Hi ha vida intel•ligent, allà a fora.

Un relat de: Carles Ferran

Va caure del cel una nit d’agost, a prop d’una base naval. El caporal de guàrdia va veure un objecte incandescent a gran velocitat estavellant-se en un bosc proper, provocant un gran núvol de pols i un petit incendi. De seguida es va descartar que fos ferralla espacial o un meteorit: la seva forma seria un disseny clarament intel•ligent, i la duresa i resistència eren desconegudes fins ara. Ortoèdric, negre, d’escasses dimensions, l’hi van posar el nom clau de “TMA#3”, homenatjant Kubrik. S’interpretava que provenia d’una galàxia desconeguda.

Declarat matèria classificada, el van aïllar al laboratori secret subterrani. Era essencial assegurar-se l’avantatge de gaudir en exclusiva d’aquells hipotètics coneixements que hom es presumien, per avançar-se sobre els altres països. I aquí estem, sense contacte amb el món, llevat dels generals que de tant en tant ens visiten.

A mi m’ha tocat desxifrar la incògnita. Els meus doctorats en Ciències Físiques i Nanotecnologia sembla que em fan el científic ideal per fer-ho. Pensen que contindrà un missatge amb les claus per desenvolupar la nostra tecnologia i ens permetrà posar-nos al nivell d’aquella raça necessàriament més evolucionada. Però ja porto tres mesos sense resultats.

He intentat de tot per obrir-lo. Ho resisteix tot, ni el làser més potent ha pogut fer-li una escletxa. Immune a agents químics o físics. Ni els àcids, ni els canvis de temperatura, ni les ones electromagnètiques, ni la pressió o la percussió. Impenetrable als raigs X i al microscopi electrònic. Res de res.

Estic perdent l’esperança. M’assec, desmotivat, prement l’objecte entre les mans. I és així que ho veig clar: Per davant dels ulls desfila una apressada successió d’imatges de guerres, genocidis, fam, refugiats, selves espoliades, casquets polars descongelats, aigües contaminades, espècies extingides... Ara rebo el missatge amb tota claredat: La raça humana serà eliminada en tres mesos, per salvar el planeta.

Respiro alleujat. En el fons, m’alegro.




Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Enhorabona, Carles![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Per a qui vulgui llegir-lo[Ofensiu]
    franz appa | 17-12-2013

    Es podria llegir aquest brillant relant com una no menys brillant metàfora del present. Així són els millors relats de ciència-ficicó, a la fi: anàlisis del present des de l'òptica d'un futur imaginat.
    la metàfora rau en la pedra opaca i aparentment impenetrable. I tanmateix, tan diàfana cada dia davant dels nostres ulls:ens encaminem a la destrucció del nostre propi planeta (això vol dir el planeta que nosaltres ens hem fet a mida, perque el planeta, no en tinc dubtes, ens sobreviurà).
    Com el científic encaixat en les seves coordenades apreses, fugim d'aquesta realitat incòmoda. però algun gir imprevisible de la nostra visió ens obre de vegades, miraculosament, a la percepció de la realitat que volem refusar veure.

  • Sort que és ciència-ficció![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2013 | Valoració: 10

    Perquè si pensem en la possibilitat que sigui real, tururut violes! M'ha agradat molt Carles com desenvolupes les frases, molt ben escrites i documentades, molt científiques. Un escrit futurista amb una base molt ben documentada. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Una percepció latent[Ofensiu]
    allan lee | 15-12-2013

    que portem a dins: som nocius per Terra. Però hi som, i ja està: la vida, sigui quina sigui, és devastadora des del seu principi. No podem viure sense xuclar energia del nostre voltant, desequilibrant el nostre entorn. Però front aquesta licidesa, tenim la voluntat de sobreviure, l'instint ( quina paraula tan arcaica) de no morir. Potser sí que quan aquest instint es fon, per desesperació o fam, és realment l'hora de morir.

    Brillant; és una tercera lectura, i m'ha agradat més encara.

    a

  • Homentatjant Kubrick[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-12-2013

    i el seu monolit, però amb un final més tràgic. Segur que la culpa és dels polítics i per això ens envien a fer punyetes en tres messos...

    Ben desarrollat i a bon ritme.

  • A part d'estar d'acord en la conclusió[Ofensiu]
    Annalls | 08-12-2013

    PERQUÈ HAN DE VENIR SEMPRE A DESTRUIR-NOS? Han de ser tan negatius com nosaltres? No poden venir a instruir-nos? o canviar l'ADN? Per exemple? No podem fer de" Hermano Mayor", un programa que he vist un parell de cops i trossos on el psicòleg acaba per "convertir" en persona al agressor?

    A més jo vull marxar amb ells, si es que han superat la nostra petitesa! Apa a veure si ens hi veiem !!!!

  • un clàssic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-12-2013

    reflexiu i molt ben portat. Un relat molt ben mesurat i dut a un final lògic i desesperat o desesperant sense més contemplacions, ràpid com els tres mesos que trigarem en desaparèixer... potser ja no caldrà seguir amb el concurs?

    Una ficció ben realista i que de fet demostraria que l'univers té un pla i els humans som una nosa que cal fer desaparèixer... ja fa temps que penso el mateix.

    Bon Relat Carles!

    Ferran

  • És interessant com...[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 07-12-2013 | Valoració: 10

    després de l'excusa de la crisi, ja no es parli més de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic. Quan era més petit no paraven de fer-me la guitza amb aquesta idea i ara s'ha quasi esfumat. Un bon relat que et porta molt bé a la reflexió. Llàstima que ningú pugui sobreviure! Et desitjo sort en la convocatòria. +
    Edgar

  • Només 3 mesos?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-12-2013

    Ostres, amb la de coses que tinc per fer! No podríem trobar alguna manera de salvar el planeta? Vinga, tenim tres mesos!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

35407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.