Reflexions i pensaments continguts a la sauna, primera part

El vapor d'aigua envoltava Mikhail Dawson de manera sinuosa, embriagadora. La pedra de marbre escalfada, l'atmosfera carregada, l'escassa llum... eren factors que creaven l'ambient ideal que l'agent de la SMERSH* necessitava, un ambient calmat i tranquil, de reflexió i soledat. En definitiva, un ambient relaxant després d'uns últims dies molt intensos i difícils.
Matar. Aquesta era la qüestió. Morir o matar, més ben dit. La seva professió no li donava gaires opcions. Fugir? La derrota? El fracàs? Impossible. Aquestes opcions potser sí que eren permeses en una altra "organització" del món - sempre que fos capitalista, evidentment -. Però per la gent per a la qual ell treballava aquestes opcions eren inadmissibles. Abans era preferible morir que tornar a Sant Petersburg amb un fracàs. Feia anys que estava ficat en la SMERSH, i encara no sabia del cert si compartia els ideals de la seva organització. Admetria ell, essent el superior, que un subordinat fracassés en una missió? - Tothom pot cometre errors- pensava Dawson, tot i que no podia deixar de banda les influències dels seus superiors després de tants anys al servei de l'espionatge rus - preferia aquest nom al "soviètic" -. En definitiva, la victòria...o mort. Aquesta era la consigna de la SMERSH.
Era cert que Mikhail Dawson s'havia vist obligat a matar més d'una, dues i deu vegades. Però la mort de l'ucraïnès havia resultat especialment dolorosa i dura.
Sempre havia intentat tractar la mort de la manera més freda i objectiva possible, com quan un metge fracassa en l'intent de salvar la vida d'un dels seus pacients. Dawson mai havia torturat, contràriament a la majoria dels seus companys amb els quals, d'altra banda, s'hi relacionava poc. Molts d'ells practicaven la tortura, creien que era un dels mètodes habituals de la SMERSH. Però Dawson mai havia llegit enlloc ni havia sentit ordenar-ho de la boca d'un dels seus superiors, de manera que mai l'havia aplicat. Potser anava lligat amb el caràcter rus?
Mentre meditava sobre aquestes qüestions va entrar una parella a la sauna, ventilant així una mica l'aire espès de la petita estança. L'home deuria fer ja la cinquantena, però no es molestava en dissimular els cabells blancs, que ja eren abundants. De complexió robusta però força gras, tenia uns ulls molt foscos. Només entrar Dawson va observar que ja començava a suar. Va suposar que potser tenia problemes cardiovasculars. Va mirar el cartell de la finestreta de la porta: "ATENCIÓ, a persones amb problemes cardiovasculars. Temps màxim permès: de 4 a 6 minuts." D'aquí a uns 5 minuts Dawson sabria el què.
La dona era clarament més jove que el seu acompanyant: entre finals de la trentena i principi de la quarantena. Al contrari que el seu marit - Dawson es va fixar en l'anell que cadascú portava al dit - ella es tenyia els cabells amb un ros molt llampant, tot i que bastant mal aplicat. També era una mica grassa. Tots dos portaven barnussos d'un material molt fi. A cada hoste se li'n donava un a la seva arribada a l'hotel. Eren de color blanc. Li recordaven els barnussos que cada mes la Tatiana, la dona de fer feines que treballava a casa seva, a Sant Petersburg, li desava al bany en substitució dels del mes anterior. La Tati, com ell l'anomenava, era de les seves poques amigues, tot i que ella el tractava com si fos un d'aquells homes irresponsables i inconscients, que tenen el pis com qui està sempre a un hotel. I és que la Tati apreciava molt el pis de Dawson, al igual que a ell.
La parella, només asseure's a pocs centímetres d'on es trobava Dawson, va començar a parlar animadament. L'agent de la SMERSH va saber ràpidament que eren francesos i, pel que deien, havien vingut de vacances en un creuer a través del mar del Nord. Era estrany trobar turistes en aquell indret de Dinamarca. Frederiksberg era una ciutat encara amb una forta base agrícola, però a poc a poc s'anava imposant la indústria -tèxtil, sobretot -. Es trobava a deu quilòmetres de Copenhaguen.
Dawson es trobava descansant - en un permís - a l'hotel /balneari de Frederiksberg des de feia 2 dies. Va rebre un cable urgent de la central de Sant Petersburg - tot i ser Moscou la capital del país, la seu de la SMERSH es trobava a l'antiga ciutat a prop del Neva -, informant de la situació: l'ucraïnès, es digués com es digués - ja no es recordava del nom - havia resultat ser un impostor que venia informació als francesos, via Suïssa. Com a mínim, això passava des de feia 6 mesos. Massa temps havia trigat la SMERSH a descobrir-ho, a parer de Dawson. L'espionatge francès, doncs, estava ben muntat i organitzat.
Total, es donava la imperiosa necessitat de liquidar-lo. I donava la causalitat - dolenta, per a Dawson - que l'home en qüestió havia anat des de Kíev a Dinamarca, concretament a Frederiksberg per tal de trobar-se amb la seva família, tal com havia pogut comprovar feia unes hores. Sí, una casualitat molt incòmoda, pensava Dawson. El de la nit anterior havia estat un episodi molt dur. Va capficar-se en el seus records, analitzant i comparant cadascun d'ells, arribant a la conclusió que havia estat una de les situacions més delicades i incòmodes de la seva vida. Així i tot, n'havia sortit viu i amb dignitat. Havia fet la feina de la manera més freda i neta possible. Ara es relaxaria prenent un bon vas de Moskovskaja - el seu vodka preferit -, així com fumant un parell d'abduls, a parer seu, els millors cigars, d'origen turc.
La parella seguia xerrant. Ara parlaven del restaurant de l'hotel. Pobres ignorants, va pensar Mikhail Dawson. Ell, que era aficionat, entre altres coses, a la gastronomia, va compadir-los. Tenia coneixements suficient de la regió com per saber que valia la pena endinsar-se en la multitud de restaurants de la zona. Abans de la nit culminant, durant el primer àpat que havia pres des que es trobava a Dinamarca, havia pres un salsassec i un vas de spradj que havien valgut molt la pena.
Les suposicions de Dawson sobre l'home de la cinquantena eren correctes, si més no properes: al cap de 5 minuts i poc més, la parella va abandonar la sauna. Mikhail Dawson els va observar detingudament fins que la porta es va haver tancat del tot. Un cop sol, va deixar que els records el portessin fins unes quantes hores abans...

* SMERSH: organització d'espionatge secreta de la URSS durant la guerra freda, precedent de la KGB.