Foto de perfil de Primera fada

Primera fada

10 Relats, 19 Comentaris
13602 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Heu descobert mai la manera de definir la inspiració? Jo només vaig poder llegir un poema de Becker que ho intentava, però, no és exactament el que jo sento, s'hi acosta, sí, però penso que això cadascú ho viu a la seva manera, és més, cadascú té la seva pròpia inspiració...
La inspiració és allò que et descobreix a tu, que et busca, que s'apropa tímidament a tu, fins al punt de fer-te escriure, de fer-te amo de la necessitat d'agafar paper i llapis i deixar anar tot allò que et diu...que et xiuxiueja a l'oïda i et converteix en escriptor dels seus sentiments, dels teus sentiments, de la teva inspiració.

*M'encanta la teva absència perquè sé que algun dia hi vas ser...*

Últims relats de Primera fada

  • Ulls de silenci

    Primera fada - 26-04-2007 - 1056 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè l'amor pot arribar a ser el pitjor dels regals... més

  • Debia parar

    Primera fada - 12-09-2006 - 1190 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    però no podia... ...estava estirada en un banc de Carcasona (França). quan la meva inspiració va baixar d'un cel clar, tapat i meravellós, per fer-me pujar amb ella allà dalt, i fer-me recordar aquella nit en que les llàgrimes generoses brollaben dels meus ulls, aquella nit, sota la finestra... més

  • Carta desapareguda d'un amor desconegut

    Primera fada - 12-09-2006 - 1493 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ...i així, com es pot seguir vivint? més

  • Com moltes dones d'aquest món

    Primera fada - 10-09-2006 - 1644 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Com moltes dones i com moltes nenes d'aquest món són violades... Desgraciadament és així, i per sort no està inspirat en cap fet real, sinó en la ràbia que sento quan ho escolto a la televisió, a la radio o ho llegeixo en un diari més

  • La germana gran

    Primera fada - 02-03-2006 - 1324 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    estimar ho és tot. més

  • Només vull més i res més

    Primera fada - 28-02-2006 - 1343 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Gràcies. més

  • Res de tu

    Primera fada - 25-02-2006 - 1263 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'he enamorat de la teva veu. més

  • Al tocar...

    Primera fada - 22-02-2006 - 1428 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Crear musica, compondre, escriure, col·locar notes, acords, música en general, o simplement tocar... A qui no li agraga gaudir de les cordes d'una guitarra? Donar-li vida a un silenci? Crear, igual que escriure, crear i deixar-te anar... A mi m'encanta, gaudeixo moltíssim, per què no?. més

  • LA MEVA LLENGUA

    Primera fada - 19-02-2006 - 1369 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sentir-se identificat amb un objecte, un sentiment, un record és força normal, jo em sento identificada amb la meva llengua, em demostra qui sóc, com sóc i d'on sóc, m'estimo la meva llengua. més

  • Baralla de sentiment

    Primera fada - 17-02-2006 - 1492 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Còmplice d'un simplre desig no estimat, és una manera de demostrar com estimo els que m'envolten, una baralla de sentiments... més

Últims comentaris de l'autor

  • Primera fada | 15-09-2006

    Jajaja, quan he llegit el nom del meu carrer (ara rambla)no m'he pogut estar de llegir-lo!Per una vanda et dono la raó; però potser, com que també és el lloc on des que vaig néixer visc, trobo que, no sé, a mi m'agrada...que per una banda, a mi, així, ja m'està bé!XDHome, sempre ha estat així...
    Jo sempre m'he sentit de Sants, i la veritat m'inporta ben poc si diuen que ara la meva zona no és d'allà, jo sempre em sentiré de Sants, perquè el metge, l'escola, l'institut, gairebé tota la meva vida està a Sants...
    És possible, sí, que cada cop el nostre "terreny" estigui més separat d'aquell llarg carrer comercial ple de botigues, i també és cert que em lluitat molt per tenir el que ara podem veure cada cop que sortim de casa i ens amaga aquell soroll de cotxes i olor de fum que abans convivia amb nosaltres...
    Però, ves, és el meu carrer, la meva vida, i a mi, m'agrada!jajaja
    Una abraçada veí!
    Esther

  • Primera fada | 14-09-2006 | Valoració: 9

    La millor sensació que un pot tenir a la vida és sentir-se viu/viva=)!
    Respirar, cridar, existir, enamorar-se, viure!

    M'encanta!
    Gràcies per llegir-me!;)
    Una abraçada!
    Esther

  • Primera fada | 08-09-2006 | Valoració: 9

    que he anat a visitar algú a l'hospital, m'estranyo de que el malalt estigui més feliç que els altres; penso que hauria de ser ell el que plori, el que es lamenti per la poca vida que té davant seu... i en canvi, t'adones que somriuen perquè encara poden somriure, perquè saben, que seran els primers en deixa-ho de fer.

    M'ha agradat el poema!
    Una abraçada,
    Esther

  • Primera fada | 08-09-2006 | Valoració: 8

    són paraules convertides en silencis que molt pocs aconseguiexen fer-les sonar; que s'hariuen de lliberar, de deixar anar, per fer viure, tal com dius tu, la llibertat.

    M'ha agradat!!

    Gràcies pel comentari!
    Una abraçada
    Esther

  • Primera fada | 07-09-2006 | Valoració: 9

    i m'ha passat, se'm ha posat la pell de gallina!!
    Molt bonic, molt cert, fantàstic!
    A mi magada lultima frase!;-)
    Segueix escribint!
    Una abraçada!
    Esther

  • Primera fada | 02-09-2006

    Per mi el teu poema es aixo, viure, sentir...
    Aixo he sentit al llegir-lo.. la veritat es que no puc jutjar gaire perque no en soc cap prefessional i perque ademes penso que la poesia va mes enlla d'un munt de normes i estructures... per mi es el que es sent, tot amb un ritme, amb un so, amb la teva propia manera de viure i escriure.
    I el teu poema, el que fa es aixo, explicar, mostrar als demes el que sents, com ho sents i com ets.
    Gracies pel teu comentari!Feia temps que no entrava a la pagina, m'has fet tornar les ganes de ecsriure!i de llegir!
    El teu poema es precios!Segueix escribint!
    Petons
    Esther

  • Primera fada | 06-06-2006 | Valoració: 8

    Saps què crec?
    Que sí que l'estimes,
    que si vols pot ser teva,
    que si no és per tu, ara ho sería,
    que en realitat, per por, l'esperes...

    NO ho vols, però l'estimes.

  • Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 8

    Gràcies pel teu comentari.
    No em puc pendre malament una lliçó que em vulgui fer millorar!
    Gràcies altre cop per la opinió, per la benvinguda i per llegir-me!

    Petons
    rehtse


  • Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 8

    Un sentiment estrany; més el del noi que el de la noia, perquè... la noia, encara jove és la víctima fàcil de l'amor, en canvi el noi.. més home que noi... no sé. rarament és fàcil que s'enamori d'una nena, dona, adolescent, gairebé dona...
    Tot i la raresa és preciós, per la maduresa que es forma en les paraules de la noia, per la sensibilitat de la relació entre els dos; per la realitat de l'amor, que no te fronteres.
    Bonic, molt bonic!

    Petons

    rehtse

  • Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 9

    M'h aagradat el teu poema. Crec que al cap i a la fi moltes perones s'han sentit així alguna vegada; i encara que no volguem, perquè jo m'incloeixo, molta gent ha fet sentir així a algú alguna vegada, per la necessitat d'estimar a algú, de formar part d'ell, de ser ell o de que ell sigui tu fins al punt on la fusió és tant i intensa que acabes amb una crisi de personalitat o del propi JO. Enacara qeu moltes vegades, també ho creem nosaltres això.

    Un bon poema: suau, real, sensible i genial.

    PETONS

    rehtse

  • Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 8

    El somni viu de cada nen i nena...
    M'ha agradat ;-)

    Petons

    rehtse

  • Primera fada | 26-02-2006 | Valoració: 9

    Hola preciosa! Ja saps el què en penso jo d'aquest text, ja saps que tinc una cançó i un acord per cada paraula escrites per les teves mans, així que, què més dir-te?
    No he comentat d'altres relats perquè sento una força, encara que no sigui del meu cos sinó d'un proper al meu, que m'empeny a ser una raó del les qüetions que hi realitzes allà, així que he escollit aquest, que tan admiro i valoro.

    Felicitats wapa! Segueix així!
    Arribaras molt, molt lluny.

    Visca tramuns, la nostra llengua i tu :D

    Ter

  • Primera fada | 26-02-2006 | Valoració: 9

    M'ha triunfat molt! jaja.
    Final inesperat, almenys per mi, no sóc bona com a detectiu de relats( o potser es que no ho vull descobrir per trobar-mo al final, no ho sé.), però m'ha agradat molt; suau, una poesia suau d'una llibertat que es busca en al pluja, d'una carícia que es busca en aquesta llibertat de les gotes, molt bonic.

    29/02/2006
    rehtse

  • Primera fada | 26-02-2006 | Valoració: 8

    ... una imatge preciosa.
    Molt bonic, sí.

    26/02/2006

    rehtse

  • Primera fada | 26-02-2006 | Valoració: 8

    Tor cert, sí sí...
    Som tots, tots, víctimes dels demés, i ja està, sent allò que els altres volen que siguis, comporatn-te, lluitant per allò que els demés volen.
    Al cap ia al fi, la societat forma les persones i les fa d'una manera determinada... i volguem o no, nosaltres també som aquesta societat, que sense adonar-nos, exigim als demés a ques siguin d'una forma determinada.

    Esther
    26/02/2006

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: