A vida o mort

Un relat de: Carles Ferran

Les sirenes tallen la nit i trenquen el desordre controlat de la sala d’Urgències. La densa atmosfera quotidiana, farcida de queixes, interrogatoris, crits, remor de rodes, col•lisions de lliteres, xiulets de la màquina de cafè, alarmes, monitors i un batibull acústic a vegades eixordador, queda com de sobte suspesa d’un pseudosilenci contingut. Infermeres, metges Interns (els Adjunts esperen les notícies a la Sala de Coordinació), portalliteres, guàrdies de seguretat... tots es desplacen a la porta d’Ingressos. La trucada els ha comunicat que és un cas de mort imminent, si no arriba a tremps. Els familiars de la Sala d’Espera, captivats pel xivarri de tanta activitat sobtada, s’obliden per un moment dels seus parents i s’arremolinen a uns metres per no perdre's l’espectacle.
El pacient té, en efecte, molt mal aspecte. Groguenc, cobert d’una suor llefiscosa, febril, tremolós, amb uns ulls esmorteïts enormes en mig d’una cara cadavèrica, respira amb dificultat. No se saben les seves dades personals, una trucada anònima ha donat l’avís, però sembla que feia temps que el seu estat era cada cop més preocupant. Té evidents signes de desnutrició i deshidratació, i les seves paraules són dèbils i incomprensibles. És evident que delira, les seves respostes a les preguntes dels metges, gairebé inaudibles, no donen respostes vàlides.
Mentre li apliquen sèrum i prenen mostres per analítiques, segueixen l’anamnesi. Ara ja són els Adjunts, atrets per la peculiaritat del cas. Però les paraules entretallades, acompanyades d’accessos de tos i de dificultat respiratòria, no ajuden gaire. Sembla que podria haver estat perdut en un desert, perquè en diverses ocasions es refereix a un beduí, o almenys creuen entendre. Això podria explicar el quadre, un home perdut al desert, sense menjar i amb poca aigua, rescatat per un nòmada que ha avisat a Urgències. Si, això encaixaria, si no fos...
Si no fos que a Barcelona no hi ha deserts ni beduïns en molts quilòmetres de perímetre.
Tanmateix, atesa la peremptorietat del cas, prescriuen iniciar un seguit de transfusions múltiples que el tregui de l’estat caquèctic en què està.


Presentat al Neorepte 1 (Repte Clàssic DLXXII) recuperat per Deòmises amb la complicitat d’actuals i d’antics relataires, alguns retirats d’aquestes pàgines fa temps, que es van conjurar per salvar-lo. Amb la intenció que fos una metàfora del Repte moribund, penso que no vaig saber fer-lo prou entenedor: el pacient és el Repte i les transfusions el doll de relats participants per a recuperar-lo.

Comentaris

  • La misèria a casa nostra[Ofensiu]

    És vergonyós que, en el nostre primer món, es donin casos tan extrems de malnutrició i deshidratació. Dóna la impressió de que et refereixes a un nouvingut en un estat més que lamentable, però és que aquest cas de deserts a les ciutats i carència d'aliments es dóna també en molts ancians que estan sols perquè no tenen família o perquè aquesta els ha oblidat. És la soledat la que porta a aquests extrems i, en les grans ciutats, cada cop estem més sols.
    Un relat molt ben portat i amb el vocabulari propi de persones que, com tu, coneixen l'ofici.
    Salut!

  • Deserts[Ofensiu]
    franz appa | 10-12-2014

    Bona notícia el retorn dels reptes en aquesta casa, que tan bona escola de relataires és.
    En definitiva, els viatges cap a la mort són sempre una travessia del desert.

  • Ha parlat el doctor Ferran[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2014 | Valoració: 10

    Doctor, doctor, què em passa, és greu? Sembla que sí, francament, però farem el que podrem i no es preocupi, que segurament vostè podrà passar el Nadal a casa seva una mica menys groc. "ah, valen", respon ell. I així vaser. El pacient va refer-se, va menjar turrons dels bons, dels d'Agramunt i va brindar amb un cava Leopardi, per a llepar-ne les bombolles. Una abraçada Carles, felicitats pel relat i la xseva intenció, bon Nadal i fins aviat!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

421 Comentaris

42812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.