Tenen vida les aranyes durant la vida?

Un relat de: Carles Ferran


No, no és una pregunta trivial. No ho és, perquè només es pot investigar la seva vida si estan vives. Si estan mortes, és evident que no tenen vida. Això ho veuria fins i tot qualsevol ministre del govern. I aquest pretén ser un estudi seriós i científic. Així doncs, centrem-nos en la qüestió de si tenen vida mentre viuen.

Sí, ja sé, una gran majoria em contestarà que clar, que depèn, que hi ha moltes espècies i famílies d’aranyes. Ja, però haurem de començar per algun lloc, dic jo. El què no farem és analitzar a bastament les 40000 espècies i les 109 famílies. I menys amb les retallades, que ens han deixat sense recursos.

Tothom ha vist aranyes. De fet, en aquest moment tots convivim a casa nostra amb alguns espècimens. Darrere d’un moble, a l’escaire del sostre (sí, ja sé, l’escombra no arriba), entre uns llibres o al rebost, tots en tenim al menys una. De vegades petites, penjant d’un fil (quina metàfora); de vegades més grans, amb potes XXL que contrasten amb les escanyolides dimensions del cos. Ja que les tenim a mà, analitzem-les: immòbils en un costat de la teranyina, passen hores i dies sense fer un moviment, esperant la presa. Creieu que d’això se’n pot dir vida? Ja tenim una resposta.

Sortim al bosc: Analitzem l’aranya grossa, de color verd, groc, lila o marró, al mig d’una descomunal tela de bandes circulars entre diversos arbres. Va i ve, pendent de les vibracions, i embolica les captures per menjar-se-les més tard, després de paralitzar-les amb el seu verí. És una aranya dinàmica i previsora, fa exercici, pren el sol... No es mou del seu indret, no fa turisme, però podríem dir que té una vida psè-psè tirant a acceptable. Més que la d’un ni-ni, déu n’hi do.

Ah!, però sortim a les grans extensions mig verges: deserts, selves, planures... Aranyes d’ulls malignes, primes i de colors llampants o voluminoses i peludes, aguaitant, encalçant o deixant-se caure sobre els objectius, reduint-los, esquarterant-los. Tot un exercici de tàctica i estratègia. Activitat frenètica, intel•ligència, desplaçaments constants, baralles, adrenalina, competitivitat. Talment com un videojoc. Viure a tope!...

Les conclusions queden molt clares després d’aquest acurat i extens estudi: Com més salvatge és el medi que l’acull, més apassionant és la vida de l’aràcnid. És una aventura constant, no es pot abaixar la guàrdia ni per cardar, si el mascle en vol sortir il•lès. Una mostra més de l’avançat nivell de civilització d’aquests artròpodes, que s’han estalviat el tràngol del divorci i per tant els advocats.

Per tot això, estem en condicions d’assegurar que si tenen o no vida les aranyes durant la vida és psè, unes que sí i d’altres que no tant o no en absolut. Amb la qual cosa podem concloure aquest estudi antropològic-filosòfic que dóna resposta a una de les més grans incògnites de la natura i que serà sens dubte cabdal i imprescindible per a qualsevol avenç científic posterior.

Iñakito Urdanga
2on d’ESO



(PD: Psssst, puc passar a cobrar?)



Comentaris

  • Ni si ni no[Ofensiu]
    montserrat b c | 16-01-2014 | Valoració: 7

    Ni si ni no, ni blanc ni negre, ni fu fa... Les conclusions del Iñakito no les vaig pas tan clares com les seves ganes de rebre "pistrinquis"
    Et felicito per aquest relat tant divetit.

  • És curiós el relat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 22-09-2013 | Valoració: 9

    Està molt bé i sembla que dones prou importància a la forma que prenen les aranyes en el seu estat immovil, doncs és especial el relat i alguna cosa d' humor.
    Un gran salut. Rafael Molero

  • Un crac, el Iñakito[Ofensiu]
    bloodymaruja | 18-08-2013

    Trobo a faltar llargs fragments de la wikipèdia copiats i enganxats.. Penso que has estat una mica massa benèvol amb l'autor, qui s'ha descuidat de parlar de les reials femelles, que són les que ponen els ous i perpetuen ,per tant, la realesa aràcnica.
    Un relat enginyós i divertit, Carles.

  • Després de llegir[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-03-2013

    aquest extens treball jo psaria un 10 a l'Iñaquito Urdanga.
    Veig que la vida de les aranyes té un cert paral·lelisme amb la vida dels humans:
    Hi ha de tot.
    D'ençà que torno a viure a Sant Boi, les he perdut de vista. Però quan vivia a la muntanya , sortien pels racons més insospitats i de tots tamanys.

    Bon relat, Carles.
    Una abraçada.

  • Pse..[Ofensiu]
    Annalls | 26-02-2013

    ...pse,pse...potser que vd hi posi el cartell-et de no apte per aracnofòbics, per si de cas,algun polític amb aquesta fobia li dona per llegir-ho !!
    L'encertada, segons opinió meva, conclusió de que quan més salvatge es la vida més vida es, doncs com tot es relativa, el cantó salvatge de la vida com cantava "aquell britànic" del legins als nostres anys, també va deixar moltes no vides al llarg del camí ,ara això si ,mentre estaven vives ho estaven molt més que els que miraven la tve al sofà, que serien les aranyes caseres(uff a casa en hi ha!!! es veu que son com les plantes i si els hi agrada el lloc!!!
    Saps que el teu relat es molt divertit i interessant , esta clar que no et refereixes a les aranyes oi?
    Bonanit
    Perdona si he dit alguna burrada, però passar el dia a bcn i dormir poc amb trastorna una mica massa.

  • Aracnofilia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2013 | Valoració: 10

    Toc-toc! Que hi és l'allan lee? No, sóc en Carles Ferran, el cantant que escriu. Ah, perdoni; com que ella sempre escriu d'animalons diversos, doncs m'he confós. No passa res, jo també en parlo. Molt bé senyor Ferran, en parla molt bé, amb molt coneixement i amb un rerefons que sempre fa pensar. Pobres bestioles, no em digui! Tot el dia dalt d'una xarxa esperant que vingui algú! Ja ho pot ben dir, això no és vida. L'acció sí que sembla que ho és, si més no la de les persones que criden quan les veuen; aquestes sí que en tenen! En fi senyor Ferran, he gaudit molt llegint-lo, se m'ha posat la pell un xic de gallina, però vaja, he gaudit molt i molt. Rebi una abraçada ben cordial.

    Aleix

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

35717 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.