REPTE 85......Road movies....Veredicte!!

Repte 85...Road movies....recta final de meta

Booooooooooon dia reptaires:

A veure, primer us deixo l'enllaç per si voleu llegir o revisar algun del relats d'aquest repte que està esprintant... Cliqueu a...

HREF="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=230232">pàrking

Tot seguit uns apunts de cada relat. He comentat intentant aportar alguna cosa, i ho he fet amb bona intenció. Esmento algunes faltes, les que he vist sense buscar.


pivotatomic: Sense anar enlloc

Bona utilització de la carretera com a correlat de l'estat d'ànim del protagonista, un home que ha perdut dona i fills en un accident d'avió i que ara erra per una carretera deserta que ve del no-res i no sembla anar enlloc, com la seva ànima, la seva vida. Sí, conduir sense pensar, fugir cap a un retrobament que, tard o d'hora ha de produir-se, com tard o d'hora l'asfalt la carretera arribarà a un poble a ciutat.
M'ha recordat algunes coses de Forrest Gump i, encara més, París-Texas, però sí en aquesta en Travis "caminava" dins l'ambigüitat del dubte existencial, en el teu relat els kilòmetres serveixen coma teràpia- resposta a allò -el trauma-que n'ha estat l'origen.
És una de les possiblitats de trama que em plantejava i que segurament jo hauria triat.

Formalment:
Repeteixes moltes vegades el verb "conduir" en les seves distintes formes o en la pròpia d'infinitiu. I quan el substitueixes ho fas per pilotar, que a mi m'ha fet mal als ulls...(un fòrmula 1, un avió sí... però un cotxe).
·"línea"----línia
El títol, que per a mi és important, no m'aporta massa, més aviat trobo que confon.

Nota: el word em compta 253 paraules sense el títol (serien 256 en total), i el màxim eren 250


Ninona: El pont

Un suïcida a punt de saltar s'ho repensa. La carretera, sota seu, el sedueix física i metafòricament, l'empeny enrere, li planteja una opció: no morir, viure, però d'una manera diferent, amb nous plantejaments. Una opció que no és concreta i que comporta més dubtes, però que existeix. Final obert.

Una idea senzilla i alhora força difícil de dur a la pràctica. I has triat descriure-la amb una única escena, un únic escenari, i has fet bé.

M'agrada que repeteixis la frase inicial a mig relat.

Bona frase per cloure el relat, el deixa obert i justifica els dubtes i les opcions de morir o viure "seguint la carretera, recorrent-la com un autoestopista inquiet" (bo) "acompanyat pels capritxosos conductors que vulguins compartir el trajecte" (bo)

Formalment està prou bé, però amb algunes faltes i susceptible de pulir una mica.


Joanra: Islàndia

En un entorn meravelllós (descrit amb intenció) una dona fa un viatge-fugida a un lloc que sempre l'ha encisat. Allà, un encontre fortuït amb un tiarro que, a més, és molt sensible, educat i pseudopoeta.

Aconsegueixes trenar tota una història i construir uns personatges amb poques paraules; i no és cosa fàcil donar-li, a més, un toc d'humor, tendresa i il.lusió.
Formalment funciona bé, i fas creïbles les suggerents experiències de la noia.
Una coseta: contraposar sintàcticament la "visió" de tota una vida (lluny, a Barcelona) a la presència de una figura concreta (a prop, l'autoestopista) és original però no em funciona, em sembla frívol.
El dit damunt el mapa, el seu camí va esdevenir el meu" (força bo)

angie: la Interamericana

Si bé m'agrada que no passi res especial (cau una mena de meló i trenca el parabrisa i ell ha de buscar-se un motel...no sé, no sé), llavors l'escena hauria d'estar més treballada.
Sí que el decorat és la carretera, però el que acaba interessant o acaparant la meva atenció és el paisatge, l'entorn, el contrast (que podries haver aprofundit) entre les maneres pròpies dels locals d'un país tropical i un executiu occidental amb ganes de futur.
No em sembla del tot explicat allò que pretenies... hi ha coses, idees, però el conjunt no m'apassiona.
La prosa grinyola una mica, i en aquest tipus de relat és bàsic que cada mot i frase s'omplin de matisos i et permetin "viure" les sensacions i intuir-ne d'altres.
Crec que t'han faltat paraules, jo provaria de refer-lo donant-li més pes al protagonista, fent-lo més sencer i acostant-nos-el.


Filalici: Fugint amb el botí

Un robatori, una joia que creua el desert, el cotxe de l'home que la du s'espatlla... i no hi ha solució perquè no és qüestió de diners, els diners no li valen en la situació deseperada en la que es troba.
Bé, és una possibilitat, hi ha carretera, sens dubte, però globalment el trobo poc resolt. Un plantejament amb paral.lelismes amb el de l'angie: s'espatllen els vehicles i la natura, per la seva pròpia essència, demostra que els diners (targeta, joia, milions) en sí no tenen cap valor quan hi ha forces majors que ens aclaparen.

La prosa és correcta però no mata, i en el segon paràgraf hi ha un problema de temps verbals que confon i trenca el ritme.

El final, la moralina final és el millor, recupera i conclou la raó de ser del relat, i formalment està ben construït, m'agrada.


Afrika Winslet: Passava per aquí

Una dona que està fugint d'algú o alguna cosa...["Ja era prou lluny" (de què, de qui?)] ...arriba a un motel... "Havia escollit bé" (però s'hi ha parat per casualitat, pel nom)....dins la cambra es transforma en una mena de femme fatale i es prepara per actuar... "Serà fàcil....va pensar" (què ha de fer, què farà? Cal suposar que té a veure amb el ganivet, però?)....
La veritat, sincerament, m'agraden els relats oberts, poc obvis, però el teu no l'he acabat d'entendre. És una assassina, una psicòpata que mata els homes que va seduint? Surt de la darrera "orgia" de sang i en prepara una altra? Potser sí...però
Tot i que, haig de dir-ho, la part final conté unes imatges ben aconseguides i en general una intensitat d'intriga molt interessant.

Formalment:
·Comences el relat amb "Aquella era una nit serena i la lluna plena il·luminava la carretera..." No cal l'adjectiu i li treu força... "Era una nit serena i la lluna plena il·luminava la carretera..." (és més intrigant, i els suspensius tenen més sentit).
·"Hi entrà i deixà vora el llit la maleta"..millor--"Hi entrà i deixà la maleta vora el llit"..
·faltes corregides: Des que havia parat l'última / aturar-s'hi / s'assegué.


Mandalf: El chevrolet

Bé, l'argument és clar: el puto ordinador del cotxe que cada cop ens domina més i fa que el que podria ser i és un plaer (conduir, la carretera, el paisatge, les "sorpreses" del camí) esdevingui una mena de malson. El món de la tecnologia ofegant l'essència de les persones... (com sempre, però, amb ironia i humor mandalfians.)
Personalment no sóc molt d'aquest tipus de relats, però tu m'estàs aviciant. Amb tot, el desenllaç ratlla l'astracanada, i aquí ja em perdo.

Formalment:
L'ús de "Capritxós" no em fa el pes.
Faltes corregides: carretera / direcció a (no en direcció) / darrere
"No va aconseguir girar"....millor--- "Seguí sense aturar-se"/ "Continuà sense parar"
"però en marxa no va poder" (en marxa, no cal)
Mandalf: afegit
Una confusió graciosa però molt improbable (tot i que dius que és cert). Les sabates de l'autoestopista i les de la iaia? No fotis!
Bé, en tot cas, el relat està bé, i potser sense el final (o amb una variant) seria encara millor.


Jeremias Soler: Road blues

Un relat molt bo, m'encanta, era una de les possibilitats de carretera que m'esperava, els encontres que provoca la seva essència d'espai lliure i indefinit, lloc de pas però necessari per arribar a algun lloc. Destins encreuats, persones sense nom ni passat, però amb un futur lligat a aquell espai que no és res i ho pot ser tot. Una mena d'oasi (amb mentides i veritats, somnis, en definitiva).
El punt just de descripció i acció, un ritme deliciós entre les imatges i les poques paraules dels protagonistes: precises, coherents amb la bocabadada contemplació de l'entorn... subtil i delicat en emocions, sense dramatisme.
I després de les confessions, un desenllaç genial en la forma i el contingut.

Bon títol, acompanya bé el relat i el perfila ja d'entrada. Ara bé, no és per res, m'encanta la foto, però si coincidim altre cop no me'n posis, plis. Vull imaginar amb les paraules, sense ajuda.

faltes corregides: Per al motel / i sé que és correcte, però en lloc de Jerry... a mi m'agrada més sempre En Jerry (només és una opinió, no correcció)


Xavier Valeri valeri: Lladres, putes i gel

Un camioner amb la seva càrrega. Veu uns personatges sospitosos però no en fa gens de cas (ehem).Troba una puta i se l'endú a una àrea de servei (i com la torna a lloc? elles no es mouen, hauria fet la feina allà mateix, no l'acompanyaria de passeig, però vaja)... li intenten robar la càrrega, se n'adona i ell solet redueix els lladres i els reté fins que ve la policia...( el de la cam trencada sí, però i els altres, i la puta què fa, s'espera a la poli, torna caminant? Fa autoestop i aprofita el viatge de retorn?hehe)... en tancar la porta un dels lladregot s'ha quedat dins i mor de congelació...
No sé, Xavier, potser massa coses per a 250 paraules màxim.

Hi ha també algunes faltes (però això no m'ha condicionat gens)

Faltes corregides: benzina / Em una rotonda no, EN / el capvespre / un soroll o uns sorolls / Travessat no, entravessat (tot i el existir travessar) / tancà / comunicà / glaçat
"posà marxa enrera"...millor--- "féu marxa enrere"
"Es llevà" (tot i que podria acceptar-se) em sona a llevar-se del llit, em trenca la frase.
"cap a una factoria de carns"...millor---cap a la factoria
"una autoestopista de la prostitució" (està bé, hehe, però sona rar)


mirna: Fragilitat

Una parella en cotxe... dos homes o home i dona?...una autoestopìsta especial, per l'aspecte i la personalitat. En Brian se la vol tirar, però la nouvinguda prefereix l'altre / l'altra?... s'enrotllen... ell se n'adona i se'n va desconsolat, des
esperat, i se suïcida estavellant el cotxe contra la muntanya...
Se suïcida perquè la noia pillada a la carretera fa unes hores ha preferit l'amic? Potser no l'acabo d'entendre i sí són un parella (homo o hetero), i d'aquí el seu desconsol, però llavors no em funciona el desenrotllament, la prèvia a la consumació, l'estona fins que s'ha produït la seducció....
Suposo que t'ha faltat espai, paraules per donar-li el contingut i les imatges que calia. L'atmosfera sí m'ha agradat, i l'argument, més treballat, té futur.

Faltes corregides: Pontiac (suposo)
"amb una mirada obsessiva en l'horitzó"...mmm...potser millor "amb la mirada fixa a l'horitzó" "la mirada clavada"
"Jo coneixia la fragilitat del Brian per les dones que volia. I no era un home capritxós. "..no acabo d'entendre-ho. Suposo que seria debilitat, però vaja, potser és a propòsit... ara bé, no és capritxó, quan vol una dona, la vol. I ella ho sp i li tapa la boca a l'altra...i ell què ha fet durant la seducció, on dorm? No són ua parella en un cotxe? No sé...


mjesus: La lluna mig adormida

Bé, un relat poètic (metàforic?). Un encontre íntim amb la lluna, amb qui el/la protagonista té una relació d'amor molt especial. Trobo que la història està una mica desmembrada, carretera / lluna / carretera / lluna...
Crec que el contrast de to entre la descripció dels "sentiments" envers l'astre i l'acció pròpia de l'espai on es desenvolupa l'idil.li és massa brusc, semblen afegitons molestos (ja va d'això, ho sé) i una mica deslligats del discurs que estructura el relat. La veritat és que comences i acabes molt bé, només els tros més "real" de la benzinera em falla i em trenca el ritme sensual del principi.

La prosa és bona i quasi sense faltes (darrere / escridassar-lo / tant especial no, tan / una altra nit!)
"El dipòsit necessitava hidratació"(?)


catpuig: Road movies

Un narrador descriu una noia a la benzinera: va a París fent autoestop, du un gos que sembla haver trobat a la carretera i que s'han fet amics inseparables, van junts. Dubtes de la noia i del gos, plantejats des de l'animal, que personifiques amb gràcia. El paral.lelisme: dos éssers errabunds, sols en la vida, units en la "desgràcia" i el desconcert, amics...m'agrada, així com la presentació de la carretera com l'espai on es desenvolupa la història i que, a més, la condiciona i dóna matisos.

Força ben escrit, s'hauria de pulir per fer-lo més entenedor i embolcallant, queda una mica a batzegades.

Faltes corregides: Per què / ho haig de fer / rentar-la / dins o entre els seus braços, no sota / Tant hi feia o tant se'n donava /


I bé, això és tot, amics! Gràcies per participar.

Tinc tres finalistes:

·pivotatomic: pura carretera, ben escrit, la història m'agrada.
·Afrika Winslet: pura carretera, força ben escrit, intrigant, el meu estil preferit.
·Jeremías Soler: pura carretera, molt ben escrit, original i emotiu.

I el guanyador és:

Jeremías!!!

Felicitats, escrius molt i molt bé i amb personalitat!


foster