Sr. Jutge, vull que tanqui Relats en Català

Vull que el jutgi em denunciï per promoure des de la visi...(casum, quina paraulota m'has dedicat!!) això de la litratufa, ai no, litrellufa...bueno, com se digui ;-)

Una abraçada!!

una prova més de la depravació dels components de RC i em tanqui a la garjola per alimentar el teu ego, dient-te que aquest relat és superb.
Ja t'ho han dit tot els culpables anteriors, què més puc dir?

Fa temps que des d’alguns àmbits això de tancar la pàgina s’està ‘estudiant’. Bàsicament perquè no ESPAÑOLIZA com espera el que poder que es faci.

Hola, Carles. Amb una mica de retard, em disposo a fer el comentari de RDQ que et devia. Per fer-ho, he llegit els darrers relats que has escrit, per tal de fer-me una idea global de la teva manera d’escriure actual. Què hi he trobat?

Hi he trobat textos correctes des del punt de vista ortogràfic i gramatical però amb un llenguatge planer i fàcil de llegir. És a dir, un estil que prioritza la naturalitat i la comprensió lectora.

També hi he trobat pinzellades d’humor i reflexions. I una barreja d’ambdues: reflexions curioses, que intenten buscar humorísticament altres maneres de veure la realitat.

Mostra d’aquest estil que descric és aquest relat, una pressumpta redacció escolar sobre les aranyes. (Confesso que no he acabat de lligar la broma de l’Iñakito: són els informes que encarregava l’institut Noos? M’ha despistat una mica perquè les retallades i els informes no són de la mateixa època que l’Iñaki feia la ESO)

L’enfoc original d’aquest estudi de les aranyes és el que fa que el text sigui divertit. I la reflexió, que he comentat abans, també permet un eixamplament de la dimensió del relat. Per exemple, quan parla d’aquestes aranyes que tenen més vida allà on el medi és més salvatge, es traça un paral•lelisme evident amb la vida que pot tenir un ésser humà. Malgrat que sigui un argument prou repetit, de tant en tant val la pena considerar si la nostra vida és massa monòtona i no ens convindria una mica d’aventura.

Normalment, en aquest punt faig una aportació per ajudar l’autor a millorar, un consell o una crítica constructiva. Avui, malauradament, no se m’acut res. M’hauràs de disculpar.

Hola, Carles. Amb una mica de retard, em disposo a fer el comentari de RDQ que et devia. Per fer-ho, he llegit els darrers relats que has escrit, per tal de fer-me una idea global de la teva manera d’escriure actual. Què hi he trobat?

Hi he trobat textos correctes des del punt de vista ortogràfic i gramatical però amb un llenguatge planer i fàcil de llegir. És a dir, un estil que prioritza la naturalitat i la comprensió lectora.

També hi he trobat pinzellades d’humor i reflexions. I una barreja d’ambdues: reflexions curioses, que intenten buscar humorísticament altres maneres de veure la realitat.

Mostra d’aquest estil que descric és aquest relat, una pressumpta redacció escolar sobre les aranyes. (Confesso que no he acabat de lligar la broma de l’Iñakito: són els informes que encarregava l’institut Noos? M’ha despistat una mica perquè les retallades i els informes no són de la mateixa època que l’Iñaki feia la ESO)

L’enfoc original d’aquest estudi de les aranyes és el que fa que el text sigui divertit. I la reflexió, que he comentat abans, també permet un eixamplament de la dimensió del relat. Per exemple, quan parla d’aquestes aranyes que tenen més vida allà on el medi és més salvatge, es traça un paral•lelisme evident amb la vida que pot tenir un ésser humà. Malgrat que sigui un argument prou repetit, de tant en tant val la pena considerar si la nostra vida és massa monòtona i no ens convindria una mica d’aventura.

Normalment, en aquest punt faig una aportació per ajudar l’autor a millorar, un consell o una crítica constructiva. Avui, malauradament, no se m’acut res. M’hauràs de disculpar.

Estic amb gairebé tothom. "M'ha encantat"; "Molt bó"; "Genial" són les frases més adients i les més sinceres de la gent. Ara també m'agraden aquests comentaris de "no donguis idees" o "sort de la justícia" i per això vull exclamar:
Si del cert, no la tanqui senyor Jutge, no la tanqui, si us plau, doncs la tindrem liada. Ara que començava a veure quelcom de la meva obra publicada, no em faci aquesta feina. M'agradaria, abans que la tanqui, tenir un grup de lectors afins als meus escrits, almenys un grupet, o si més no, un parell. O sinó com veuran els meus relats. Les editorials no volen saber res si no ets dins del "meollo", o sigui que volen que sigui mediàtic i ara per ara, no ho sóc gens.
Si la tanca, potser si que seré mediàtic, doncs no només jo, però molta gent sortirem al carrer, als diaris, a les revistes (no del cor és clar), serem potser portada de diaris internacionals, (EL MUNDO, LA RAZÓN, etc.).
En definitiva, si senyor Jutge, tanqui-la, si us plau, que vull sortir als medis, vull anar a la radio a xerrar sobre el tema, vull sortir a la tele que m'entrevistin.
Tanqui-la!!
M'agrada el petit relat com aquest, que en poques paraules tinguis 200 lectures, no està gens malament. ENHORABONA!

M'identifico profundament amb: << Cony, no ho havíes deixat??!! >>

Molt bo

Al programa d'avui de Vilassar Ràdio (98,1 FM) "Històries", conduït per Sílvia Cantos, lectura dels relats seleccionats del mes de maig (Pecats Capitals: Escriptura). De 20 a 21 hores.

http://radio.vilassardemar.cat/

ARC

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

Data .......................................

Un relat molt original i ben trabat. Aquesta carta m'ha arribat a l'ànima, i la meva por és que el ministre Werd la llegeixi. Espero que tinguem sort i això no passi. Confio amb el bon criteri de pares i fills i, sobretot, els mestres: MOLTA LLETRA I FORÇA IMAGINACIÓ PER ESCRIURE MOLTS RELATS EN CATALÀ.

Felicitats pel relat, Carles!

Maria Teresa

El teu magnífic relat, assaig, monòleg..., des del meu punt de vista, té més d’una lectura. D’una banda, destaca la finor irònica del monòleg que pretén aconseguir tot el contrari del que diu. I, a fe de món, que ho aconsegueix. Només cal llegir tot aquest seguit de felicitacions que t’han arribat en forma de comentaris. La literatura és una droga, dius, i jo hi afegiria que també és un tomb pel paradís, una medicina per l’ànima. Onanisme exhibicionista, estímul cerebral, impudícia, depravació, evasió, delicte, pecat... hi ha res millor en aquest món?

La segona lectura ens porta a situacions, desgraciadament, no tan iròniques. Encara existeixen, perquè n’hi ha hagut i n’hi haurà, civilitzacions que actuen com l’hipotètic delator del teu escrit. Però, en aquest cas, sense la finor ni l’elegància de la teva ironia. I no m’estic referint als bombers incendiaris de Fahrenheit 451, estic pensant en les cultures intransigents i obscurantistes de tots els temps, encara avui vigents.

Senyor jutge, no m’escolti. He tingut un atac d’enveja pensant en la felicitat de tota aquesta gent.

Un magnífic escrit, sí senyor.

Raül

No haver-te comentat el teu relat abans. M'ha encantat, l'he trobat enginyós i divertit. Realment els humans estem fets de vicis i gustos junts, no creus? El que sí que és cert és que hi ha vicis més positius que altres i que portar qualsevol vici a l'extrem sempre és negatiu.
Un somriure,
Anaïs

I ves per a on... es el Carles Ferran, descobrint una veritat d'aquelles que sembla mentida que ningú ho hagi denunciat abans! Ni tan sols el jutge ho enten de tot , i si no aprofitem ara que corren els temps que corren, potser ja mai ho aconseguirem, i el que no ha dit ,es que torna els hom@s viciosos del pecat de la peresa pel treball.Qui escriu, sovint es troba que se li ha passat l'horari de treballar, els pacients s'han quedat per escoltar, i els plats per fregar, les factures per fer i el camp per llaurar.. ai la casa on hi entra tal vici perduda esta !!! Sovint la llegenda diu que hi te associat , el beure en demesia, pensar lliurement , dir veritats com temples, i d'altres pecats dels grossos que l'església fa anar a confessar.. però com no tenen temps!!!

Enginyós, amb un sentit de l'humor fi i irònic. M'he rigut força imaginant aquesta situació. A més, un relat molt ben lligat. Felicitats.
Però sisplau, senyor Jutge, no li faci cas!!!

Sort en tenim que la justícia funciona com funciona, que triga deu anys en resoldre els conflictes, o vint, mo més, que sinó ... Carles, realment t'has superat en imaginació. Un diàleg amè cent per cent posa la cirereta al pastís. He rigut i, mira, ara mateix em vaig a confessar. Una abraçada.

Aleix

Aquest relat tan divertit, tens una imaginació desbordant. Tan sols espero que el jutge no s’ho prengui seriosament, que seria de nosaltres sense aquesta estimulació dels cervells i la satisfacció que en traiem!!
Genial Ferran. Una abraçada

...i el mot 'lletraferit', mira, no l'uso mai parlant ni de la Mena ni de mi. Déu me'n guard. No estaria gens bé, penso. Si escric és per pur plaer. I és salut. I alhora és malaltia. L'eternitat és curulla de contraris i aquí rau el viure amb intensitat, recaram!

No tanqui relats, senyor jutge, no ho faci. Entre tots ja li portarem un pota negra de gla i cava brut Montferran (collita selecta i exclusiva de Blanes) i deixi, deixi que seguim amb les nostres neures, ratllades, alliberacions i més.

El que sí li recomano (i li xiuxiuejo a les orelles, no fos cas) és que vagi pensant què cal fer amb un tal CF, que, de debò, és un trasto, és el nen petit que duu a dins que no deixa de fer trapelleries quan se li presenta l'ocasió. De cara a la paret i dient mil cops: 'A relats, com a tot arreu, hi ha pecats, de votats i de destacats, tots penjats i que els respirem cap el cor des del nas'.

Una abraçada!!!!!!!!

TGNK

Boníssim!! M'ha agradat tant que se m'ha fet curt! M'encantan els relats humorístics, trobo que és difícil donar-li el punt just, però si són d'en Carles Ferran, èxit assegurat!

ara no recordo la versió anterior, no gaire diferent imagino, però està clar que és perfecte pel tema d'aquest mes amb els pecats.
Molt bona la teva visió, i molt encertat el tractament que li dones.

Sort i lletres!

M'agrada!


L'home fosc (no tinc valor de deixar el nom de veritat, no fos cas)

Possiblement la literatura és una droga dura. En efecte, una droga que deixa ferit el que la practica. Increïble paraula generada a la nostra llengua aquesta de lletraferit. Possiblement només un lletraferit la podia inventar.
Fa poc, en ocasió d'aquesta massiva festa comercial, obscenament comercial, que es diu Sant Jordi, llegia un professional del ram queixar-se amb cert amargor que falten lectors per a tant escriptor. No entenen,aquests professionals, que sense lectors no hi ha escriptors en el sentit que tot escriptor ha hagut de néixer d'un lector, que només del llegir neix la passió necessària per abocar-se a aquest "vici solitari" de l'escriptura.
Aquest relat teu ésun homenatge merescudíssim a aquest web que creu i dóna veu al l'escriptor amateur i busca, comenti o no, el lector compartit. M'hi sumo amb goig, perquè és un acte de justícia, a l'homenatge!
I que cap jutge el tanqui!!!!!

Bromes a part et felicito, un plantejament molt original d'aquest tema. Et felicito i et segueixo.
Edgar

T'ho prego, Carles, no donis idees! No t'adones que el fet que hi hagi adolescents escrivint a les pàgines d'ARC pot ser considerat un delicte de "catalanització"! No veus que acabarem tots a la presó per sediciosos! Pobres de nosaltres! Seny, Carles, seny!

Ha estat tant nombros l'allau de relats pujats avui, que tot i fent el repàs de tots els editats quasi se'm passa de llarg el teu. I m'hagués sabut greu de no llegir-lo. Genial. No tinc ja més qualificatius

No cal afegir ni treure res. Genial!

Salut i inspiració!

rebó i no trobo millor relat - tan fresc i adient- per presentar a un concurs del pecat de l'escriure. Divertidíssim de llegir, quan acabes es fa cuuuurt. Felicitats!!!

a

rebó i no trobo millor relat - tan fresc i adient- per presentar a un concurs del pecat de l'escriure. Divertidíssim de llegir, quan acabes es fa cuuuurt. Felicitats!!!

a

m'hi apunto , perqué estic totalment d'acord amb tu.

M'ha encantat el teu sentit del humor, Carles.

Una abraçada