Hi ha vida intel•ligent, allà a fora.

Felicitats per la selecció!

Molt bon any nou!

T.

Benvolgut/uda relataire:



Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



Cordialment,



Comissió Concursos





TEXT AUTORITZACIÓ



En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



Data .......................................

Es podria llegir aquest brillant relant com una no menys brillant metàfora del present. Així són els millors relats de ciència-ficicó, a la fi: anàlisis del present des de l'òptica d'un futur imaginat.
la metàfora rau en la pedra opaca i aparentment impenetrable. I tanmateix, tan diàfana cada dia davant dels nostres ulls:ens encaminem a la destrucció del nostre propi planeta (això vol dir el planeta que nosaltres ens hem fet a mida, perque el planeta, no en tinc dubtes, ens sobreviurà).
Com el científic encaixat en les seves coordenades apreses, fugim d'aquesta realitat incòmoda. però algun gir imprevisible de la nostra visió ens obre de vegades, miraculosament, a la percepció de la realitat que volem refusar veure.

Perquè si pensem en la possibilitat que sigui real, tururut violes! M'ha agradat molt Carles com desenvolupes les frases, molt ben escrites i documentades, molt científiques. Un escrit futurista amb una base molt ben documentada. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix

que portem a dins: som nocius per Terra. Però hi som, i ja està: la vida, sigui quina sigui, és devastadora des del seu principi. No podem viure sense xuclar energia del nostre voltant, desequilibrant el nostre entorn. Però front aquesta licidesa, tenim la voluntat de sobreviure, l'instint ( quina paraula tan arcaica) de no morir. Potser sí que quan aquest instint es fon, per desesperació o fam, és realment l'hora de morir.

Brillant; és una tercera lectura, i m'ha agradat més encara.

a

i el seu monolit, però amb un final més tràgic. Segur que la culpa és dels polítics i per això ens envien a fer punyetes en tres messos...

Ben desarrollat i a bon ritme.

PERQUÈ HAN DE VENIR SEMPRE A DESTRUIR-NOS? Han de ser tan negatius com nosaltres? No poden venir a instruir-nos? o canviar l'ADN? Per exemple? No podem fer de" Hermano Mayor", un programa que he vist un parell de cops i trossos on el psicòleg acaba per "convertir" en persona al agressor?

A més jo vull marxar amb ells, si es que han superat la nostra petitesa! Apa a veure si ens hi veiem !!!!

reflexiu i molt ben portat. Un relat molt ben mesurat i dut a un final lògic i desesperat o desesperant sense més contemplacions, ràpid com els tres mesos que trigarem en desaparèixer... potser ja no caldrà seguir amb el concurs?

Una ficció ben realista i que de fet demostraria que l'univers té un pla i els humans som una nosa que cal fer desaparèixer... ja fa temps que penso el mateix.

Bon Relat Carles!

Ferran

després de l'excusa de la crisi, ja no es parli més de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic. Quan era més petit no paraven de fer-me la guitza amb aquesta idea i ara s'ha quasi esfumat. Un bon relat que et porta molt bé a la reflexió. Llàstima que ningú pugui sobreviure! Et desitjo sort en la convocatòria. +
Edgar

Ostres, amb la de coses que tinc per fer! No podríem trobar alguna manera de salvar el planeta? Vinga, tenim tres mesos!