Puc entendre el que estàs passant, per bé que els sentiments que tenim són únics i intransferibles, perquè fa just tres setmanes que jo també vaig perdre una persona molt estimada a la meva vida, "l'avi". T'asseguro que en aquests dies no em vénen gens de gust les celebracions, i menys encara les nadalenques. Però la cosa que sí desitjo és reunir-me amb la família i passar aquests dies de nostàlgia amarga el més units possible. Sé del cert que en el dinar del dia de Nadal faltarà "l'avi" a la taula, però tots junts el recordarem tal com era: optimista, enamorat de la seva família i dels seus néts, en definitiva, "l'avi". De segur que un dia com demà, avi, brindarem per tu, per tot el que ens has ensenyat, que no és poc: estimar-nos, estimar la vida, a lluitar i ser valents. Espero que aquest comentari t'ajudi a passar més bé aquests dies de "felicitat obligada" que aquest coi de societat capitalista-consumista-banalitzadora proclama per aquestes dates de Festes. Endavant, i n'estic segur que si adoptes allò positiu que et va deixar la Nuri a la teva vida, seràs molt més forta. El teu ego te'n donarà gràcies.