Cunyades

M’agraden els relats amb diàlegs. Les acotacions són molt ajustades, les mínimes, les precises... Què més puc dir?
—Joan—

per haver estat seleccionat, ara en repòs en cara ma agradat més!

...em sembla bé.
En aquest cas, el marit. Hi ha dones (i hi ha homes, és clar!) que no saben viure si no es comparen amb altres, amb el que tenen, el que han aconseguit, sovint prestigi o riquesa. Un exemple més ben amanit amb diàleg de dues visions diferents, marit i muller.

Mena (en podries escriure un ventall ampli de més exemples i mai s'exhauriria el tema. Humans!!!!)

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

(Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

Cordialment,

Comissió Concursos

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

Data .......................................

Si una dona és guapa, carinyosa, amable i jove, desperta immediatament la gelosia de les dones de la família, especialment les cunyades. Les cunyades són, després de les sogres, les enemigues més aferrissades d'una dona, però no és que ho siguin de veritat, sinó que aquesta és la percepció que ella en té. És una sort, de vegades, no ser perfecta i tenir defectets, perquè així no provoques la gelosia de ningú. Una coneguda meva deia que lo ideal és ser prou guapa per agradar els homes, però no lo suficient per a provocar l'antipatia de les altres femelles.

Un relat molt real i molt ben escrit, amb gran coneixement de la sicologia femenina.
Val a dir que jo tinc unes cunyades meravellloses i ens estimem molt. Vol dir això que sóc molt lluny de la perfecció?

Una abraçada

I ho explica al seu marit???
De passada mentre em penso si l'es o no, et deixo una demanda de favor:

Sisplau guapíssims i guapíssimes , signareu aquesta petició? Es important per moltíssimes persones!!
I si a sobre compartiu per formar cadena , la repera!! No oblideu personalitzar una mica que sàpiguen els vostres contactes, que ve de vosaltres o poden pensar que es spam.
Anna
La companya d’en Josep Antoni Lopez.
Por favor únete a esta campaña: http://goo.gl/EBzKu
Les persones que necessiten medicació psiquiàtrica al ser hospitalitzades, son automàticament privades de la mateixa. Això te greus conseqüències, des de una crisi d’angoixa a recaure en qualsevol dels símptomes o malalties, que es pateixen. Un greu patiment gratuït i riscs varis per la persona. Ho fan per comoditat ; tampoc es demanar tant fer una interconsulta amb el psiquiatra.
Anna, vocal de l’Associació d’Agorafòbics de Girona.

A los medicos.: Que no quiten la medicación psiquiatrica a los pacientes hospitalizados.
www.change.org
Por las graves consecuencias que esta acción tiene sobre los pacientes. Deben consultar al psiquiatra.

El diàleg d'aquest relat és fabulós. Has transmès o has gravat la conversa i ara la transcrius? curt i original, amb un final que no m'esperava. Imaginava simplement gelosia, però no pas un enamorament amagat. Creïble i planer, aquestes lletres teves sempre m'alimenten molt. Gràcies Carles! Una abraçada.

Aleix

fa caure a les persones en situacions ridícules i sempre ensenyen el llautó. M'ha agradat que demani les pastilles, ja que no s'endurà les joies ni les pells.
Un petó, Ferran

Breu i condensada escena gairebé teatral, pel predomini absolut del diàleg (que encertat el to, per cert!), si bé es complementa amb algunes descripcions de gestos i accions fetes amb la precisió d'un cirurgià.
No sé què tenen les feines a l'aigüera que ajuden a l'explosió de la intimitat i alliberen les llengües fins a límits que segur que molts cops faran penedir el que s'ha deixat endur per l'eloqüència. En el cas de la dona, aquí, va insinuant i deixant entreveure els seus sentiments, fins que ens sorprèn amb una declaració d'una franquesa rotunda.D'aquelles que, potser, ja no donen marge a tornar-se enrere.
Imagino que també haurà sorprès el marit. O potser no. Potser es limitarà a dur-li les pastilles pensant que el remei sempre és millor que la malaltia. Especialment la que no té remei.
Salutacions, Carles!
PS_Gràcies per tenir la paciència d'anar seguint la novel·leta. Encara queden bastants capítols, sí...

Sí senyor! Carles, un relat que retrata, mitjançant un magnífic diàleg, tota la misèria de la que és capaç l'espècie humana. Resulta que l'enveja no és el pitjor, sinó també l'avarícia per haver-se equivocat de marit i haver triat el que té millor salut, ara que podria quedar-se amb l'herència del que està a punt de morir-se...
Una abraçada!
I molta salut, company...
FRANCESC

Un relat molt ben portat, tristament també molt real, encara que sorprengui.
M’agrada la manera que tens d’explicar-te, sembla talment que ho puguis veure i escoltar.
Una abraçada

i malànima també. L'home, cec. I malgrat aquesta radicalització, versemblant, real: no cal anar gaire lluny per trobar un "quadre" similar a qualsevol família.
Escrit amb el segell que ja és característic: elegància, cap estridència, ironia subterrània, precisió de detalls. No sé què diantres es pot demanar més a un relat.
es pot demanar a l'autor, sí: no deixis d'escriure. Aplaudiments.

a

Amb aquest diàleg tan ben portat ens has fet una excel·lent descripció del caràcter de la Maria i de la seva íntima enveja –sense ni tan sols esmentar el terme. Enveja de l’ànima, impossible de superar i d’acceptar; pel seu mal cap, pensa.
Un exercici notable d’observació i una mostra més de la teva capacitat narradora a través del diàleg. I no només pel diàleg pròpiament dit, sinó per tots els incisos que el fan més natural i més creïble. No és la primera vegada que ens sorprens amb aquesta faceta.

Una bona lliçó per als aprenents entre els quals m’incloc.

Espero –n’estic segur– que el teu relat estigui entre els finalistes.

Raül

Resulta que no era la cunyada el problema, sinó que ella s'havia equivocat en l'elecció de germà. :-) De fet el que sobta més de tot plegat és l'estoïcisme amb que ho entoma el pobre marit.