Detall intervenció

MELOREPTE 142 - SILENCI

Intervenció de: Galzeran (homefosc) | 12-04-2011

SILENCI amb whisnkyn's

Hi ha força silencis, un concepte poètic que ja fa temps que em captiva. Coses meves.

Veient el vídeo i escoltant la cançó, hom diria que no tenen res a veure amb el silenci, però no és així, fixeu-vos-hi. Hi ha molts silencis, i crec que un cop s’acaba la pel•lícula, en el silenci posterior, és quan creix dins nostre el regust del que hem escoltat i vist, aquest és el silenci que us cal transmetre. Torneu a gaudir de l’harmonia, del ritme, de la melodia i escolteu el vostre silenci... i si el silenci us l’ha inspirat la cançó, o no, parleu-nos-en a tots els altres.

Ara que el silenci us torna a aclaparar, us marcaré els límits pel repte, que són...

Fins dilluns 18 d’abril a les 22hores (deu de la nit hora fòrum)
Un poema o prosa poètica per relataire.
Extensió amb un màxim de 30 versos o 500 caràcters amb espais per la prosa.

diamant i darkman

Respostes

Esvoranc
gypsy | 14/04/2011 a les 00:14

[Respondre]

Hem sobreviscut a l'absència d'aquells ulls de mirada fonda, al tacte de les teves mans fortes, al somriure ample que mostraves malgrat els obstacles que sorgien mentre la vida passava arran del teu cos. Gairebé dins l'obscuritat més absoluta, tu hi veies un món resplendent. Vas lluitar sempre. Ho vas fer amb el cor. Per això, la força i el coratge vessaven del teu ésser, fins i tot quan la carn t'era fràgil i vulnerable, i podíem sentir la mort al llindar de la porta. Aquest silenci de tu ens ha desclòs un esvoranc a les entranyes, impossible de soterrar.

L'altre silenci
Ogigia | 14/04/2011 a les 23:13

[Respondre]

No és el tribut
dels relegats,
la ferida servitud
d'aquells amb nom difícil
i sospitós...

Ell em diu:
Intento escoltar enmig la nit,
amb la finestra oberta,
algun so des del bosc;
els animals de pupil•les
grosses
son discrets quan copulen
i fins i tot les rames del castanyer
resten adormides.

Llavors m'estiro a la vora
sense tocar-lo,
—ben just xiuxiuegem—
i a poc a poc ens embolcalla
la certesa
d'un pensament compartit,
o una sola vehemència.

La negror apelfada
ens guarda i ens diluïm
en la calma
d'un silenci amb grans
pupil•les.

Això és samar,
diu Fatema Mernissi

Pronúncies
deòmises | 15/04/2011 a les 18:22

[Respondre]

Silenci (com pronunciar el teu nom i saber cada
Síl·laba de la desesperació, avui que ets misteri
I carícia, batalla perduda enmig d'un desert eteri
On no existirà mai més l'oasi de la teva mirada;

O com saciar la set de besos tendres en ple dejú,
La fam de pell aliena entre la sequera del cos
I sentir la brisa que s'huracana abans que les flors
Puguin ser collides, i la flaire es perdrà amb tu.

Com venir per una drecera que ningú no traça
I caure exhaust, desolat en la boscúria més espessa
Sense ajut ni consol, i voler-ho engegar tot a passeig;

O trobar-se fora de lloc, orfe de gènere i de raça,
Perquè l'enyorança envaeix la vida sense fressa,
I plorar per recuperar la teva presència.) o xiuxiueig.

d.

Detritus
diamant | 15/04/2011 a les 23:03

[Respondre]

L’urbs expulsa els seus detritus
a un abocador insondable,
ple de macilent carn humana,
descatalogada i miserable.

I udola un silenci tacat
al voral de la carretera
on hi ha una dona que espera,
presta a ser utilitzada,

i xiscla un silenci embrutit
allà on un home s’enfonsa,
embalum molest pels vianants,
que amb una mà oberta pidola.

i gemega un silenci fiblant
entre quatre adolescents velles
perdudes a l’extrem d’un camp ras,
escalfant el verí en una cullera.

Allà on tothom perd el nom,
el terreny orb de la tenebra
allà on arribar-hi és només a un pas
de la terra ferma que creiem per sempre.

Ei, perdó el meu poema és fora de concurs.
diamant | 15/04/2011 a les 23:04

[Respondre]

Demà me'n vaig i no podré seguir el web regularment.

Bones vacances, companys!

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

MELOREPTE 142 - SILENCI

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats