De nou un molt bon relat. Què t'he de dir? M'ha costat trobar un sec. per llegir-lo però m'ha agradat recordar-me'n avui, que estava una mica xafadeta i m'has fet riure molt. El detall del formatge és dels millors del relat perquè si he de ser sincera potser el tema és una mica típic (no t'ho prenguis malament, si us plau) però sense dubte l'has portat amb molt humor. Genial.

però aquest escrit, breu però intens, s'hi apropa.
Suposo que en ell descrius el que tu senties de debò però jo m'hi he sentit totalment identificada. Potser perquè vaig viure més amb els meus avis que amb els meus pares, quan era petita i perquè me'ls estimo (encara que un ja no hi sigui) d'una manera sobrehumana.

Molt bonic, unes llagrimetes m'han caigut per les galtes, tot i que no és sensibloide, sino real, molt real.

Sr. Misteriós... em sorprens, em sorprens. M'ha encantat el teu relat, la subtilesa d'aquest final!!

Anem a buscar-li una pega, però... ummm... va... potser diria que hagués estat interessant (per a un relat o potser per a desenvolupar-ne un conte) que haguessis descrit el noi sense braç. Cony, sona morbós pero... sé que amb la teva capacitat de descripció, hauries fet que el relat encara calés més (si és que es pot).

Ja ho deia jo... és que no se li troben pegues!

Muacks!

Bon final, sí senyor, m'ha agradat molt aquest relat en conjunt.
La veritat és que analitzant-lo sencer això del "tal Basili" és justificat, ell no el coneix, com a cap de les seves víctimes.

Sí senyor, estic molt contenta. Enhorabona, Alexander.

A veure, m'ha encantat la continuació d'aquestes Reflexions però hi trobo un problema tot i que no sé ni tan sols si ho és: He vist diversos cops el verb Fer i considero que és un verb bastant genèric, potser podries buscar alguns sinònims més concrets. Per una altra banda, això del "tal Basili", encara no sé si m'agrada o no, ho tornaré a llegir.

Això sí, és un text molt correcte que manté la intriga i enganxa el lector. El que més destacaria jo és la manera que tens de descriure els pensaments del protagonista, m'agrada poder gaudir d'una lectura tan entretinguda.

Vaig a veure el final!! :D!

Una de les coses que m'agraden més dels teus relats, Alexander, és el treball que fas en la descripció. Li dono un 8 a aquesta primera part. Aquest 8 és, bàsicament, per les ganes de llegir més que fa venir el text. Ànims, ara miro el següent.

:)