D'entrada, a mesura que llegia m'he anat encongint, i he sentit por.
M'has fet endinsar en les profunditats més obscures del subconscient i per un instant m'he vist abocat a l'abisme, com la creu del Buddha rialler que cau fins a topar amb l'ungla del peu. I he tingut por, suposo que de mirar-me.
Però després, a mesura que seguia llegint, m'ha començat a envair una serenor... és com si d'alguna manera haguessis aconseguit despertar l'alter ego oblidat, li haguessis fet treure el cap per uns instants, fent-me tenir una certa sensació de retrobament força reconfortant.
Ha estat molt terapèutic.

Això sí, com en la majoria dels teus relats, no és per ser llegit lleugerament en la sala d'espera de la consulta del metge.