Detall intervenció

Pastís de poma

Intervenció de: Jumanji | 02-09-2010


Receptari de la nova Thermomix. Recepta número u: pastís de poma.

Benvinguts al meravellós món de la cuina sense esforç. Li donem les gràcies, ens treiem el barret i li confeccionem virtualment una catifa de pètals de rosa per haver dilapidat part dels seus -segurament minsos- estalvis en comprar aquesta màquina increïble que li permetrà realitzar amb èxit les receptes més gustoses i difícils encara que vostè sigui un enze consumat.
Per començar, li proposem una recepta clàssica: un pastís de poma irresistible que no deixarà ningú indiferent. Donat que pràcticament tota la feina la fa l'aparell que té entre les seves honestes urpes, l'únic que li demanem és que disposi els següents ingredients:

-Cent cinquanta grams de farina de blat
-Dos-cents grams de mantega
-Dos-cents grams de sucre blanc
-Un parell de pomes golden (grosses)
-Quatre ous
-La pell d'una llimona ratllada
-Un parell de granotes taronges del curs superior de l'Amazones (ajudaria viure prop de la zona, però avui en dia tot es pot trobar per Internet)

Primer. En un bol, treballar la mantega i el sucre fins a obtenir una crema homogènia.
Segon. Hi afegim els ous i batem enèrgicament amb una varilla. Sense deixar d'exercitar-nos, hi afegim també la farina.
Tercer. Posar-hi la pell de la llimona, remenar una mica i vessar la mescla a la thermomix.
Quart. Ara ve el més important. Tallar les pomes a rodanxes iguals, passar-les per sobre dels lloms de les granotes per amorosir-les bé de curare i dipositar-les tot seguit verticalment dins la massa.
Cinquè. Programar la màquina a la velocitat 1, la temperatura 4, el temps 6 i esperar. Mentrestant, ja podeu anar trucant a la vostra víctima i convidar-la a fer un tastet.
Sisè i últim. Desmotllar el pastís amb l'accessori B42 i servir-lo tebi i acompanyat de nata muntada. Verificar que per la cara del comensal hi van passant tots els colors de l'arc de Sant Martí i no us espanteu amb els espasmes i esgarips del vostre acompanyant. En cas que aquests símptomes no finalitzin en un parell de minuts, ajudeu-vos de l'accessori G412 (és opcional, en el seu defecte utilitzeu un ganivet de tallar pernil de quinze centímetres ben esmolat) i feu una incissió longitudinal al ventre, de baix cap a dalt, enfonsant bé l'útil i girant-lo amb força just abans de treure'l.
I ja està! Heu vist que fàcil? Això sí, penseu sempre en la norma bàsica de qualsevol cuiner: netejar sempre els estris a la perfecció!


Respostes

  • Instruccions per donar el condol.
    Calderer | 30/08/2010 a les 00:02

    INSTRUCCIONS PER DONAR EL CONDOL


    A l'escola aprens moltes coses, algunes totalment inútils que mai no faràs servir i, en canvi, mai t'ensenyen com donar de forma adient el condol. Per això vull deixar-vos aquí unes breus instruccions que segur que us faran servei. Ara bé, com totes les habilitats, la de donar el condol s'aprèn i es perfecciona amb la pràctica per això us recomano vivament un exercici que jo faig sovint: assistir a funerals de perfectes desconeguts.
    Primer de tot escolliu un funeral amb dignitat, res de serveis laics o capelletes modernes i minúscules. Escolliu-ne un a una església, si pot ser antiga, fosca i venerable, i allà situeu-vos en un lloc discret però cèntric; un lloc que us permeti actuar en el moment oportú.
    Vestits amb pantalons i jaqueta foscos i corbata negre seguiu amb aparent recolliment tota la cerimònia amb la seguretat que al final arribarà el moment desitjat. Si la família és tradicional farà l'acomiadament formal del dol, amb els parents més directes en filera i tots els assistents, un darrere l'altre, metrallant-los amb el condol. Tanmateix aquest costum tan honorable s'ha perdut molt i cada cop hi ha més sepelis en els quals no es fa. La intuïció, producte de freqüentar moltes cerimònies, us permetrà saber si hi haurà acomiadament o no. I si us adoneu que no es farà és quan resulta més important estar ben situats al temple per tal de poder maniobrar convenientment.
    L'instant òptim és aquell entre el final de la cerimònia i el punt en que els parents pugen als cotxes que els portaran al cementiri. És en aquest moment de confusió, d'organització (o desorganització) del seguici quan heu de buscar la vostra oportunitat. Escolliu sempre el parent més proper, un condol donat a un cosí segon és com guardar una andròmina escantellada, perfectament inútil. Jo us recomano un funeral amb vídua, són, amb molta diferència, els millors. Posem, a tall d'exemple, que és el cas: un cop albirada apropeu-vos amb pas mesurat i un posat entre solemne i seriós; no exagereu, sisplau, la tristor. Quan estigueu a tocar i la víctima s'hagi adonat de les vostres intencions actueu amb serenitat i convicció: agafeu la seva mà dreta entre les vostres mans, premeu-la amb fermesa i mentre moveu amunt i avall aquesta mena d'embull de tres mans mireu-la directament als ulls i digueu amb parsimònia i vocalitzant: "El meu condol més sincer". I ara, per Déu!, no correu!, atureu-vos, demoreu el moment, compteu fins a cinc si cal. Després sospireu de forma audible i deixeu anar, sempre mirant-la fixament als ulls, la segona part: "Sempre se'n van els millors". I ja està. La comprovació que ho heu fet bé vindrà per les llàgrimes que vessarà la vídua i els moviments d'incomoditat dels que l'envolten. Llavors deixeu-li anar la mà, mireu a terra i marxeu així, amb el cap cot i passes lentes i com cansades. Si voleu, és optatiu, mentre us allunyeu podeu moure lleugerament el cap de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, com si no us poguéssiu creure el tràgic destí del finat ni com és de cega i d'injusta la Mort.


  • Curs de literatura inofensiva
    Vladimir | 30/08/2010 a les 20:24

    Avui escriurem un conte inofensiu. Exaltarà la bondat, els valors de l'ésser humà, el compromís. Bandejarem del nostre conte l'agressivitat, qualsevol forma de violència, el pessimisme. Cap ombra no l'enfosquirà!

    Començarem descrivint un entorn bucòlic: posem un bosc. Enumerarem -sense entrar en tecnicismes- les diverses espècies d'arbres i matolls. Ens aturarem també en les flors, que ens permetran afegir alguns pessics d'innocent prosa poètica (les flors hi tenen tirada). Ens esplaiarem en el cant dels ocells i farem un repàs de la fauna de l'indret. Si voleu ser més meticulosos podeu detallar el vol dels insectes (els zumzeigs de libèl·lules i abelles, l'aleteig acolorit de les papallones), descriure l'atrafegat feinejar de les formigues ("infatigables" és un adjectiu que sempre els escau, a les formigues, però sigueu més imaginatius!), o entretenir-vos en la perfecció geomètrica d'una teranyina.

    No passarem per alt les metàfores que aniran sorgint pels vorals del camí: les branques dels arbres, per exemple, poden ser braços de gegants, i un esquirol pot ser... (empleneu el buit segons la vostra fantasia). No patiu: les metàfores no són mai perjudicials, però sigueu cauts i no entreu en el terreny de l'al·legoria (se'n podrien desprendre implicacions socials, polítiques o morals que cal defugir). L'escena quedarà arrodonida si hi ha, a prop, un rierol, element decoratiu amb moltes possibilitats descriptives (oh, l'espurneig dels raigs de sol en l'aigua, els giravolts del corrent, les petites cascades!).

    La meteorologia també dóna molt de joc: un dia de sol enlluernador és ideal, però també s'admet una mica de vent (en dosis moderades, no pot fer mal a ningú) o un plovisqueig (però un plugim fi, sense malícia: res de tempestes!).

    Ja tenim el marc del nostre conte: tot perfectament idíl·lic i benintencionat. Inofensiu.

    Ara hi farem aparèixer els personatges. Hem d'anar amb compte: sabem que els humans tendim a esguerrar-ho tot, i el conte se'n pot ressentir de la irrupció d'uns protagonistes amb intencions malèvoles. Prendrem una parella que passeja una tarda assolellada per la riba del riu. Caminen sobre la molsa, entre les tiges flexibles dels joncs, envoltats pels raucs de les granotes (pot apreciar-se que les possibilitats d'adelitar-nos en la naturalesa són infinites i idealment innòcues). Els descriurem (robes discretes, sòbries) i els assignarem un diàleg (cordial, civilitzat, pausat). Però el conte ha de presentar un conflicte, i deixarem que la noia digui alguna frase, com ara: "T'odio, fill de la gran puta!".

  • Instruccions per embolicar la troca
    Calderer | 01/09/2010 a les 21:37

    INSTRUCCIONS PER EMBOLICAR LA TROCA


    Hi ha un tipus de persona a qui li agrada, a qui ens agrada, embolicar la troca. Ens podeu trobar pertot fins i tot aquí a Relats en Català, o potser seria més correcte dir que especialment a Relats en Català. Ens podeu clissar fàcilment per una característica molt específica i concreta: l'afany d'embolicar i complicar les coses és totalment gratuït i sense cap objectiu o benefici apreciable, és només, doncs, quelcom espiritual, un amor desinteressat a l'art.

    Els embolicaires ho som vocacionals i no necessitem estudis o instruccions, tanmateix aquí us en deixo algunes d'instruccions per si algun neòfit en aquest art té dificultats per reeixir a RC.

    Primer de tot presenteu un relat a un repte, algun text acceptable però que no compleixi els requisits de llargària o de paraules obligades que el jutge ha indicat. Un cop el jutge us assenyali l'error heu de respondre entre dolguts i indignats qüestionant els seus motius o la idoneïtat per a aquesta funció. Vigileu, però, d'acceptar, aparentment resignats, la seva esmena i amb un aire entre superior i condescendent retireu-vos del repte. Si heu maniobrat i embolicat bé ell us respondrà amb ira o rancúnia o enuig o... Arribat a aquest punt ja heu acomplert el vostre objectiu d'embolicar i complicar un fet (el repte) aparentment senzill i sense complicacions. Felicitats!

    Si no aconseguiu la resposta negativa del jutge o d'algun espontani probablement és perquè ja us coneixen i la fama d'embolicaire us acompanya de tal manera que us cal aplicar estratègies i instruccions més sofisticades. Aquestes, però, us les explicaré en les Instruccions de Nivell Avançat per Embolicar la Troca.

  • Pastís de poma
    Jumanji | 02/09/2010 a les 14:26

    Receptari de la nova Thermomix. Recepta número u: pastís de poma.

    Benvinguts al meravellós món de la cuina sense esforç. Li donem les gràcies, ens treiem el barret i li confeccionem virtualment una catifa de pètals de rosa per haver dilapidat part dels seus -segurament minsos- estalvis en comprar aquesta màquina increïble que li permetrà realitzar amb èxit les receptes més gustoses i difícils encara que vostè sigui un enze consumat.
    Per començar, li proposem una recepta clàssica: un pastís de poma irresistible que no deixarà ningú indiferent. Donat que pràcticament tota la feina la fa l'aparell que té entre les seves honestes urpes, l'únic que li demanem és que disposi els següents ingredients:

    -Cent cinquanta grams de farina de blat
    -Dos-cents grams de mantega
    -Dos-cents grams de sucre blanc
    -Un parell de pomes golden (grosses)
    -Quatre ous
    -La pell d'una llimona ratllada
    -Un parell de granotes taronges del curs superior de l'Amazones (ajudaria viure prop de la zona, però avui en dia tot es pot trobar per Internet)

    Primer. En un bol, treballar la mantega i el sucre fins a obtenir una crema homogènia.
    Segon. Hi afegim els ous i batem enèrgicament amb una varilla. Sense deixar d'exercitar-nos, hi afegim també la farina.
    Tercer. Posar-hi la pell de la llimona, remenar una mica i vessar la mescla a la thermomix.
    Quart. Ara ve el més important. Tallar les pomes a rodanxes iguals, passar-les per sobre dels lloms de les granotes per amorosir-les bé de curare i dipositar-les tot seguit verticalment dins la massa.
    Cinquè. Programar la màquina a la velocitat 1, la temperatura 4, el temps 6 i esperar. Mentrestant, ja podeu anar trucant a la vostra víctima i convidar-la a fer un tastet.
    Sisè i últim. Desmotllar el pastís amb l'accessori B42 i servir-lo tebi i acompanyat de nata muntada. Verificar que per la cara del comensal hi van passant tots els colors de l'arc de Sant Martí i no us espanteu amb els espasmes i esgarips del vostre acompanyant. En cas que aquests símptomes no finalitzin en un parell de minuts, ajudeu-vos de l'accessori G412 (és opcional, en el seu defecte utilitzeu un ganivet de tallar pernil de quinze centímetres ben esmolat) i feu una incissió longitudinal al ventre, de baix cap a dalt, enfonsant bé l'útil i girant-lo amb força just abans de treure'l.
    I ja està! Heu vist que fàcil? Això sí, penseu sempre en la norma bàsica de qualsevol cuiner: netejar sempre els estris a la perfecció!

  • RE: El Repte, edició 435: MANUAL D'INSTRUCCIONS. Convocatòria.
    Illadestany | 01/10/2010 a les 10:05

    Tinc un dubte: es poden presentar relats ja publicats? Perquè jo en tinc un que es diu "Instruccions per a sortir de la presó", però ja el vaig publicar a relats, el puc incloure al repte?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: