El cicle vital de les calces

Un relat de: Marta Pérez i Sierra

Les havien vist de tots colors, de calcetes, esclar! Bé, i de sostenidors i faixes, que les dues germanes eren cotillaires de tota la vida, i a la seva botiga i pels seus emprovadors hi havia passat de tot, des de la blonda selecta d’unes calcetes mínimes, fins a sostenidors amb copes sense costures.
Del que no en sabien res de res, era del desenvolupament vital de les calces, cosa que un dia van veure que interessava moltíssim a la seva nebodeta de quatre anys.
Un dia al terrat de casa, la menuda es refrescava dins d’una petita piscina de plàstic. Les tietes cotillaires estenien la bugada al sol: una calceta de la neboda, blanca i petitona amb dos llacets roses; al costat, amb dues pinces d’estendre, subjectes al vent del Clot, les calcetes de la mare de la nebodeta, un tanga de color vi, de setí, una delícia. Tot seguit, les calcetes d’una de les tietes cotillaires, unes calcetes de les de tota la vida, no gaire altes, de color cava, amb el rus al mig que justeja; sempre justeja el rus del mig, aquests fabricants de llenceria que no en tenen ni idea; i al costat les calcetes de la mare de les tietes cotillaires, unes senyores calces, per què no dir-ho, d’aquelles que cobreixen tota la panxa, de cotó blanc, això sí del bo! La nena de quatre anyets se les mirava amb molta atenció, les calces, amb ullets de qui està fent un minuciós estudi i no se n’acaba de sortir:
- Tieta, tu que n’has vistes tantes, les calcetes són com les nenes? Creixen, es fan grans i després moren?

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Genial![Ofensiu]
    Narcis08 | 28-04-2014 | Valoració: 10

    M'agrada la frase final, en dono fe :-D

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Tractat de les calces[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2014


    Per al lector masculí de certa edat –i sobretot pel qui no ha tingut germanes a casa– les calces i la roba interior femenina sempre han estat objecte de culte, tabú de voyeur gestat en temps de repressió.
    El teu relat ens aporta una visió simpàtica i refrescant del tema. Trobo encertada l’elecció dels personatges i molt ben descrita la tipologia de cadascuna de les peces, amb els afegitons corresponents blanca i petitona, una delícia, el rus que justeja, unes senyores calces, [de cotó blanc] això sí, del bo!.
    I no cal dir, la gràcia i l’espontaneïtat dels quatre anys de la neboda i de la seva curiosa pregunta.

    Felicitats per aquest relat tan reeixit.

    Raül

    P.S. De l’exercici de voyeur adolescent, em permeto remetre’t a un parell de poemes curts escrits des del record, com a veritables pessigolles d’enyor. Són aquests: Les calces i Des del forat del pany.

  • Llenceria fina[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2014 | Valoració: 10

    Tot un repàs als diferents models de llenceria femenina amb els ulls d'una nena de quatre anys i les seves magnífiques observacions. És potser real? Si no ho és, ho sembla. Magnífic Marta. (Per cert, fa uns dies et vaig sentir per una emissora petita de ràdio parlant, clar, de poesia. Felicitats!) I una abraçada.

    Aleix

  • Quin mostrari[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-04-2014

    Quin mostrari, Marta, penso que no n'hi falta cap: calces, calcetes, calçasses...
    Encantada d'haver conegut els teus petits titella-relats.
    Ens continuem llegint!

  • La visió dels infants[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-04-2014

    és una saviesa que fa pensar.
    Si sabessin!
    Bon tema, el món de la roba íntima. I ara que les blondes estan fashion-fashion! I no pas per això, hehehe!
    Tant de bo no perdem mai, d'adults, la innocència aquesta, aquest SER infants.


    Mena

  • Innocència[Ofensiu]

    Qualsevol infant ha fet preguntes d'aquestes innocents, que acaben per petar de riure als més grans o a vegades, sense que ni ho vulguin, els incomoden. Felicitats pel relat carregat de la espontaneïtat infantil ^_^
    Edgar

  • Què bonica és...[Ofensiu]

    Què bonica és l’espontaneïtat de les criatures. Em quedo amb el dubte de si es verídic o si realment es producte de la teva imaginació.
    Felicitats!
    —Joan—

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Que graciosos són els infants amb aquesta innocència tan divertida que tenen. He rigut imaginant-me les imatges que descrius en el relat. Molt bo!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

29 Relats

184 Comentaris

170928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) (format ebook:Ed. iBuksgrup 2013), Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). També un llibre de microrelats Bavastells (Walrus Editorial 2014) i en format ebook el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville (Ed. Bebookness 2014).
www.martaperezsierra.com