AMNISTIA

Un relat de: aurora marco arbonés
AMNISTIA

Em portes un ramell groc de ginesta
i jo somric el cor ple d’alegrança,
buscant el millor gerro de faiança
on visqui aquesta ofrena manifesta.

Ha estat un pom que salva la tempesta,
els núvols maleïts de la recança,
que signa un altre cop nostra aliança
i arrenca d’un grapat la fel feresta.

S’envola la tenaç rebequeria.
Les flors empren llenguatge eloqüent,
ens parlen d’indulgència, d’amnistia,

d’afecte, de saviesa complaent.
S’olora en cada pètal l’harmonia
d’un cor que bategava displicent.


Comentaris

  • No hi ha reptes per a tu! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-11-2014 | Valoració: 10


    Un sonet que a banda d’estar ben fet, segons diuen companys que en són entesos, per a mi és un senzill i gran acte d’amor.

    Hi ha color, aroma, silencis que parlen i actes que desvetllen complaença.

    Jo no miro la forma, sento l’emoció del moment que descrius i et dic:
    ÉS PRECIÓS!

    Una abraçada
    Núria

  • LLENGUATGE DE LES FLORS[Ofensiu]
    franz appa | 08-06-2014

    Com les flors, que tenen els seus codis elaborats per costums i regles -en general noe scrites-, alguns codis de la poesia ajuden a transmetre els miassatges per sobre o més enllàde els paraules.
    Aquest sonet, que es desenvolupa amb rigor dins la servitud a les formes canòniques, s'embulla amb l'aroma de les flors i ens llança un emotiu missatge de reconciliació.

  • Carai.........Fantàstic.[Ofensiu]
    jos monts | 02-06-2014

    Fantàstic, solsament hi falta acompanyament musical.

  • Ai, haure de probar ...[Ofensiu]
    Annalls | 21-05-2014 | Valoració: 10

    ... de fer un sonet, en el seu moment... s'ha posat de moda a R.C? Li deia a Atlantis que en el meu cap ho veig tan traballós, de fer concordar tanta cosa que tan sols per això ja us mereixeu el meu respecte.
    Però a més en gaudeixo, les flors que ens fan passar l'enutg amb el nostre estimat... una bandera blanca per signar la pau.

    Gràcies per anar-me seguint.

    El resultat de l'endevinalla, no sé si te'n recordaras ara era el Sol, (el mugro) i l'estela de llum que va cap a ell o en ve a l'aigua (la llengua).

    De moment no he concretat res per a la prsentació a LLeida , però abans d'acabar l'any l'hem de fer,ja t'avisaré.

    Peto
    Anna

  • Sonet primaveral[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2014 | Valoració: 10

    Caram, redéu, quin sonetàs! Un cant a la ginesta magnífica, a totes les cèl·lules de la seva olor maragalliana. La ginesta amb tanta olor és la meva enamorada quan vé el temps de la calor. Ma mare sempre en tenia un ramet quan podia. M'has emocionat. Una abraçada Aurora.

    Aleix

  • Amb majúscules [Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Un preciós sonet que arriba al cor. Enhorabona Aurora pel teu art i gràcies per compartir els teus escrits i poemes.
    Una forta abraçada

  • Sonet harmònic[Ofensiu]
    rautortor | 07-05-2014


    No fa massa dies, donava la benvinguda a la mètrica clàssica a una escriptora de RC. No recordo ara mateix si ja ens havies sorprès amb algun sonet temps enllà. De totes maneres, no només vull donar-te la benvinguda sinó també felicitar-te per l’exercici poètic que ens has regalat.

    Hi ha dues coses a comentar. En primer lloc, la temàtica. Segueixes fidel als temes propers, a les experiències quotidianes. En aquest cas a la situació incòmoda d’una col·lisió sentimental. I hi aportes una solució senzilla i delicada, un ramell groc de ginesta, un pom que salva la tempesta, i arrenca d’un grapat la fel feresta. Les flors, segons tu, empren llenguatge eloqüent fent possible el retorn a l’harmonia, ja que parlen d’indulgència i d’afecte, fins i tot de saviesa. Harmonia que s’olora en cada pètal. I, com sempre, ens ofereixes tot un ramell d’imatges delicioses.
    En segon lloc, la tècnica. La rima és perfecta i el ritme, sempre lligat a l’accent a la sisena síl·laba –suposo que saps que també pots combinar-ho amb els accents a la quarta i vuitena–, amb alguns dubtes als quatre primers versos dels tercets. Poc importants, però, ja que si apliquem les llicències poètiques corresponents, són absolutament correctes.

    El teu sonet és harmònic i bell. Benvinguda, doncs, al club. I amb nota.

    Raül

  • genial....[Ofensiu]
    teresa serramia | 07-05-2014

    val la pena viure un entrebanc per rebre com a desgreuge aquest sonet tan delicat....Felicitats, aurora.......Gràcies pel teu bondadós comentari al meu escrit..
    Una gran abraçada!!!

  • genial....[Ofensiu]
    teresa serramia | 07-05-2014

    val la pena viure un entrebanc per rebre com a desgreuge aquest sonet tan delicat....Felicitats, aurora.......Gràcies pel teu bondadós comentari al meu escrit..
    Una gran abraçada!!!

  • Què menges[Ofensiu]
    Narcis08 | 28-04-2014 | Valoració: 10

    per fer sonets com aquell que fa la migdiada? :-O!!

    To-re-ra!!

  • Bon sonet[Ofensiu]
    Calordeforn | 16-04-2014 | Valoració: 10

    Un sonet com cal ha de ser sobre les dificultats de l'amor, com aquest. Soc un seguidor dels teus poemes tan sincers, Aurora.

  • Ja saps...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-04-2014 | Valoració: 10

    Ja saps de la meva ignorància supina vers la poesia... però també saps de la meva debilitat pels teus escrits.
    Insistint en la meva ignorància poètica i, recordant els “versos” que ens feien llegir a col•legi, a mi —què vols que et digui—, m’agrada que les paraules rimin.
    No perdo l’esperança que ben aviat ens regalis un del teus relats humorístic... Gràcies!
    —Joan—

  • bon sonet[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 14-04-2014 | Valoració: 10

    Tot i semblar fàcil , ja sé el que costa escriure un sonet , i aquí Aurora, te n'has sortit molt bé

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

197 Relats

1730 Comentaris

166252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.