"Coffea Aràbica"

Un relat de: maria bonafont giménez

De solc a solc, en terres ardoroses
sembrades amb tants clams de llibertat,
reneixen verdes fulles, deleroses,
que embolcallen, silents, el fruit granat.
I el gra de la collita es fa ambrosia
com un nèctar dels déus, que em fon l'alè,
i sento que el misteri m'extasia
davant la meva taça de cafè !

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: