“A l’albeg“

“A l’alberg”
Rosa Luxemburg, 22 de gener de 1912, Die Gleitchheit (La Igualtat).
“La linterna sorda”, publica un llibre sobre la teòrica marxista i dirigent de la lliga Espartaquista “ comunista amb articles de premsa, a càrrec d’Ana Muiña, on hi figura aquest article, que nosaltres anomenariem relat.
Podeu trobar fàcilment l’article en qüestió, en castellà via Google.Recomano el llibre.

Joseph Geibe, ocupat en un comerç (21 anys), Karl Melchior, obrer (47 anys) i Lucian Scczyptierowsky (65 anys) i moltes altres persones de l’alberg municipal han mort després del sopar de Nadal, intoxicats abans de l’entrada d’any. El focus de l intoxicació els ha fet temporalment coneguts (i avui, en aquest moment recordem els seus noms!)

La policia s’apressà a dir que no hi ha perill per la població normal. Tot s’ha concentrat en el cercle de l’alberg. Es tractaria d’arengades pudents o aigüardent tòxica amb la qual van celebrar el Nadal? Es descarta que fossin arengades provinents d’un mercat, perquè aquestes restes s’aprofiten per alimentar el tocinos i ja hi ha qui s’encarrega d’evitar que gent de baixa estona els prengui el menjar.

L’emperatriu s’apressà a enviar les seves condolències amb veritable feminitat a través del chamberlà von Winterfeldt, a l’alcalde Kieschner, ja que no es troben parents, el qual accepta les codolències en nom dels morts.

Certs obrers més ben pagats tendeixen a creure que la lluita del proletariat es dona dins dels límits de la respectabilitat i la decència, els albergs de pidolaires, prostitutes i criminals són quelcom distant, fora de la societat real. La notícia ha revelat de cop la existència de criatures humanes lluitant per les escombraries.

Els morts, quí eren? Treballadors. Treballadors massa grans, invàlids,...es diu d’ells que són gent feble o dolenta,...gent amb les facultats mentals pertorbades. Gent que com els gossos de Constantinopla, moren al carrer amb l’únic llegat d’una aresta podrida. Aquest és el destí dels treballadors en la societat del capital, feliços si poden ser utilitzats al seu servei, al servei del capital. Cada any milers d’existències proletàries s’enfonsen en la obscuritat de la misèria.
Els albergs són tan pilars de la societat com el Reichkanzler i el Deustch Bank. El vertader bacil mortal del qual van morir és l’ordre social capitalista, aquest és el seu caldo de cultiu.