Detall intervenció

VEREDICTE REPTE 93!!!!!!!!!!!!!!!!!

Intervenció de: alex2b | 09-02-2006


Bones!!
Doncs després de moooolta estona comentant, i meditant sobre el veredicte... ja el teniu aquí!! Espero que agradi a tothom i no us enfadeu gaire… jeje Hem decidit incloure l'últim relat com a vàlid (el d'en dragancamel) perquè tot i que no ha utilitzat la paraula "arrupit" hem decidit que ha estat un lapsus i ha posat "arraulit" (si algú té alguna cosa a dir que ho digui, com que és tard i no ha pogut contestar ho hem decidit així).


Una visita inesperada - La Riera del Fluvià

Afrika
El teu relat no és original, però m'ha agradat perquè he recordat algun malson semblant de quan era petita i em feia una mica de por la foscor de la nit, així que m'has fet evocar la por de fa anys! No t'has complicat massa, el relat és senzill i ben estructurat, i les paraules clau estan ben posades. La redacció està força bé, només volia comentar-te alguna cosa que no m'ha agradat gaire...
Per exemple, la primera frase del text no crec que estigui ben formulada: "Va ser una nit de fa uns quants anys" deus haver oblidat una paraula: "Va ser EN una nit de fa uns quants anys" però de totes maneres crec que la podies haver simplificat, alguna cosa així: "Fa uns quants anys, era de nit." "Fa uns quants anys, en plena nit..." i intentar seguir aquesta frase, o posar "fa temps"... no sé, això és al teu gust! Quan dius: "No podria explicar quina forma tenia. Era com una gran ombra, molt indefinida, però esfereïdora." crec que és una mica contradictori, doncs no podries explicar quina forma tenia però de seguida la intentes explicar! I en la frase: "Volia encendre el llum per quedar convençuda que no hi havia ningú" jo hagués posat "...per convencem de..." i ja està!

Alex
Un relat ben escrit amb una descripció de la situació i les sensacions molt bones. M'ha semblat original el fet de narrar la història en primera persona, com si es tractes d'una vivència real que has tingut (no se si és el cas o no). Pel que fa al tema, crec que en aquest punt la narració necessita una mica més d'originalitat, ja que la història del "papu" que fa por a algú al llit ja està massa explotada per pel·lícules i llibres de tot tipus.

D'altra banda, les paraules clau estan ben usades i el text ben estructurat.




La cabra - Xavier Valeri valeri coromi

Afrika
El teu relat m'ha agradat. Crec que la sensació que desperta en mi no és exactament terror, però si una certa inquietud. Em fa viatjar en el temps a aquelles èpoques en que es cremaven a les bruixes i es perseguia tot allò que no es coneixia, sota el nom de màgia. El relat és força original perquè no és la típica història de terror, i trobo que està molt ben redactat i estructurat. Les paraules clau estan ben posades, tret de "Els crits del Vailet eren folls de dolor" que ho trobo un pèl ajustat (tot i que crec que està bé!). Et comento alguna cosa...
Això de "borrava", més ben dit "esborrava"! Crec que podries millorar la puntuació, per exemple: "El Vailet un noi, deixat de la mà de Déu i amic del diable, volia la cabra..." suposo que t'has equivocat, jo posaria la coma darrera de "Vailet" i no de "noi". En "Quan s'adonaren tingueren la figura del Vailet davant" jo posaria una coma darrera de "s'adonaren" i en "Satanàs ajudeu-me!" també posaria una coma darrera de "Satanás". En "En Melcior cridava desesperat. Mentre sentia com la bèstia se li empassava glopades de carn" canviaria el punt per una coma. I en "En Melcior però havia mort de dolor" jo posaria el "però" entre comes. (només són suggerències!)
Volia dir-te, també, que m'han agradat frases com:
"El Sol en forma de bola roent es ponia i la nit escampava foscor"
"El brogit eixordador dels xiscles i de la piuladissa de les bèsties del dia, que cercaven amagatall, els avisava de la nit sense lluna"
"El mussol féu un crit esfereïdor que anuncià que el món era de les bèsties nocturnes"

Alex
Una història original i treballada sobre ritus satànics i el càstig dels seus autors, però amb alguns fragments mal redactats que dificulten la seva comprensió i que han fet que perdés el fil de la narració en algunes ocasions.

Quan al tercer paràgraf apareix "el cadàver" entenc que vol dir el de la cabra, però no entenc la forma de portar-la penjada d'un pal "que es posaren al muscle". En el vuitè paràgraf, on es descriu com maltracten el Vailet, en un principi no queda clar a qui donen el cop de garrot, i en el paràgraf següent entenc que el mussol no agafa en Melcior per les urpes sinó que ho fa amb les urpes.

Com ja he dit, crec que aquest és un bon relat, amb les paraules clau ben utilitzades, però que li falta una millor redacció per aclarir els fets.






Els fills oblidats - angie

Afrika
He de dir que el teu relat m'ha semblat original, doncs tracta sobre un terror molt diferent al que em podia esperar. La redacció és molt bona i està ben estructurat, primer descrivint la situació d'aquells pobres nens i després explicant la sensació que s'emporta aquell home/dona de negocis de l'estació, dius, amb nom inoblidable. Fas un bon ús de les paraules clau, doncs no t'has complicat en posar-les i no resulten mai forçades. Molt bona la frase: "Havien d'avançar amb la societat cap a un capitalisme que es publicitava amb llums de neó i olor de whopper amb ceba" i el títol molt ben posat, també.
Et comento alguna coseta...
Alguna falta que em marca el corrector, com: "inocència" que va amb doble ene i "cosos" que va amb doble ese. I, tot i que no estic segura, crec que la frase "I al deixar la ciutat de Moscú..." hauria de començar "I en deixar la ciutat de Moscú..."

Alex
Sens dubte un relat amb un tipus de terror diferent del que primerament esperàvem, però no per això menys vàlid que d'altres. La descripció que es fa de la situació que viuen milers de nens russos sumits en plena pobresa i en la lluita diària per sobreviure em sembla fantàstica.
La redacció correcta (però amb alguna falteta d'ortografia) i les paraules clau ben posades. El text està ben estructurat.




Plaer - pivotatomic

Amerika Knightley
El teu relat és original, i tant! Però t'he de dir que més que por m'ha fet gràcia... (ara t'hauria de desqualificar per no complir la regla nº1 del repte jejeje) El dia que aconsegueixis fer aquest programet tan senzill ja m'avisaràs! En fi, el relat està ben redactat i estructurat i no et puc dir que les paraules clau estiguin mal posades, però no em negaràs que col·locar Arrupit i Eixordador com a nicks no té gaire mèrit. M'ha agradat el tros on descrius el plaer de matar.
A comentar-te: "línees" no és correcte en català, és "línies". I això de "mindundis" ho sento però no sé què és! I aquesta frase no m'acaba d'agradar: "potser aquests sorollets que has sentit mentre llegies eren jo entrant d'amagat i..." perquè això de que "els sorollets eren jo" no ho veig clar, quedaria millor alguna cosa com que "els sorollets eren (o són) les meves passes...".
Ah! Per cert, per mi també serà un plaer conèixer-te... jeje!

Alex
Un relat que brolla originalitat de la primera a la darrera línia. M'ha agradat especialment el final (tot i ser fals, encara estic viu) juntament amb l'ús de la primera persona que dóna al relat un enfasi afegit.

La redacció és bona, però les paraules clau arrupit i eixordador potser una mica forçades, com si no sabessis que fer-ne. Afegir també, que el text està molt ben estructurat, amb la presentació primer de l'assassí i les seves motivacions i posteriorment el seu pla i el desenvolupament.




Escrivint el repte - Filalici

Afrika
El teu relat em recorda alguna història d'aquest estil de "l'autor que es troba amb el seu personatge" que ara no recordo (jeje). És un relat d'aquells cíclics, comences pensant en com serà el teu personatge i, quan al final te'l trobes, és exactament com tu havies pensat. Tot i que no m'ha fet gaire por, crec que està ben ambientat (la típica escala, amb la Pepeta i les set nenes del setè, deu ni do!), ben estructurat i redactat. Les paraules clau estan ben posades, tret de la "coral eixordadora de xiscles" que no m'acaba de fer el pes... no crec que lligui gaire el "so" d'una coral amb els xiscles ni l'adjectiu eixordador.
Et comento: això de "Al arribar al setè..." crec que hauria de ser "En arribar al setè...". I en la frase "Algú ha vist al protagonista del meu repte", vaig pensar. "Potser no hauria d'escriure històries de por" jo posaria una coma en comptes d'un punt darrera de pensar. Ah! I em sobta una mica que quan sent per primer cop el crit, ja pensi que és per culpa del seu protagonista i d'escriure històries de por!

Alex
Bon relat amb un inici original, descrivint la teva intenció d'escriure el repte, però amb un final un pel previsible (des del meu punt de vista) en el moment en què entres a la sala on reposen les despulles de la dona.

La descripció que fas de la situació que la teva tafaneria et fa viure es bona i gaudeix de bastants detalls tot i la limitació de paraules.

Pel que fa a les paraules claus, ben utilitzades, especialment la "coral eixordadora de xiscles".




El banc, aquelles paraules i ell - Catpuig

Afrika
Me n'alegro de que al final aconseguissis escriure el relat que ens vas comentar! M'ha semblat que està força bé, tot i que potser una mica confús perquè no expliques exactament què hi ha en aquell banc ni perquè el protagonista decideix fer la història de por sobre la persona que va escriure aquella dedicatòria. El final, però, està força bé, i potser es veu confús precisament perquè el teu protagonista és un boig. El relat està força bé redactat i ben estructurat, i les paraules clau ben posades. M'ha agradat molt la introducció: "Sempre diuen que les paraules ens ajuda a arribar a una pau interior, són la calma, el reflex de l'ànima en la poesia, i el bressol que sempre et rep quan estàs intranquil. No ho crec, elles van portar-me a l'infern."
Et comento alguna coseta...
La paraula "semi-circular" crec que la pots posar sense
guionet ( de fet, això em diu el corrector del word!). I en el tercer i quart paràgraf trobo que descrius exactament el mateix massa seguit, i es fa una mica pesat (bosc, carrer, quatre csases...)

Alex
Relat amb una introducció, que pel meu gust, tot i ser del tot necessària em sembla un pel fluixa. Trobo que et capfiques massa en descriure perquè vols escriure la història i explicant el que veus per la finestra, enlloc de centrar-te més en la dedicatòria i el que vol dir, recordar, etc. Tot i això m'agrada el gir inesperat que has donat quan has revelat la teva follia i el teu internament a un centre psiquiàtric.

Pel que fa a la redacció, el primer paràgraf té alguna errada gramatical que deixa el seu significat una mica penjat. Suposo que enlloc de "Sempre diuen que les paraules ens ajuda a arribar a una pau interior, són" volies dir que "diuen que les paraules ens ajuden a arribar ..." i que et refereixes a les paraules en general, no a les que hi ha a continuació de la primera part.

Per últim, només afegir que les paraules clau estan ben posades.




El negre és l'absència de color - Marta Figueras Carreras

Afrika
El teu relat el trobo força original i arriscat, doncs transcrius literalment els pensaments d'una persona (cosa que volia fer algun dia jo en algun del meus relats!) i això no és fàcil. Tot i així, m'ha confós una mica, perquè al principi sembla que sigui una altra la que ha mort, més tard que és un malson, i després que la protagonista mor... i on queda l'Elena? Potser també ha mort... Crec que està força bé la descripció que dones de la mort, però prefereixo pensar que un cop morta no tornes a despertar! El relat força ben redactat i estructurat, i les paraules potser hi ha alguna una mica ajustada, però en general les considero ben posades. El títol m'ha agradat, el trobo original.
Et comento que "silènci" i "malsón" no porten accent! La frase: "L'habitació està molt fosca, molt fosca" queda massa fosca (jeje) jo optaria per: "L'habitació està fosca, molt fosca" i en algun altre lloc també repeteixes seguidament alguna paraula... però suposo que és per la sensació de por i neguit que vols donar.

Alex
Un relat amb una molt bona descripció de la mort (qui sap si encertada o no) amb una fantàstica explicació de cada moment, des de que creu que està somiant, fins que ens relata la sensació de por que té quan descobreix que està realment morta. D'altra banda, no m'acaba de quedar clar com encaixa la visió de l'Elena morta a l'ambulància i la d'una mare amb el seu fill amb la resta de la història. Suposo que vols fer veure que pots veure la mort d'altres persones a la vegada que la teva o alguna cosa per l'estil.

La redacció molt bona, tot i que algunes faltes d'ortografia com per exemple "somnio" al principi o "silènci" al final li treuen encant al text. L'ús de les paraules claus correcte.




El túnel de Real de Catorce - Vallespir

Afrika
El teu relat no és original (les històries de por a la carretera...). M'ha agradat força, però m'esperava un final més impactant! Després de tot, era un pobre indígena que havien atropellat i, a més, ni tan sols li diuen si s'ha fet mal! I perquè decideixen no preguntar-li res? Bé, el relat el trobo ben redactat i ben estructurat, doncs té un cert misteri fins al final Les paraules clau estan en general ben posades, encara que allò de les "folles ombres" no m'ha agradat gaire...
A comentar: la paraula "desamparament" que és "desemparament i la paraula "xinesques" que és "xineses". M'ha sobtat l'expressió "una pluja de pedres impactà sota els baixos del cotxe" perquè no em sona gaire bé això de que plogui sota el cotxe... I m'ha agradat força la frase: "Dins d'aquella gruta asfixiant el silenci glaçava la sang i l'únic que notàvem eren els batecs apressats dels nostres cors."

Alex
Un relat certament abstracte i potser una mica inconclús. Des del meu punt de vista, el text mostra un gran ventall d'explicacions del pas pel túnel, però hi trobo a faltar més informació sobre el motiu que els porta a passar-hi, la seva destinació, qui és aquell home "indígena" que recullen pel mig., etc. Potser el "problema" de la limitació de paraules ha estat massa important en el teu relat.
No acabo d'entendre el significat de la pluja de pedres als baixos del cotxe.

La redacció és del tot correcta i la història t'atrau a seguir llegint fins al final, però un cop hi he arribat he quedat decepcionat.

L'utilització de les paraules clau és correcta.



Execució - Biel Martí

Afrika
Un relat força original (dons no m'esperava aquest tema...) i que m'ha agradat pel seu contingut ‘futurista' i de reflexió sobre la pena de mort. La idea d'aquest tipus de execució no sé si l'has tret d'algun lloc... si no, trobo que és creïble i està ben pensat. L'error de l'agulla al final em fa recordar també alguns errors que ha hagut en les cadires elèctriques... i això de que els testimonis clamin venjança sense trobar-ho esfereïdor... també em fa recordar la pura realitat. El joc final entre l'agulla i l'iris és també una idea molt bona (impressionant). M'has fet venir al cap "La milla verde", gran pel·lícula. En fi, el relat molt ben redactat i estructurat, i les paraules clau crec que estan ben posades, potser només una mica ajustat això de "fa moviments bruscos per arrupir-se però està lligat" doncs no crec que vulgui arrupir-se, sinó sortir corrents!
Només comentar-te, com a curiositat, que sempre em fa molta gràcia que em recordin els "plastidecors", allò que ningú sap ben bé com s'escriu o com es diu... perquè realment s'anomenen així, o era la marca comercial? Jeje Ah! I hi ha un lloc on poses "aquell braça metàl·lic" suposo que és un error i volies dir "aquell braç metàl·lic".

Alex
Bon relat que ens presenta original idea sobre una possible futura forma de portar a terme el càstig de pena de mort, en un futur potser no molt llunyà. La descripció del nou mètode d'assassinat està feta amb una gran diversitat de detalls i l'enfasi que es dóna a la "lluita" entre l'ull i el braç robòtic li dona al relat una força extra.

Podem dir que la redacció és molt bona i ens manté atents a la història fins al desenllaç, també molt ben treballat.

Les paraules clau estan ben posades, tret de potser la primera, eixordador, que dóna la sensació d'estar una mica fora de lloc.




El nen. - Jeremias Soler

Afrika
He trobat el teu relat força original, però et diré que no m'acaba de fer el pes això de que el nen li caigui al front... la veritat és que és una situació molt desafortunada! Tot i així, el relat té el seu misteri i, a més, has donat en el clau perquè aquest tipus d'històries (aquelles en que, al final, el protagonista resulta estar mort) són de les que m'atrauen! I em fa pena el nen, quan li demana si li perdona... El relat està ben redactat i ben estructurat, i les paraules clau estan molt ben posades (tot i que no sé com caminen els folls... com els borratxos? jeje).
Com a comentari, només dir-te que cap al final dius "m'hi he vist a mi mateixa" cosa que no sé si està malament, però m'ha donat sensació de redundància en haver posat el pronom dos cops...

Alex
Relat amb una redacció molt ben treballada que manté l'atenció del lector fins al final, tot i que aquest és un final esperat. Aquest recurs queda molt bé si se sap introduir en el text de forma adequada, com és el cas, i a més a mi personalment m'agrada.

La part final en què es descobreix que està morta mitjançant el diàleg amb el nen està molt bé i la frase final és el toc perfecte de la història. En canvi, trobo que a l'inici falta una petita introducció del que estava fent el nen per saber per quin motiu cau o es tira.

Les paraules clau estan ben posades.




Oli - joanra

Afrika
El teu relat tampoc era d'esperar en un primer moment, així que també es força original. He de dir, però, que no m'ha despertat gaire por sinó més aviat llàstima per aquells nens que han de viure una guerra i ràbia i odi pels que la fan o la provoquen. Crec que te n'has penedit i, al final, no has volgut ‘matar' al teu protagonista (potser perquè no s'ho mereixia...). El relat està ben estructurat i redactat, i les paraules clau ben posades. Personalment, hagués afegit un "petr" davant del "oli" del títol!
Per comentar: hi ha alguna falta que haguessis evitat amb una repassada, com "Això li a semblar..." que evidentment és "va", o "afornunats" que evidentment és "afortunats". Trobo una mica confusa la frase "El valor de sentir-se mort el feu girar-se" vols dir que com creia que ja ho tenia tot perdut, no perdia res en girar-se a veure què era? Ah! I se'm fa estrany que mati a l'oficial que és amb ells i ningú no el mati, o el persegueixi.

Alex
La idea de fer el relat sobre uns nens que s'han reclutat per fer de soldats és molt bona, i se'n poden extreure altes dosis de terror, i crec, que això és precisament el que li falta al teu text. Crec que has descrit molt bé la història i la situació en què es troba en Mahmadou i la resta de nens, però no ens has mostrat la por que pateixen en ser reclutats, quan ensumen la mort acostant-se al camp de batalla ni el que sent en Mahmadou quan mata l'oficial. Trobo que aquesta mancança ha tret força al text.

Pel que fa a les paraules clau crec que estan ben posades (folla, bé).




Pànic - manila

Afrika
El teu relat també em sembla força original i, com a dona que sóc, suposo que m'arriba més (saps trobar els punts febles del jurat, eh? Jeje). El relat està força bé redactat, i l'has estructurat en tres parts (que no crec que hagin d'estar diferenciades): un diàleg entre el protagonistes, l'entrada en escena del ‘terror' i la mort del noi. En el diàleg, sobta una mica que passin directament de parlar sobre fer l'amor o no a preocupar-se tant per la moto que apareix... I, no sé perquè, però m'ha costat entendre que el cotxe era dels protagonistes! Tot i que això és pot
ser perquè ja tinc son... jeje
Alguns comentaris: no he trobat la paraula "esbatanats" que el corrector del word em subratlla, crec que no existeix. Això de "fa fer" t'ha quedat una mica lleig, podries haver provat de dir-ho d'una altra manera per no posar el mateix verb dos cops seguits. I crec que "cada un" està malament, hauria de ser "cadascun".

Alex
La idea del relat està ben desenvolupada, però la por que demanàvem pera aquest repte i que de ben segur l'Alice i l'Eddie han sentit no queda reflexada en el text. Tot i que el text manté l'atenció del lector en el que passa, no hi dones l'emoció necessària mitjançant la descripció de la situació. També trobo que caldria afegir alguna motivació en els dos homes de la moto per atacar-los, com per exemple que fossin dos exnovios rabiosos de l'Alice (o de l'Eddie, mai se sap).

Les paraules clau estan ben utilitzades, en especial "enfollides".

Pel que fa a l'estructura del relat, crec que separes bé els tres moments principals, introducció (l'Eddie i l'Alice i la moto que apareix), nus (presentació dels dos homes i del seu objectiu) i desenllaç (mort de l'Eddie i indicació del futur de l'Alice).




Terrorisme d'estat - dragancamel

Afrika
El teu relat no m'ha transmès gaire la por que deu sentir el protagonista, crec que podries haver inclòs alguna frase explicant quina sensació tenia, com es sentia, si estava molt espantat... Segur que ho estava! El relat en sí també parla de la guerra (com un altre repte), però des d'una altra banda, i el trobo més ‘futurista' amb aquests xips implantats i la manera de fer-los patir... Esta força ben redactat i ben estructurat. No és gaire original, però, que al final, després de tant esforç, acaba topant-se amb els mateixos guardes de uniforme morat...
Alguna cosa a comentar: la paraula "neumàtica" està malament escrita, és "pneumàtica". Aquella mateixa frase "Amb la barca neumàtica dels guàrdies, remant, em vaig fer mar endins" crec que es llegeix molt millor i es veu més clara si escrius "Remant, amb la barca neumàtica dels guàrdies, em vaig fer mar endins". I després en "El desè dia se'm va acabar el menjar..." crec que estaria millor si posessis "Se'm va acabar el menjar el desè dia..." o bé una coma darrera de dia.

Alex
Bonic relat circular en què el pobre protagonista comença el relat captiu i acaba captiu. Pel que fa al terror, val a dir que si bé és present a la primera part del relat de forma implícita, en el moment en què es treu el xip localitzador aquest es transforma quasi per complet en valentia. Això es bo pel personatge, però pel repte en què ens trobem ja no tant.

Pel que fa a les paraules clau, com ja deus haver vist al fòrum, diria que has confós arrupit per arraulit. Les altres, estan ben posades.




Ara, procedirem a dir-vos quin han estat els autors i relats finalistes. Com ja vam dir, hem tingut molt en compte que el relat ens transmetés por...

Angie - Els fills oblidats

Pivotatomic - Plaer

Marta Figueras Carreras - El negre és l'absència de color

Jeremias Soler - El nen


Però, nois i noies, ho sentim de debò... perquè algú us ha pres el triomf de les mans... sabeu qui pot ser...??

:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
és en...
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:

Biel Martí amb el repte Execució !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Moltes felicitats al guanyador, als finalistes i a tots els que heu participat!!!
Ens ha agradat poder llegir tants reptes (uff quina feinada! Ja ens convidareu a alguna coseta, no??) i us felicitem perquè realment us heu esforçat molt i han sorgit un munt de temes. Esperem el pròxim repte, de mans d'en Biel, i desitgem que us animeu també a participar-hi!!!! I a tots els que no hi són aquí presents, també!!!

Petons a parells!! Jeje
alex2b & Afrika Winslet







Respostes

  • RE: VEREDICTE REPTE 93!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Biel Martí | 09/02/2006 a les 09:48

    Vaja, ara no sé què dir... De fet aquest cop no he llegit els altres reptes i no puc opinar sobre si el premi és just i tal i qual, però... Gràcies als botxins per haver triat Execució!

    Vaig a preparar el repte VIXC... IVXC... vaja, com s'escriu 94 en números romans?

    Ara, això sí, ja que en alguna ocasió he dit que els veredictes no m'han semblat equànims, jo garanteixo parcialitat absoluta.

    Biel, amb corona de llaurer.
  • RE: VEREDICTE REPTE 93!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Filalici | 09/02/2006 a les 09:48

    Felicitats Biel!

    Trobo, Alex i Afrika, que heu fet molta feina amb els comentaris. Heu fet de jutges amb molta il·lusió, i s'agraeix.

    Una abraçada a tots, i a seguir disfrutant amb el repte.
  • RE: VEREDICTE REPTE 93!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Vallespir | 09/02/2006 a les 10:33

    Moltes felicitats al guanyador! El relat, també potser per a mi, és el més rodó.

    Sensacions personals: bé, ha estat la meva primera participació a un repte i, sincerament, després d'haver vist la feinada que li suposa al feliç guanyador, se m'escapa un UFFFFF per entre els llavis.

    Moltes gràcies a l'Àfrica i l'Àlex pel temps dedicat a comentar tots els relats. I quant al meu, tens raó Àlex, la limitació de les paraules ha estat clau. De fet, vaig entrar a aquest repte mig de resquitllada, però en veure que em podia quedar un relat guapo vaig seguir; resultat: un relat de 560 paraules. El veritable repte, per mi, ha estat la supressió de les 210 paraules que sobraven i intentar que, si més no, el relat no perdés la tensió.

    Apa, una abraçada per a tothom. M'ho he passat molt bé i quan pugui reptaré altre cop.

    I evidentment, tornaré a 'insuflar' les paraules que necessitava el relat i el penjaré a la web.

    Salut,

    Roger
    • Estaré encantat de poder-lo llegir tot sencer!!
      alex2b | 09/02/2006 a les 13:24

      • RE: felicitats!
        mjesus | 09/02/2006 a les 16:24

        al guanyador en Biel, i a tothom.

        A l'Afrika i al alex2b, creu que heu trobat el punt ideal per remarcar allò que està bé de cada repte del que heu cregut errors. Molt bé.

        fins el proper.
  • El Detectiu Perepunyetes i el Word
    jordi domènech i arnau | 09/02/2006 a les 10:54

    Ja em perdonareu que m'hi fiqués, era part de la meva creuada particular contra el Word.
    Encara que a molts us pot sorprendre -perquè és l'únic o quasi l'únic processador de textos que coneixeu-, el Word és un programa amb tota una sèrie de problemes molt importants, que alguns tenim motius més que sobrats per no voler veure ni en pintura.
    Un dels problemes -i sols parlaré ara d'aquest-, és precisament que no compta correctament les paraules, però en ser un estàndard de facto del mercat sembla el més normal del món demanar "un text de 1.000 paraules en Word".
    Però això no és admissible.
    1 Perquè molta gent no el té. Perquè no vol o perquè no pot. Hi ha sistemes operatius on no existeix i en els que existeix -si es vol tenir legal-, és car, de l'ordre dels 300€
    2 Perquè no hi ha manera fàcil de saber a quantes paraules reals en català corresponen les 1.000 paraules del Word, segurament un nombre entre 1.050 i 1.000, un error entre el 5 i el 10 %
    3 Segur que si fos a la inversa i un jutge veiés en Word un repte de 386 paraules quan el límit fos 350, el donaria per dolent, quan a lo millor seria realment de 350 paraules. No és el cas, però la realitat és que actuant de bona fe, un usuari de no Word disposa d'una vintena menys de paraules que un de Word.
    4 Perquè vincula la condició, a una marca comercial concreta. Això seria com una carretera amb la velocitat limitada a 80 km per hora mesurats en el comptador d'un Ferrari, que "com tothom sap" estan sempre calibrats erròniament -és un exemple. Igual al pobre posseïdor d'un Seat, li podrien posar una mult ja que quan el seu velocímetre diu 80, el del Ferrari, que es la "norma" estaria marcant 88.

    L'us de programes concrets, sovint causa una mena de "síndrome d'Estocolm", l'usuari esdevé un ferm defensor d'una opció gens recomanable, perquè ha tingut que fer un esforç per poder-la emprar amb una certa eficàcia i té terror a haver d'aprendre un procediment nou, per molt que a mig termini sigui avantatjós per ell.

    Una última. Si un dia guanyés un repte, cosa difícil perquè la meva manera d'escriure no s'hi adequa i no m'hi presento, no podria penjar el guanyador sense complicar-me la vida de mala manera, o demanar un ordinador a una altra persona.
    Resulta, que no només la plantilla està feta en Word, sinó que sols funciona correctament en Word de Windows, programa que jo no puc córrer al meu ordinador.
    • Felicictats!!
      foster | 09/02/2006 a les 11:01

      A tu, Biel Martí, per un molt bon repte.

      I a vosaltres, parelleta, què dir-vos? L'esforç que hi heu esmerçat i la maduresa dels comentaris m'han deixat bocabadat. Us felicito de tot cor! Lamento no haver-me presentat i haver-me perdut un comentari semblant.

      Parella de fet... ho heu fet molt ben fet!!!

      foster
    • Totalment d'acord amb tu.
      marc (joan petit) | 09/02/2006 a les 11:08

      Desconec tot els temes concrets del recompte de paraules, ja que ni jo sé com s'han de comptar certes paraules en català.

      Molts cops m'he fet el propòsit d'usar altres programes ofimàtics que em semblen molt ben fets i a sobre són gratuïts. Tins la sensació, però, que a vegades vas una mica contracorrent. És, només, una sensació i una espècie de complexe contra el qual només hi ha una sortida: la lluita.

      Bé, finalment, certifico, com diu en Jordi, que si uses un mac, per molt que tinguis el word, la plantilla no funciona correctament i has de fer mans i mànigues per a arreglar-te-les per a poder penjar el repte guanyador. No és, en absolut, una crítica a la plantilla. Senzillament és un comentari. Ara per ara he deixat el tema dels reptes per diverses raons que ara no venen al cas, i per tant, no crec que es dongui el cas que mai arribi a guanyar-ne cap (suposant que tingués qualitat per a guanyar-ne un).

      (ara me n'he adonat que és un missatge del tot buit de contingut i molt avorrit. discupes a qui hagi tingut la paciència d'arribar fins aquí).

      M.
    • Sr. Detectiu...
      Filalici | 09/02/2006 a les 11:25

      Per a ampliar la teva informació: jo no sóc cap expert, però et puc dir que vaig obrir la plantilla per penjar el repte amb l'Open Office des de linux i em va funcionar sense problemes, a part de que el document de word està bloquejat de tal manera que només pots tocar els punts de la plantilla que has d'obrir, i jo el podia editar completament, sense restriccions.
      • RE: Sr. Detectiu...
        jordi domènech i arnau | 09/02/2006 a les 11:37

        A la versió d'Open Oficce que tinc per Mac, que és la 1.1, quan prems el tabulador, en lloc de saltar d'una zona de text a l'altre com seria normal en una plantilla, senzillament insereix el tabulador.
        Quan surti un build amb la 2.0, ja la provaré, però de moment, tant la versió sota java com la que corre sota X11 no em resulten correctes.
        Desgraciadament, sota el Linux que tinc instal·lat ara, Gentoo per PPC + KDE, per un motiu desconegut, els accents i altres caràcters surten malament i no em funciona el copiar i enganxar, o sigui que tampoc em serveix.
        • No tindries cap problema per penjar el repte guanyador
          EmmaThessaM | 09/02/2006 a les 12:18

          Una servidora te'l penja si l'hi demanes ;-)

          Tu ets l'expert en informàtica, i estic convençuda que tot el què dius del word és veritat, però has de comprendre que no tots disposem de programes alternatius (als ordinadors de la universitat, per exemple, que són els que més utilitzo últimament, només hi ha el word instal·lat).

          La plantilla que comentes es va fer per facilitar el fet de penjar el repte d'una forma uniforme, no per fer-ho més difícil: en cas de resultar guanyador, fins i tot se't podria enviar el codi html per correu o el podries copiar directament de la pàgina web de relats.

          El repte és simplement per escriure, no per fer publicitat d'una marca de software determinada. La plantilla està en word, simplement, perquè és el programa que hi havia a mà en aquell moment, res més. Les paraules es compten en word (o no, això depèn de cadascú) perquè és el què s'està utilitzant per escriure.

          No deixis de participar al repte per culpa d'un programa informàtic que no hi té res a veure. El límit de paraules s'estableix únicament i exclusiva perquè la gent s'hagi de trencar les neurones per crear una història concísa.

          Participa al repte: aquesta sí que és una condició indispensable per poder guanyar.

          Participa i guanya: penjar el què t'ho proposis, no serà cap problema ;-)

          EmmaThessaM
          • Sé perfectament com penjar un repte
            jordi domènech i arnau | 09/02/2006 a les 12:34

            Però sí s'hagués fet un formulari en pdf, per exemple, no hi hagués hagut cap d'aquests problemes.
            També s'ha de comprendre, que no tothom te el Word instal·lat, ni té manera fàcil de tenir-lo.
            Per cert que trobo fatal que als ordinadors de la Universitat hi hagi el Word instal·lat, hi ha alternatives gratuïtes, i s'ha de comptar que fins i tot per a educació, l'Office no baixa de 100 euros per ordinador, i són diners públics, o sigui teus i meus.

            Qualsevol amb connexió a internet pot tenir l'Acrobat o l'Open Office de manera legal en pocs minuts.

            La qüestió del límit de paraules, suposo que és una subtilesa, però quan es diu límit 350 paraules vol dir:
            · Comptades a mà?
            · Comptades amb el Word? (per cert, quina versió, que no coincideixen)
            · Comptades amb qualsevol programa?

            Hi ha una solució molt fàcil, el nombre de caràcters és molt més fiable que el de paraules…


            • Quina contundència!
              EmmaThessaM | 09/02/2006 a les 13:37

              Ja m'imagino que saps com penjar un repte, el meu comentari no tenia la intenció d'ofendre't. Em sap greu i et demano totes les disculpes del món si ha estat així perquè, repeteixo, no era en cap moment la teva intenció.

              La plantilla en word la vaig fer jo. Mea culpa, que díriem. Per què? Perquè és l'únic programa que tenia disponible i perquè vaig pensar que era millor això, que res. Personalment, no puc fer un formulari en Acrobat perquè no tinc l'Acrobat (només el reader). De totes maneres, donat que jo no el tinc i tu sí, jo no tinc cap mena de problema si prepares un formulari alternatiu en Acrobat i l'envies a l'adreça de correu del guanyador del repte perquè tothom el pugui utilitzar.

              El repte és una cosa de tots. Ningú no cobra ni un cèntim per la feina i, qualsevol cosa que es cregui millorable, es pot arreglar sense haver de fer tan rebombori. Si vols penjar una plantilla Acrobat perquè no hi hagi més problemes, repeteixo, ho pots fer.

              Pel què fa a les paraules, suposo que depèn del jutge però, en principi, haurien de ser "paraules", i ja està. Si el jutge o els participants es volen ajudar d'algun tipus de software, sigui quin sigui, no crec que se'ls hagi d'impedir perquè, com ja he dit abans, això no és la finalitat última del repte: l'objectiu és escriure, no comptar paraules.

              Atentament, una relataire tanoca que li sap molt molt molt molt de greu haver-te pogut fer enfadar i que et demana disculpes,

              EmmaThessaM

              PD. Cada jutge posa les seves condicions. Si algú vol proposar nombre de caràcters enlloc de paraules, estar en la seva mà fer-ho.


      • RE: Sr. Detectiu...
        Anònim | 09/02/2006 a les 11:38

        Jo també prefereixo l'Open Office, tot i que prefereixo utilitzar Windows. Sí, ja sé que em direu que el Linux és molt millor i tot això que es diu sempre, però al meu portàtil tinc un "windows XP" i un "Linux Ubuntu" i us puc assegurar que el linux m'ha donat moltíssims més problemes que el windows, que sempre m'ha funcionat a la perfecció.

        PD: Això que diuen que el linux no es pot penjar és mentira, ho he comprovat personalment.
  • Felicitats !
    angie | 09/02/2006 a les 16:06

    Bon repte, Biel... ja tenia ganes de veure't vestit amb túnica negre (jutge). L'enhorabona per la feina ben feta.

    I vosaltres dos, "pareja", quina currada!.

    Petons

    angie

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: