Detall intervenció

Ho he imprès tot.... que és molt interessant n+

Intervenció de: pericles | 22-01-2010



Respostes

  • i això:
    ginebre | 22/01/2010 a les 13:47

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Ironia

    Ironia
    De Viquipèdia
    Dreceres ràpides: navegació, cerca

    La ironia és una figura retòrica que consisteix a indicar una idea mitjançant l'expressió, amb entonació significativa, de la idea contrària. N'hi ha quan, pel context, l'entonació o el llenguatge corporal (fent l'ullet, alçant i baixant els dits del mig i l'índex d'ambdues mans sobre el cap, col·locant el polze sobre els altres dos dits abaixats mentre es diu la ironia) es dóna a entendre el contrari del que s'està dient. La intenció que generalment ha de tenir una perspectiva canvia sobre la base d'accions o efectes de la qual s'allunya per possibilitats externes. Quan la ironia té una intenció molt agressiva, es denomina sarcasme. En el llenguatge escrit, la intenció irònica pot explicitar-se amb un signe d'exclamació tancat entre parèntesi, mitjançant cometes, amb una emoticona, etc.; encara que també existeix un signe d'ironia pròpiament, aquest (؟), proposat en el s. XIX pel poeta francès Alcanter de Brahms, que no obstant això no va assolir estendre el seu ús. Figura que a dir el contrari d'allò es vol donar a entrendre . Com en altres contextos comunicatius , la ironia publica ha de tenir com a propietat indispensable un descodificació fàcil .Éper aquest motiu que sútilitza poc : el risc d'una incomprensió del sentit en frenar l'ús .

    Etimologia

    El terme grec del qual procedeix la ironia, εἰρωνείa (eironeia), significa «simulació». El picar o simulador (eiron) fingeix ignorar aquell que coneix. A l'Antiga Grècia el filosof Sòcrates va fer un ús hàbil de la ironia per desemmascarar els sofistes: s'acostava a ells com un humil alumne i els interrogava sobre qüestions que, en teoria, dominaven. A poc a poc, amb preguntes hàbils posava de manifest la ignorància dels presumptes savis.
    • i també:
      ginebre | 22/01/2010 a les 13:49

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarcasme

      Sarcasme
      De Viquipèdia
      Dreceres ràpides: navegació, cerca

      El sarcasme (del llatí sarcasmus) paraula la qual, procedeix del Grec sarkasme, de sarkazein (mossegar els llavis, de sarx/sark-, carn, la composició literalment significaria "tallar un tros de carn (de la persona triada)".

      El sarcasme és proverbialment descrit com "la manera més baixa de l'humor però la més alta manera d'ingeni". És una burla malintencionada i descaradament disfressada, ironia forta i cruel amb la que s'ofen o es maltracta a algú o alguna cosa. El terme també es refereix a la figura retòrica que s'empra en aquest tipus especial d'ironia. El sarcasme és una crítica indirecta, però la majoria de les vegades evident.
      [edita] Tipus de sarcasme o ruptura del sistema

      De vegades, la ironia es fa evident per un problema de rellevancia, com al següent exemple:
      « "L'esportista era virtuós, simpàtic i gros". »

      Altra de les seves formes consisteix a expressar idees i pensaments fora de la lógica racional, com a la locució:
      « "Jo divideixo els crítics en dues classes: els roins i aquells que m'adoren." »

      Altres exemples de sarcasme i ironia forta serien:
      « "Carles arriba al treball, i el primer que fa és seure i posar els peus damunt de l'escriptori per a estar descansat. L'encarregat, el veu i li diu: ¡Carles, continua treballant així de dur!"
      • RE: i també:
        ginebre | 22/01/2010 a les 13:59

        i encara més:

        la sàtira, paròdia, en fin que és llarg però interessant.

        vagi bé!

        • Ho he imprès tot.... que és molt interessant n+
          pericles | 22/01/2010 a les 14:17

  • Caram ginebre !, ...
    Fidel | 22/01/2010 a les 14:25

    t'acabaràs doctornat en ironia, cumum laude en sentit de l'humor. I la creu de St Jordi... tot arribarà !

    Ei!, bona recerca, gràcies. Quan tingui una mica de temps m'ho llegeixo bé. Ara per ara..., en diagonal.

    Fidel
  • Salvem la filosofia, oh, mon amour!
    Xantalam | 22/01/2010 a les 15:34

    I què farem quan desaparegui definitivament de l'ensenyament? A on anirem a parar? jeje

  • RE:Òstia, xicona! (sense consagrar el mot del començament, per no ferir susceptibilitats
    rnbonet | 22/01/2010 a les 15:45

    Quanta feinassa!

    Ho he llegit tot, -"de cap a rabo" diuen per aquestes terres- i de debó t'ho dic que has fet un esforç investigador "de banderetes" -que per ací vol dir 'molt bo'-.
    Salut i rebolica!

    PS. Alguna cosa als haikus de...?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.