambdues: reflexions curioses, que intenten buscar humorísticament altres maneres de veure la realitat.

    Mostra d’aquest estil que descric és aquest relat, una pressumpta redacció escolar sobre les aranyes. (Confesso que no he acabat de lligar la broma de l’Iñakito: són els informes que encarregava l’institut Noos? M’ha despistat una mica perquè les retallades i els informes no són de la mateixa època que l’Iñaki feia la ESO)

    L’enfoc original d’aquest estudi de les aranyes és el que fa que el text sigui divertit. I la reflexió, que he comentat abans, també permet un eixamplament de la dimensió del relat. Per exemple, quan parla d’aquestes aranyes que tenen més vida allà on el medi és més salvatge, es traça un paral•lelisme evident amb la vida que pot tenir un ésser humà. Malgrat que sigui un argument prou repetit, de tant en tant val la pena considerar si la nostra vida és massa monòtona i no ens convindria una mica d’aventura.

    Normalment, en aquest punt faig una aportació per ajudar l’autor a millorar, un consell o una crítica constructiva. Avui, malauradament, no se m’acut res. M’hauràs de disculpar.

  • Noooo, si us plau[Ofensiu]
    Jorxx Gutdei | 28-08-2013 | Valoració: 9

    Estic amb gairebé tothom. "M'ha encantat"; "Molt bó"; "Genial" són les frases més adients i les més sinceres de la gent. Ara també m'agraden aquests comentaris de "no donguis idees" o "sort de la justícia" i per això vull exclamar:
    Si del cert, no la tanqui senyor Jutge, no la tanqui, si us plau, doncs la tindrem liada. Ara que començava a veure quelcom de la meva obra publicada, no em faci aquesta feina. M'agradaria, abans que la tanqui, tenir un grup de lectors afins als meus escrits, almenys un grupet, o si més no, un parell. O sinó com veuran els meus relats. Les editorials no volen saber res si no ets dins del "meollo", o sigui que volen que sigui mediàtic i ara per ara, no ho sóc gens.
    Si la tanca, potser si que seré mediàtic, doncs no només jo, però molta gent sortirem al carrer, als diaris, a les revistes (no del cor és clar), serem potser portada de diaris internacionals, (EL MUNDO, LA RAZÓN, etc.).
    En definitiva, si senyor Jutge, tanqui-la, si us plau, que vull sortir als medis, vull anar a la radio a xerrar sobre el tema, vull sortir a la tele que m'entrevistin.
    Tanqui-la!!
    M'agrada el petit relat com aquest, que en poques paraules tinguis 200 lectures, no està gens malament. ENHORABONA!

  • besllum | 28-08-2013


    M'identifico profundament amb: << Cony, no ho havíes deixat??!! >>

    Molt bo

  • Pecats Capitals: Escriptura - Avui a les 20 h. a Vilassar Ràdio[Ofensiu]

    Al programa d'avui de Vilassar Ràdio (98,1 FM) "Històries", conduït per Sílvia Cantos, lectura dels relats seleccionats del mes de maig (Pecats Capitals: Escriptura). De 20 a 21 hores.

    http://radio.vilassardemar.cat/

    ARC

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Ai, el jutge![Ofensiu]
    Materile | 13-05-2013 | Valoració: 10

    Un relat molt original i ben trabat. Aquesta carta m'ha arribat a l'ànima, i la meva por és que el ministre Werd la llegeixi. Espero que tinguem sort i això no passi. Confio amb el bon criteri de pares i fills i, sobretot, els mestres: MOLTA LLETRA I FORÇA IMAGINACIÓ PER ESCRIURE MOLTS RELATS EN CATALÀ.

    Felicitats pel relat, Carles!

    Maria Teresa

  • Ironia que no ho és tant[Ofensiu]
    rautortor | 10-05-2013


    El teu magnífic relat, assaig, monòleg..., des del meu punt de vista, té més d’una lectura. D’una banda, destaca la finor irònica del monòleg que pretén aconseguir tot el contrari del que diu. I, a fe de món, que ho aconsegueix. Només cal llegir tot aquest seguit de felicitacions que t’han arribat en forma de comentaris. La literatura és una droga, dius, i jo hi afegiria que també és un tomb pel paradís, una medicina per l’ànima. Onanisme exhibicionista, estímul cerebral, impudícia, depravació, evasió, delicte, pecat... hi ha res millor en aquest món?

    La segona lectura ens porta a situacions, desgraciadament, no tan iròniques. Encara existeixen, perquè n’hi ha hagut i n’hi haurà, civilitzacions que actuen com l’hipotètic delator del teu escrit. Però, en aquest cas, sense la finor ni l’elegància de la teva ironia. I no m’estic referint als bombers incendiaris de Fahrenheit 451, estic pensant en les cultures intransigents i obscurantistes de tots els temps, encara avui vigents.

    Senyor jutge, no m’escolti. He tingut un atac d’enveja pensant en la felicitat de tota aquesta gent.

    Un magnífic escrit, sí senyor.

    Raül

  • Quin pecat...[Ofensiu]
    Anaïs | 09-05-2013

    No haver-te comentat el teu relat abans. M'ha encantat, l'he trobat enginyós i divertit. Realment els humans estem fets de vicis i gustos junts, no creus? El que sí que és cert és que hi ha vicis més positius que altres i que portar qualsevol vici a l'extrem sempre és negatiu.
    Un somriure,
    Anaïs

  • El títol ma cridat !![Ofensiu]
    Annalls | 08-05-2013

    I ves per a on... es el Carles Ferran, descobrint una veritat d'aquelles que sembla mentida que ningú ho hagi denunciat abans! Ni tan sols el jutge ho enten de tot , i si no aprofitem ara que corren els temps que corren, potser ja mai ho aconseguirem, i el que no ha dit ,es que torna els hom@s viciosos del pecat de la peresa pel treball.Qui escriu, sovint es troba que se li ha passat l'horari de treballar, els pacients s'han quedat per escoltar, i els plats per fregar, les factures per fer i el camp per llaurar.. ai la casa on hi entra tal vici perduda esta !!! Sovint la llegenda diu que hi te associat , el beure en demesia, pensar lliurement , dir veritats com temples, i d'altres pecats dels grossos que l'església fa anar a confessar.. però com no tenen temps!!!

  • Divertit i molt més...[Ofensiu]
    Teresa | 07-05-2013

    Enginyós, amb un sentit de l'humor fi i irònic. M'he rigut força imaginant aquesta situació. A més, un relat molt ben lligat. Felicitats.
    Però sisplau, senyor Jutge, no li faci cas!!!

  • Sort de la justícia![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-05-2013 | Valoració: 10

    Sort en tenim que la justícia funciona com funciona, que triga deu anys en resoldre els conflictes, o vint, mo més, que sinó ... Carles, realment t'has superat en imaginació. Un diàleg amè cent per cent posa la cirereta al pastís. He rigut i, mira, ara mateix em vaig a confessar. Una abraçada.

    Aleix

  • M’ha encantat[Ofensiu]
    Naiade | 06-05-2013

    Aquest relat tan divertit, tens una imaginació desbordant. Tan sols espero que el jutge no s’ho prengui seriosament, que seria de nosaltres sense aquesta estimulació dels cervells i la satisfacció que en traiem!!
    Genial Ferran. Una abraçada

  • Hi ha vicis que cal emmarcar i puja en un pòdium...[Ofensiu]
    Tanganika | 05-05-2013

    ...i el mot 'lletraferit', mira, no l'uso mai parlant ni de la Mena ni de mi. Déu me'n guard. No estaria gens bé, penso. Si escric és per pur plaer. I és salut. I alhora és malaltia. L'eternitat és curulla de contraris i aquí rau el viure amb intensitat, recaram!

    No tanqui relats, senyor jutge, no ho faci. Entre tots ja li portarem un pota negra de gla i cava brut Montferran (collita selecta i exclusiva de Blanes) i deixi, deixi que seguim amb les nostres neures, ratllades, alliberacions i més.

    El que sí li recomano (i li xiuxiuejo a les orelles, no fos cas) és que vagi pensant què cal fer amb un tal CF, que, de debò, és un trasto, és el nen petit que duu a dins que no deixa de fer trapelleries quan se li presenta l'ocasió. De cara a la paret i dient mil cops: 'A relats, com a tot arreu, hi ha pecats, de votats i de destacats, tots penjats i que els respirem cap el cor des del nas'.

    Una abraçada!!!!!!!!

    TGNK

  • Jajaja![Ofensiu]
    chusteriana | 05-05-2013 | Valoració: 10

    Boníssim!! M'ha agradat tant que se m'ha fet curt! M'encantan els relats humorístics, trobo que és difícil donar-li el punt just, però si són d'en Carles Ferran, èxit assegurat!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-05-2013

    ara no recordo la versió anterior, no gaire diferent imagino, però està clar que és perfecte pel tema d'aquest mes amb els pecats.
    Molt bona la teva visió, i molt encertat el tractament que li dones.

    Sort i lletres!

    M'agrada!


    L'home fosc (no tinc valor de deixar el nom de veritat, no fos cas)

  • De justícia[Ofensiu]
    franz appa | 04-05-2013

    Possiblement la literatura és una droga dura. En efecte, una droga que deixa ferit el que la practica. Increïble paraula generada a la nostra llengua aquesta de lletraferit. Possiblement només un lletraferit la podia inventar.
    Fa poc, en ocasió d'aquesta massiva festa comercial, obscenament comercial, que es diu Sant Jordi, llegia un professional del ram queixar-se amb cert amargor que falten lectors per a tant escriptor. No entenen,aquests professionals, que sense lectors no hi ha escriptors en el sentit que tot escriptor ha hagut de néixer d'un lector, que només del llegir neix la passió necessària per abocar-se a aquest "vici solitari" de l'escriptura.
    Aquest relat teu ésun homenatge merescudíssim a aquest web que creu i dóna veu al l'escriptor amateur i busca, comenti o no, el lector compartit. M'hi sumo amb goig, perquè és un acte de justícia, a l'homenatge!
    I que cap jutge el tanqui!!!!!

  • No cal donar idees[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 03-05-2013 | Valoració: 10

    Bromes a part et felicito, un plantejament molt original d'aquest tema. Et felicito i et segueixo.
    Edgar

  • Escandalós | 03-05-2013 | Valoració: 10

    T'ho prego, Carles, no donis idees! No t'adones que el fet que hi hagi adolescents escrivint a les pàgines d'ARC pot ser considerat un delicte de "catalanització"! No veus que acabarem tots a la presó per sediciosos! Pobres de nosaltres! Seny, Carles, seny!

  • Uff! [Ofensiu]
    Jaumedelleida | 03-05-2013 | Valoració: 10

    Ha estat tant nombros l'allau de relats pujats avui, que tot i fent el repàs de tots els editats quasi se'm passa de llarg el teu. I m'hagués sabut greu de no llegir-lo. Genial. No tinc ja més qualificatius

  • Genial![Ofensiu]
    Ivan Bonache | 03-05-2013 | Valoració: 10

    No cal afegir ni treure res. Genial!

    Salut i inspiració!

  • Plas plas plas[Ofensiu]
    allan lee | 03-05-2013

    rebó i no trobo millor relat - tan fresc i adient- per presentar a un concurs del pecat de l'escriure. Divertidíssim de llegir, quan acabes es fa cuuuurt. Felicitats!!!

    a

  • Plas plas plas[Ofensiu]
    allan lee | 03-05-2013

    rebó i no trobo millor relat - tan fresc i adient- per presentar a un concurs del pecat de l'escriure. Divertidíssim de llegir, quan acabes es fa cuuuurt. Felicitats!!!

    a

  • Si et calen firmes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-05-2013

    m'hi apunto , perqué estic totalment d'acord amb tu.

    M'ha encantat el teu sentit del humor, Carles.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.92

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

33947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.