Cercador
Llista categories
xuxi
barcelona,0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 0.00
Últims relats de xuxi
- No s'han trobat relats.
Últims comentaris de l'autor
-
xuxi | 02-11-2005 | Valoració: 5
interessant.
Els catalans mai no hem renunciat a la nostra llibertat, però els regents de la Corona de Castella ens han tingut estacats amb corda curta. Cada vegada que el clam de llibertat dels catalans ha estat prou fort, ens han enviat una dictadura militar. Tot el vuit-cents fou un estat de setge i un estat d'excepció per esborrar-nos la memòria de la nostra llibertat. El segle vint, amb Primo de Rivera i el general Franco, s'havia d'haver acabat la nostra pruïja per la llibertat. Ara, el segle XXI, ens tornem a trobar allà on érem. Per què Rajoy pot dir que els diputats del Parlament de Catalunya són «unos irresponsables»? L'hem de tolerar, aquest insult? Per què hem de permetre que públicament es diguin mentides i es manipulin els trets de l'Estatut acabat de votar? No és delicte de xenofòbia, organitzar una campanya i una mobilització en contra del poble català? Què espera fer el ministeri fiscal? Per què quan es va en contra de Catalunya dins d'aquest estat hostil i incòmode, s'hi palpa un general assentiment? No cal pensar que valdria més separar-nos d'aquests socis que sabem del cert que ens odien i que ens volen subjectes?
Durant més de tres segles hem pogut experimentar que la nostra desgràcia d'haver de conviure amb aquests associats estatals és que la nostra existència els fa reviure el seu nacionalisme espanyolista. Si Catalunya no existís, no patirien per la unidad i el seu unitarisme. Ja ho va escriure Javier Pulido: «La catalanofòbia és l'expressió ideològica de masses de l'espanyolisme». Si els espanyols no haguessin de pensar en nosaltres, els desapareixeria el nacionalisme eixorc i irracional, i traurien de la Constitució la vigilància de l'exèrcit, que té els tancs anunciats per Boadella. No hi ha dubte que si ens ignoressin i ens oblidessin, ells serien molt més feliços. Si realment ens volguessin, ens haurien de seduir, i d'això no en saben, i no ho han fet mai.
-
xuxi | 02-11-2005
Els catalans mai no hem renunciat a la nostra llibertat, però els regents de la Corona de Castella ens han tingut estacats amb corda curta. Cada vegada que el clam de llibertat dels catalans ha estat prou fort, ens han enviat una dictadura militar. Tot el vuit-cents fou un estat de setge i un estat d'excepció per esborrar-nos la memòria de la nostra llibertat. El segle vint, amb Primo de Rivera i el general Franco, s'havia d'haver acabat la nostra pruïja per la llibertat. Ara, el segle XXI, ens tornem a trobar allà on érem. Per què Rajoy pot dir que els diputats del Parlament de Catalunya són «unos irresponsables»? L'hem de tolerar, aquest insult? Per què hem de permetre que públicament es diguin mentides i es manipulin els trets de l'Estatut acabat de votar? No és delicte de xenofòbia, organitzar una campanya i una mobilització en contra del poble català? Què espera fer el ministeri fiscal? Per què quan es va en contra de Catalunya dins d'aquest estat hostil i incòmode, s'hi palpa un general assentiment? No cal pensar que valdria més separar-nos d'aquests socis que sabem del cert que ens odien i que ens volen subjectes?
Durant més de tres segles hem pogut experimentar que la nostra desgràcia d'haver de conviure amb aquests associats estatals és que la nostra existència els fa reviure el seu nacionalisme espanyolista. Si Catalunya no existís, no patirien per la unidad i el seu unitarisme. Ja ho va escriure Javier Pulido: «La catalanofòbia és l'expressió ideològica de masses de l'espanyolisme». Si els espanyols no haguessin de pensar en nosaltres, els desapareixeria el nacionalisme eixorc i irracional, i traurien de la Constitució la vigilància de l'exèrcit, que té els tancs anunciats per Boadella. No hi ha dubte que si ens ignoressin i ens oblidessin, ells serien molt més feliços. Si realment ens volguessin, ens haurien de seduir, i d'això no en saben, i no ho han fet mai.
Nous recomanats editora
Últims comentats
- ULLS DE NINA (2 comentaris)
- QUEDA-TE'L (15 comentaris)
- El conte de la lluna creixent (10 comentaris)
- Nocturn Op. 15, núm. 2 en Fa-Sostingut Major (1 comentaris)
- que recordo durant la nit (4 comentaris)
- l' amor esta dins el nostre cor (3 comentaris)
- els records tornen (2 comentaris)
- Deixar anar tot el que hem sigut i podem arribar a ser (2 comentaris)
- La mostra d'amor més sincera (1 comentaris)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (2 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23074 lectures)
- Ànimes I coses (22289 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (3180 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (628 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (554 lectures)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (524 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (319 lectures)
- EFECTES SECUNDARIS (295 lectures)
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts] (227 lectures)
- La paraula Gràcies. (201 lectures)
Nous més comentats
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (10 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- QUI DIU...? (9 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- Retornar (6 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- QUI DIU...? (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)
- Ells (Agrada a 2 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)