Tenen vida les aranyes durant la vida?

No, no és una pregunta trivial. No ho és, perquè només es pot investigar la seva vida si estan vives. Si estan mortes, és evident que no tenen vida. Això ho veuria fins i tot qualsevol ministre del govern. I aquest pretén ser un estudi seriós i científic. Així doncs, centrem-nos en la qüestió de si tenen vida mentre viuen.

Sí, ja sé, una gran majoria em contestarà que clar, que depèn, que hi ha moltes espècies i famílies d’aranyes. Ja, però haurem de començar per algun lloc, dic jo. El què no farem és analitzar a bastament les 40000 espècies i les 109 famílies. I menys amb les retallades, que ens han deixat sense recursos.

Tothom ha vist aranyes. De fet, en aquest moment tots convivim a casa nostra amb alguns espècimens. Darrere d’un moble, a l’escaire del sostre (sí, ja sé, l’escombra no arriba), entre uns llibres o al rebost, tots en tenim al menys una. De vegades petites, penjant d’un fil (quina metàfora); de vegades més grans, amb potes XXL que contrasten amb les escanyolides dimensions del cos. Ja que les tenim a mà, analitzem-les: immòbils en un costat de la teranyina, passen hores i dies sense fer un moviment, esperant la presa. Creieu que d’això se’n pot dir vida? Ja tenim una resposta.

Sortim al bosc: Analitzem l’aranya grossa, de color verd, groc, lila o marró, al mig d’una descomunal tela de bandes circulars entre diversos arbres. Va i ve, pendent de les vibracions, i embolica les captures per menjar-se-les més tard, després de paralitzar-les amb el seu verí. És una aranya dinàmica i previsora, fa exercici, pren el sol... No es mou del seu indret, no fa turisme, però podríem dir que té una vida psè-psè tirant a acceptable. Més que la d’un ni-ni, déu n’hi do.

Ah!, però sortim a les grans extensions mig verges: deserts, selves, planures... Aranyes d’ulls malignes, primes i de colors llampants o voluminoses i peludes, aguaitant, encalçant o deixant-se caure sobre els objectius, reduint-los, esquarterant-los. Tot un exercici de tàctica i estratègia. Activitat frenètica, intel•ligència, desplaçaments constants, baralles, adrenalina, competitivitat. Talment com un videojoc. Viure a tope!...

Les conclusions queden molt clares després d’aquest acurat i extens estudi: Com més salvatge és el medi que l’acull, més apassionant és la vida de l’aràcnid. És una aventura constant, no es pot abaixar la guàrdia ni per cardar, si el mascle en vol sortir il•lès. Una mostra més de l’avançat nivell de civilització d’aquests artròpodes, que s’han estalviat el tràngol del divorci i per tant els advocats.

Per tot això, estem en condicions d’assegurar que si tenen o no vida les aranyes durant la vida és psè, unes que sí i d’altres que no tant o no en absolut. Amb la qual cosa podem concloure aquest estudi antropològic-filosòfic que dóna resposta a una de les més grans incògnites de la natura i que serà sens dubte cabdal i imprescindible per a qualsevol avenç científic posterior.

Iñakito Urdanga
2on d’ESO



(PD: Psssst, puc passar a cobrar?)