Detall intervenció

Important

Intervenció de: Sergi Elias Bandres | 31-07-2015

Allargo el termini fins el diumenge dia 2 a les 21:00h. ... A veure qui més s'hi anima!


Sergi : )


Respostes

  • L'occitrèmol (deliri d'abans d'anar a un parc matamares a pasturar un pre-adolescent i encarregar una pizza per ordre de la tieta d'un amic seu i per això m'ha sortit així l'aportació)
    Mena Guiga | 27/07/2015 a les 19:13
    Un dia un home que era president i que es deia President i li faltaven els queixals del seny va trucar a uns quants altres homes (i dones del cap gens dret perquè tenien més fums i amb més senyals que les dels pells roges) per concretar una reunió vital per a procurar per al món accidental on vivien. El tema era l'excés d'anarquia dels darrers temps que feia perillar sous vitalicis i algun embaixador ja s'havia queixat que qui li mantindria les amants amb cada llengua. La notícia era tan greu que es van trobar de seguida, els Sident i Sidentes (així eren anomenats pels col·lectius d'avis a qui regalaven magdalenes toves i caducades pre-electoralment) per rumiar una dràstica solució. Mentre pensaven (i això els costava Déu i ajut) anaven fent esguards de mala llet -per tal de relaxar-se- a la imatge d'un comunista dins d'un vàter d'estació de transports públics que havien fet dissecar...però havia quedat amb la boca oberta i semblava com si no callés mai, mal rotllo i per això escrivien el mot 'crisi' amb algun adjectiu com ara 'econòmica', 'ecomònica' (una pagesa bio 'amigueta' d'un d'ells), 'social', 'personal(íssima)', 'estructural', 'educacional'. 'psico-il·lògica' (ho definien així amb la seva capacitat d'incomprensió que sí tenien en alça), etcètera. Embafaven el monstre del quadre i després li tiraven a sobre els pixats de tots plegats. I tant van gaudir que se'ls va ocórrer anunciar un 'occitrèmol' -terratrèmol d'upa-: el terror total, tot en dansa, bretxes arreu si la gran massa en feia un gra massa del seu poder. Caram, que per alguna cosa eren dalt l'escala i no els donava la gana de baixar ni un p...graó.
    El cas és que havent llogat un superheroi i un altre i un altre per provocar el cataclisme, la hecatombe, el caos...no van comptar que eren de pares treballadors i que havien tingut àvies que els havien cuinat crispells de bacallà o quiches lorraines (que no provoquen morenes) o tenien genètica oriental que es descolgava i que preferia la pau vista des d'un tercer ull que no la cagava pas.
    Al final van ser tots duts a la garjola més fosca, més obscura, més occigarjola de totes.


    Mena
    • 'del cap ben dret' i no 'gens dret' i marxo pitant!!!!!!
      Mena Guiga | 27/07/2015 a les 19:14
  • La redacció
    Rubba Bertanero | 28/07/2015 a les 19:53
    Quedaven just deu minuts perque sonés el timbre de sortida de classes i comencés un llarg cap de setmana, amb dilluns inclós per celebrar el dia de la Unió Europea. Just en els darrers cinc minuts del compte enrera al professor de socials no se li va ocórrer altre cosa que plantà a la pissarra el tema de la redacció pel cap de setmana "La Unió Europea, una unió que crea desunió?".

    Al Baldiri que li donéssin feina pel cap de setmana li va sentar com una patada als dallonses, vaja com a la Merkel li va sentar el que volen fer els grecs (encara que la Merkel no té dallonses, o, a vegades, jo crec que si que en té perque les decissions que pren són de tenir-ne).

    Començar a parlar d´un tema com aquell portava cua, per una banda, si deia que tot era una merda (que per altra part era el que li venia ganes de dir), es posicionava en la banda diem-ne més comunista, per altra banda si el que deia era que la Unió era el " no va más" semblava que li donava la raó als rescatadors de bancs, contratadors precaris, aniquiladors de llibertats....per altra banda, una persona com ell que defensava l´anarquia, el fumar herbes alliberadores, l´amor lliure, poguer portar gossos pitbulls deslligats pel carrer....no podia adoptar postures compromeses sota cap concepte.

    Donat que ja portava , al menys 5 minuts, pensant sobre el tema i no se n´acabava de sortir. Va optar per prendre la decisió que qualsevol àvia moderna, d´aquestes que han llegit llibres d´autoajuda, han sobreviscut al terratrèmol de les noves tecnologies i parlen de sexe tàntric amb les amigues (tot i que mai l´han practicat), li hagués donat:

    - Nen, fés el que el teu cor et digui. El primer que penses és la opció bona.

    I el Baldiri amb lletres grosses i clares va posar:

    La Unió, per a mí, es una grandíssima MERDA.

    I el professor donat que no havia posat extensió mínima per la redacció i que no hi va trobar faltes, el va aprovar. I a l´hora del pati, se li va apropar, i li va dir, tens tota la raó i estic d´acord amb tu, però si algú se n´assabenta, t´aplico la normativa UE456734, i quedes suspés de per vida. Amen.
  • Palingenèsia (o Glòria pretèrita de pàtria en decadència)
    deòmises | 30/07/2015 a les 18:09
    Abans que s'acabi el temps de seguretat recomanat pels científics, el Dèspota sap que la seva missió per frenar subversions ha estat un èxit. A través de l'ull de bou del búnquer, protegit per un triple blindatge, el panorama que veu certifica les previsions redactades en paper pel seu Equip Assessor d'Urgència. Com si hagués passat un terratrèmol devastador, la ciutat ha quedat destruïda per les bombes atòmiques i, per tant, neta d'insurrectes al seu Règim i partidaris a l'anarquia caòtica que s'escampava com una taca d'oli damunt d'unes tovalles impol·lutes i immaculades. La mesura dràstica era necessària; pitjor seria si fóssim un país comunista oriental o controlat per extremistes religiosos..., s'intenta autoconvèncer per no afegir més llast a la seva consciència.

    Mentre pensa això, ja rumia el discurs que emetrà un cop pugui sortir a l'exterior; esperarà que el colom desplegui les seves ales, s'enlairi i sobrevoli la ciutat. Quan hagi tornat, sense anomalies ni efectes secundaris degut a la radiació mortífera, serà quan s'atreveixi a trepitjar el terra de la ciutat, a hissar la bandera de la República novament i a refer el país amb els supervivents que li han estat fidels fins ara. No ha calculat, però, que el seu era l'únic búnquer capaç de resistir el màxim abast de l'atac infal·lible. Sense descendència i amb una viduïtat nova de trinca, prioritza ben poc la gent que no sigui ell mateix o la seva mascota.

    El Dèspota compta amb impaciència els segons que resten per inhalar aire fresc i se sap el més patriota de tots. Qui, si no, hauria ideat l'estratagema més perfecta i ben desplegada de tota la història bèl·lica? Qui, digueu-me, hauria esmerçat tants mesos de la seva vida i sacrificat inclús les vides dels partidaris per fer ressorgir la glòria pretèrita d'una pàtria en decadència degut al corc dels detractors, la gangrena real que calia amputar sí o sí? Treu pit quan formula aquest reguitzell de preguntes i salta d'alegria en veure aparèixer una rata d'entre la runa. Ja no caldrà posar en perill la innocent vida de l'ocell. S'abraona al forrellat que protegeix la porta blindada amb el desfici i l'anhel de la llibertat. Se li fum que no hi hagi cap oient per a les seves paraules reaccionàries i inflamades de defensa i orgull patriòtics. Si ella ha sobreviscut, pensa en el rosegador, ho pot fer un altre espècimen similar, oi?


    d.
    • Palingenèsia (o Glòria pretèrita de pàtria en decadència)[aquí!]
      deòmises | 30/07/2015 a les 18:11
      Abans que s'acabi el temps de seguretat recomanat pels científics, el Dèspota sap que la seva missió per frenar subversions ha estat un èxit. A través de l'ull de bou del búnquer, protegit per un triple blindatge, el panorama que veu certifica les previsions redactades en paper pel seu Equip Assessor d'Urgència. Com si hagués passat un terratrèmol devastador, la ciutat ha quedat destruïda per les bombes atòmiques i, per tant, neta d'insurrectes al seu Règim i partidaris a l'anarquia caòtica que s'escampava com una taca d'oli damunt d'unes tovalles impol·lutes i immaculades. La mesura dràstica era necessària; pitjor seria si fóssim un país comunista oriental o controlat per extremistes religiosos..., s'intenta autoconvèncer per no afegir més llast a la seva consciència.

      Mentre pensa això, ja rumia el discurs que emetrà un cop pugui sortir a l'exterior; esperarà que el colom desplegui les seves ales, s'enlairi i sobrevoli la ciutat. Quan hagi tornat, sense anomalies ni efectes secundaris degut a la radiació mortífera, serà quan s'atreveixi a trepitjar el terra de la ciutat, a hissar la bandera de la República novament i a refer el país amb els supervivents que li han estat fidels fins ara. No ha calculat, però, que el seu era l'únic búnquer capaç de resistir el màxim abast de l'atac infal·lible. Sense descendència i amb una viduïtat nova de trinca, prioritza ben poc la gent que no sigui ell mateix o la seva mascota.

      El Dèspota compta amb impaciència els segons que resten per inhalar aire fresc i se sap el més patriota de tots. Qui, si no, hauria ideat l'estratagema més perfecte i ben desplegat de tota la història bèl·lica? Qui, digueu-me, hauria esmerçat tants mesos de la seva vida i sacrificat inclús les vides dels partidaris per fer ressorgir la glòria pretèrita d'una pàtria en decadència degut al corc dels detractors, la gangrena real que calia amputar sí o sí? Treu pit quan formula aquest reguitzell de preguntes i salta d'alegria en veure aparèixer una rata d'entre la runa. Ja no caldrà posar en perill la innocent vida de l'ocell. S'abraona al forrellat que protegeix la porta blindada amb el desfici i l'anhel de la llibertat. Se li fum que no hi hagi cap oient per a les seves paraules reaccionàries i inflamades de defensa i orgull patriòtics. Si ella ha sobreviscut, pensa en el rosegador, ho pot fer un altre espècimen similar, oi?


      d.
  • Important
    Sergi Elias Bandres | 31/07/2015 a les 09:05
    Allargo el termini fins el diumenge dia 2 a les 21:00h. ... A veure qui més s'hi anima!


    Sergi : )
  • RE: Repte Clàssic DCV ( 605 ): POLÍTICA OCCIDENTAL
    aleshores | 02/08/2015 a les 08:10

    Política occidental
    "Orient i occident", "Centinel·la d'occident", "Vigia de la civilizacion occidental"
    Això, o cosa semblant, havíem sentit de petits i joves.

    Però, tothom tenim un occident, igual que tim un orient. Per què voler aturar la terra, o fixar el punt en que occident seria occident i fixaria de passada tot allò considerat orient!?
    És un acte de fatxenderia, no hi ha dubte! Classifica i cosifica als altres, els redueix a observadors de la occidentalitat. Que vindria a ser allò correcte, allò que som nosaltres en contraposició a allò, estrany, que són els altres. Uns serien massa negres, els,altres massa moros, els de més enllà massa grocs i els de passat l'occident,...uns novells que nos abem encara si tenen o tenien ànima,...

    Ningú no representaria tan be l'humanitat com la nostra propia cultura-melic.
    El present que ens hauria faciltat una certa centralitat, seria la mesura de tots els temps. Allo que trobem normal, la normalitat universal. Normal seria equivalent a occidentsl. La pauta per a tot el mon, la pauta a seguir.

    Aquesta definició és, per tant, nefasta perquè, un cop hom ha dividit a les persones segons el grau d'occidentalitat, acte seguit les fanatitza dient que l'universal es va desenvolupar a casa nostra, al vell mig del nostre jardi.

    Que deu nostre senyor ens beneïa a nosaltres exclusivament, i en especial a la nostra familia que tindria dret a ser tambe l'exemple d'occidentalitat entre els occidentals. Per que si no ens hem inventat aquest nom?

    Ara apliquem el concepte de manera pràctica:
    Ucraïna, és occidental, Rússia és oriental. La bomba atòmica d'Hiroshima és occidental i la de Nasashaki, també. Fidel Castro és oriental, Martin Luther King és, no podria negar-ho bastant orientalot, Keynes (aquell degenerat!) és oriental - branca judeomassònica -
    Franco i Eisenhower són occidentals nats, el mariscal Zukhov (cap d el'exercit roig, és a dir, comunista aue va arribar a Berlin), és oriental. Durruti, el represetnant de l'anarquia, seria també, obligatòriament oriental, com Nin, com els generals Miaja i Rojo (amb aquests noms, què podien ser sinò?

    Un envolic, tu! Si canviéssim això es generaria un terratrèmol en els llibres d'història.



  • RE: Repte Clàssic DCV ( 605 ): POLÍTICA OCCIDENTAL
    aleshores | 02/08/2015 a les 15:54
    Orient i occident", "Centinel·la d'occident", "Vigia de la civilizacion occidental"
    Això, o cosa semblant, havíem sentit de petits i joves.

    Però, tothom tenim un occident, igual que tim un orient. Per què voler aturar la terra, o fixar el punt en que occident seria occident i fixaria de passada tot allò considerat orient!?
    És un acte de fatxenderia, no hi ha dubte! Classifica i cosifica als altres, els redueix a observadors de la occidentalitat. Que vindria a ser allò correcte, allò que som nosaltres en contraposició a allò, estrany, que són els altres. Uns serien massa negres, els,altres massa moros, els de més enllà massa grocs i els de passat l'occident,...uns novells que nos abem encara si tenen o tenien ànima,...

    Ningú no representaria tan be l'humanitat com la nostra propia cultura-melic.
    El present que ens hauria faciltat una certa centralitat, seria la mesura de tots els temps. Allo que trobem normal, la normalitat universal. Normal seria equivalent a occidentsl. La pauta per a tot el mon, la pauta a seguir.

    Aquesta definició és, per tant, nefasta perquè, un cop hom ha dividit a les persones segons el grau d'occidentalitat, acte seguit les fanatitza dient que l'universal es va desenvolupar a casa nostra, al vell mig del nostre jardi.

    Que deu nostre senyor ens beneïa a nosaltres exclusivament, i en especial a la nostra familia que tindria dret a ser tambe l'exemple d'occidentalitat entre els occidentals. Per que si no ens hem inventat aquest nom?

    Ara apliquem el concepte de manera pràctica:
    Ucraïna, és occidental, Rússia és oriental. La bomba atòmica d'Hiroshima és occidental i la de Nasashaki, també. Cuba és oriental i Miami, occidental, com Ubuntu i windows, el flac i el gras, Grècia i la troika i Reus i Tarragona, per exemple.
    Un envolic, tu! Si canviéssim això es generaria un terratrèmol en els llibres d'història.
  • RE: Repte Clàssic DCV ( 605 ): POLÍTICA OCCIDENTAL
    aleshores | 02/08/2015 a les 16:09
    ...Comunisme i capitalisme, anarquisme i estat,....
  • VALORACIÓ
    Sergi Elias Bandres | 03/08/2015 a les 01:35
    A la Mena Guiga li diré que ha aconseguit un relat divertit i molt enginyós, l'he disfrutat i està ben treballat. M'ha agradat la disbauxa política entre realista i xocant.

    A Rubba Bertanero que ha escrit "inclós", però m'ha fascinat la història i té un desenvolupament on m'hi he submergit i rigut.

    Al Palingenèsia d'en deòmises hi poso que m'ha impressionat per el búnker descrit amb tanta eloqüència de cara al que significa la política d'avui en dia ( també he rigut ). Per cert, molt encertadíssim en l'originalitat de la redacció.

    A aleshores li dic que he rigut i disfrutat com un nen llepant una piruleta i que li agraeixo molt. Molta raó i diversió. Haig d'afegir que no s'hi valia a posar noms propis de persones, però, vinculades o no a la política, com està assenyalat.


    Bé, doncs, gràcies a totes i a tots per haver-me fet passar una bonica i divertidíssima estona!

    ... i guanya aquest repte ... deòmises! I et toca el següent Repte Clàssic, deo, el nombre DCVI ( 606 )!

    Merci altra vegada!


    Sergi : )
    • RE: VALORACIÓ
      aleshores | 03/08/2015 a les 11:38
      Moltes gràcies; és generós el comentari.
      • Dic el mateix que aleshores...
        deòmises | 05/08/2015 a les 18:06
        molt generós el teu comentari



        d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: