MERCATS DE CONTENIDOR

La teva denuncia, el teu clam, versat en paraules tan concises és fa punyent .

És el retrat d’una situació tan quotidiana que queda ja dins les escenes urbanes, aquelles en les que alguns girem la mirada, a qui ens fan mal, i altres hi passen indiferents.

M’ha calat fons, i em fa sentir impotència i ràbia!
És potent, dur .
Molt bon poema estimada amiga.

Una abraçada,
Núria

Escrius molt bé, Aurora, m' ha encantat... i sorprés... és magnífic... què bo llegir poemes com aquest... Ets molt bona. Un gran salut de Rafael Molero

i diria més, :-( :-(

de denúncia. No sé com a tots plegats, començant pels polítics, no ens cau la cara de vergonya d'haver arribat a aquesta situació.
Una abraçada, benvolguda Aurora.

és una vergonya i tots, en major o menor mesura en som responsables ;-)

Una realitat que no fa prou vergonya, que augmenta cada dia i que ja no només es manifesta de nit. A tota hora, arreu veiem gent recollint el que sigui. No fa massa vaig vuidar el pis i era increïble com als deu minuts no hi havia res del que anava llençant. Era com voltors esperant amb gana. Magnífica poesia Aurora, massa real però li has sabut trobar un punt de bellesa. Felicitats i una abraçada.

Aleix

Com em colpeixa el teu relat. Tantes vegades he vist qui rebusca en el que els demés desprecien,,,
Quan en el meu relat "Llàgrimes de fel" jo veia en aquells que venien de lluny allò que ara veiem entre nosaltres mateixos també, poc imaginava que la desesperança arribaria tant lluny.

Malgrat tot, deixem que t'expliqui que vaig coneixer un d'aquests que es veuen abocats a furgar. Ell anava recollint burilles per a satisfer el seu vici de fumar i jo li vaig oferir una cigarreta. Ens vam posar a parlar i t'asseguro que l'únic que tenía aquella persona era dignitat. Quelcom que ningú ens pot arrebatar. Quin exemple per a mi ... i espero que per altres.